Blog 
Edupunk
RSS - Blog de Àlex Kozzak

L'autor

Blog Edupunk - Àlex Kozzak

Àlex Kozzak

L'Àlex Kozzak és Llicenciat en comunicació i audiovisual (UOC), té un Postgau en innovació en la creació de continguts audiovisuals (UOC- DIGITALENT) i actualment està cursant un Màster d'Investigació sobre Internet i Societat del Coneixement (UOC- IN3). ...

Sobre aquest blog de Tecnologia

Aquest bloc està dedicat a l'alfabetització digital i a les estratègies de creació i gestió de coneixement, intel·ligència col·lectiva i aprenentatge a través de l'ús d'internet i les TIC.


Arxiu

  • 28
    Maig
    2012

    Comenta

    Comparteix

    Twiteja

     

    De la unidireccionalitat al connectivisme

    El connectivisme és un paradigma pedagògic que troba els seus orígens en les teories de George Siemens i Stephen Downes, i la seva principal característica, és que enten el procés d'aprenentatge com «El procés de construir xarxes d'informació, de persones i recursos al voltant de problemes reals» tal i com recorden a Cartograf.

    Així doncs és fàcil deduir que el connectivisme està estretament relacionat a una tecnologia: Internet. I que per tant es conforma com la nova pauta pels processos d'aprenentatge a través de la CMO (Comunicació Mediada per Ordinador).

    Aquest nou paradigma pedagògic, sorgeix per les limitacions que els autors objecten als corrents conductistes i constructivistes clàssics. En altres paraules, es podria dir que el connectivisme representa la fi de l'ensenyament unidireccional per convertir-lo en una experiència multiusuari que a més permet desintermediar la gestió del coneixement.

    Els principis bàsics del connectivisme són:

    - L'aprenentatge i el coneixement rauen en la diversitat d'opinions
    - L'aprenentatge és el procés de connectar nodes o fonts d'informació
    - No només dels humans s'aprèn, el coneixement pot residir fora de l'ésser humà
    - La capacitat d'augmentar el coneixement és més important que el que ja es sap
    - És necessari nutrir i mantenir les connexions per facilitar l'aprenentatge continu
    - La habilitat per veure les connexions entre els camps, idees i conceptes és primordial
    - La informació actualitzada i precisa és la intenció de totes les activitats del procés connectivista
    - La presa de decisions en si mateixa és un procés d'aprenentatge.
    - Escollir què aprendre i el significat de la informació entrant és vist a través de la lent d'una realitat canviant.
    - És possible que una resposta actual a un problema estigui errada l'endemà (en base la nova info)

    En aquest sentit, Tal i com explica Bianka Hadju a Cartograf, allò interessant, és que amb l'ús massiu de la xarxa, l'aprenentatge no només té lloc arreu, sinó que a més és visible. Per això, afegeix que sembla evident doncs que quan els pedagogs van analitzar aquest panorama, era inevitable que sorgís una nova pedagogia:


    Lo curioso es que, si el paso del conductismo al constructivismo
    —posibilitado por la web, «social» desde sus inicios y no sólo
    desde que se le llama 2.0— ya era una reducción del protagonismo
    del profesor, transformándolo de figura autoritaria en guía, el paso al
    conectivismo le deja prácticamente un solo rol principal: ser un ejemplo.
    La aparición en ámbitos académicos del enfoque conectivista del
    aprendizaje me parece un paso hacia más autonomía, y con ella más
    responsabilidad, de la persona por las cosas que le competen en la era
    de las redes. Un marco en el que cabe tanto la práctica de conductas
    nuevas como la interacción con pares, la construcción del saber hacer,
    del saber estar y del saber, pero esta vez con la persona como propietario
    de su proceso de aprendizaje. Un marco, presente en la Red desde siempre
    y ahora un poco más mainstream con el conectivismo, apropiado para
    aprender a moverse a base de mapas que están por dibujar.

    Inovación pedagógica, cursos online (Bianca Hadju)

     

     

     

    Denunciar
    Compartir a Twitter
    Compartir a Facebook