Palamós i el País Basc s'alien per formar pescadors

Quan l’Aritz Agirre puja a bord de la Nova Meda al Port de Palamós, la jornada no és una simple pràctica acadèmica. Entre xarxes, captures i maniobres, aquest estudiant del Grau Superior en Pesca d’Altura i Transport Marítim aprèn un ofici que només es pot conèixer plenament des del mar, al costat de pescadors que acumulen anys d’experiència.

Agirre estudia a l’escola nàutica Blas de Lezo de Pasaia, al País Basc, però té família i arrels a Catalunya. La voluntat de ser més a prop de casa i la curiositat per conèixer la pesca de la gamba el van portar fins al port de Palamós, on durant uns mesos completa la seva formació a bord d’una embarcació de la flota local.

«Tota la vida he sentit parlar de la pesca de la gamba i em feia curiositat passar-hi uns mesos de pràctiques», explica el jove. La seva estada és el primer resultat de la col·laboració entre l’Organització de Productors Pesquers de Palamós (OPP-91) i el centre formatiu basc, que aplica un model de formació dual en què les classes es combinen amb l’aprenentatge real a bord.

Quan els alumnes acaben el cicle, ja han acumulat vuit mesos de pràctiques, fet que els permet tramitar més ràpidament la targeta professional. Per a l’OPP de Palamós, aquesta fórmula pot ser una de les vies per afrontar un dels principals problemes de la pesca: la dificultat per atraure joves i garantir el relleu d’unes tripulacions cada vegada més envellides.

L'experiència busca presentar la pesca com una opció professional viable davant la dificultat per atraure joves i la necessitat de relleu de tripulacions envellides

«La formació dual és el millor mètode per introduir-hi gent i perquè puguin veure si els agrada la feina», defensa Cristina Mañas, gerent de l’OPP i de la Confraria de Pescadors de Palamós. L’entitat considera especialment interessant el sistema de beques del Govern basc, que permet als armadors incorporar estudiants sense haver d’assumir un sobrecost.

En el cas d’Agirre, l’OPP li ha concedit una ajuda econòmica que li garanteix una remuneració mensual mentre fa les pràctiques. D’aquesta manera, la seva presència no representa una despesa addicional per a la Nova Meda i la tripulació pot dedicar temps a formar-lo sense la pressió d’obtenir un rendiment immediat.

Per al futur patró, l’experiència ha servit per traslladar a la realitat els coneixements apresos a l’aula. «Treballar amb gent que porta anys al mar et fa formar-te millor», assenyala. Malgrat reconèixer que la pesca és una professió poc demandada, la descriu com una feina «molt maca i gratificant» i anima altres joves a provar-la abans de descartar-la.

L’experiència de la Nova Meda no és la primera iniciativa impulsada a Palamós per facilitar l’entrada de nous treballadors al sector. L’OPP ja havia desenvolupat un projecte pilot amb l’Escola Nauticopesquera de Catalunya i el Consell Comarcal del Baix Empordà perquè alumnes del certificat de Mariner Pescador poguessin fer pràctiques en embarcacions.

El problema del relleuno afecta únicament patrons i mariners, també hi ha dificultats per trobar calafats, fusters, electricistes i mecànics navals, oficis imprescindibles per reparar les avaries i mantenir les embarcacions en funcionament

Ara, l’organització reclama que Catalunya desenvolupi un sistema estable de formació dual semblant al basc. L’objectiu és que els estudiants puguin alternar des del començament els continguts acadèmics amb la vida a bord i conèixer de primera mà les exigències de la professió.

El problema del relleu, però, no afecta únicament patrons i mariners. La flota també té dificultats per trobar calafats, fusters, electricistes i mecànics navals, oficis imprescindibles per reparar les avaries i mantenir les embarcacions en funcionament. «Ens està resultant complicat trobar aquesta mà d’obra més especialitzada», adverteix Mañas.

Davant d’aquesta mancança, l’OPP també organitza cursos de manteniment perquè els mateixos pescadors puguin resoldre les incidències més bàsiques del dia a dia. L’entitat considera que la continuïtat de la pesca depèn tant de l’arribada de noves tripulacions com de la preservació de tots els oficis que treballen al voltant del port.

Amb 45 embarcacions adherides, 45 armadors i prop d’un centenar de mariners, l’OPP-91 confia que experiències com la d’Aritz Agirre ajudin a presentar la pesca com una opció professional viable. «Hem d’intentar canviar el xip i valorar més les coses positives», afirma Mañas, que es mostra optimista sobre el futur del sector: «Que vinguin, ho vegin i gaudeixin de l’experiència, i que després siguin ells els qui triïn».