Instal·len nous col·lectors de larves de nacra a les Illes Medes

Recentment s'han instal·lat 30 col·lectors de larves de nacra a les boies blanques de les Illes Medes. Aquesta iniciativa, que arriba al seu tercer any de funcionament, busca protegir aquest mol·lusc en perill crític d'extinció i reintroduir els exemplars adults al medi natural. Gràcies als bons resultats de la fixació, aquest any s'han instal·lat 22 col·lectors més.

Els col·lectors són estructures submergides —habitualment bosses de malla o plàstic rígid— que ofereixen una superfície on poden fixar-se les larves de nacra que circulen pel mar. Es col·loquen a diferents fondàries durant el període reproductiu i, al cap d’uns mesos, es retiren per comprovar si alguna larva ha completat la metamorfosi i s’ha convertit en juvenil. En el primer any del projecte només es va fixar una larva però l'any passat se'n van fixar unes 30, de diferents mides.

La Generalitat, que lidera el projecte amb el suport de Forestal Catalana, el Cos d’Agents Rurals i l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries, demana col·laboració als submarinistes: si durant una immersió es detecta la presència de nacres, avisen que "és important comunicar-ne la ubicació per poder fer una prospecció i seguir l’estat de l’espècie".

La nacra (Pinna nobilis) és el mol·lusc més gran d’Europa, pot superar un metre de longitud i viure fins a 50 anys. Habita fons sorrencs i praderies de posidònia oceànica, filtrant milers de litres d’aigua al dia per alimentar-se de plàncton. Es tracta d'una espècie endèmica de la Mediterrània, que va patir una mortalitat massiva el 2016 per culpa d'un paràsit, fet que ha reduït dràsticament la seva distribució.

Tot i això, el 2022 l'entitat SUBMON va trobar set juvenils entre els col·lectors instal·lats al cap de Creus i les illes Medes. Va ser la primera prova de reproducció detectada a la Costa Brava després de la gran mortalitat de l’espècie. La notícia, però, va ser agredolça: les anàlisis van confirmar que els exemplars eren Pinna nobilis, però tots estaven infectats pel protozou Haplosporidium pinnae, el paràsit responsable de la desaparició massiva de l’espècie. Els investigadors van concloure que hi havia reproducció, però que el paràsit continuava present i podia infectar els juvenils.