SOS Costa Brava reclama una gestió conjunta i més protecció per al litoral del Baix Empordà

SOS Costa Brava reclama una millora urgent de la gestió i la protecció dels espais naturals protegits del litoral del Baix Empordà. La federació considera imprescindible avançar cap a un model de gestió mancomunada que integri tant la part terrestre com la marina i que permeti afrontar de manera conjunta les pressions que pateix la costa.

L’entitat alerta de les desigualtats entre municipis a l’hora de gestionar aquests espais. Segons SOS Costa Brava, localitats com Palamós o Palafrugell, que disposen d’ingressos vinculats al turisme i al sector nàutic, tenen més capacitat per instal·lar i mantenir boies de seguretat i de fondeig. En canvi, municipis petits com Mont-ras han d’assumir una pressió similar sobre el litoral amb menys recursos.

Aquesta situació consideren que es fa especialment evident amb els sabotatges que pateixen les boies durant l’estiu. SOS Costa Brava assenyala que Mont-ras té més dificultats per reposar-les o necessita més temps per fer-ho, una problemàtica que s’ha tornat a posar de manifest aquest estiu.

Des del 2024 s'han viscut diversos episodis de robatori o vandalització de les boies de les cales. Aquest any es van vandalitzar des de Palamós a Mont-ras perforant la boia que va acabar al fons. També van desaparèixer boies d'una de les cales de Mont-ras.

Plans de gestió pendents

La federació reclama aprovar «amb urgència i d’una vegada per totes» els Plans i Òrgans de Gestió dels espais naturals protegits i dotar-los d’un pressupost comú i suficient. SOS Costa Brava recorda que aquests instruments haurien d’haver estat aprovats fa anys i defensa que la protecció dels espais naturals no pot quedar condicionada a la capacitat econòmica de cada municipi.

L’entitat també reivindica el valor ambiental de les cales de Mont-ras i recorda que la seva preservació té una llarga història.

Als anys vuitanta, un projecte preveia la construcció d’un port nàutic amb 1.100 amarradors, acompanyat de nombroses edificacions, hotels i carreteres. La mobilització d’ecologistes i ciutadans va aconseguir aturar el projecte i preservar l’espai de Cap Roig-Castell, que posteriorment va ser declarat Espai d’Interès Natural.

Quatre dècades després, SOS Costa Brava considera que aquesta defensa continua sent necessària. La federació denuncia els sabotatges de les boies destinades a millorar la seguretat dels usuaris de les cales, tant dels que hi arriben a peu o nedant com dels que ho fan amb pàdel o embarcació.

Més protecció per al medi marí

SOS Costa Brava també reclama garantir el compliment de la normativa destinada a protegir les praderies de posidònia, especialment a la badia del Golfet, la badia de Palamós i el Parc Natural del Cap de Creus. Alhora, demana protegir altres hàbitats d’importància ecològica, com els boscos d’algues brunes, i impulsar mesures que permetin recuperar els ecosistemes i la biodiversitat marina.

La federació alerta que el Mediterrani pateix una forta sobreexplotació i contaminació, mentre les aigües són cada vegada més càlides i la biodiversitat disminueix. Segons l’entitat, aquesta situació redueix la capacitat de resistència dels ecosistemes davant els futurs impactes.

Davant d’aquest escenari, SOS Costa Brava considera «més urgent que mai» ampliar els espais marins protegits i crear grans reserves marines. L’entitat considera que encara s’està lluny dels objectius previstos per al 2030 i critica que els compromisos de protecció es compleixin «sobre el paper, però no sobre el terreny».

Finalment, la federació fa una crida a la implicació ciutadana i reivindica que la mobilització social, com la que va permetre aturar el projecte de Cap Roig als anys vuitanta, continua sent fonamental per preservar i regenerar el litoral de la Costa Brava.