Blog 
Edupunk
RSS - Blog de Àlex Kozzak

L'autor

Blog Edupunk - Àlex Kozzak

Àlex Kozzak

L'Àlex Kozzak és Llicenciat en comunicació i audiovisual (UOC), té un Postgau en innovació en la creació de continguts audiovisuals (UOC- DIGITALENT) i actualment està cursant un Màster d'Investigació sobre Internet i Societat del Coneixement (UOC- IN3). ...

Sobre aquest blog de Tecnologia

Aquest bloc està dedicat a l'alfabetització digital i a les estratègies de creació i gestió de coneixement, intel·ligència col·lectiva i aprenentatge a través de l'ús d'internet i les TIC.


Arxiu

  • 21
    Maig
    2012

    Comenta

    Comparteix

    Twiteja

     

    De Robinson al procomú (P2P)

    «Una nova i rellevant cultura del Do It Yourself
    pot trascendir els límits de l’escassetat artificial»


    Martin Jacubowsky

     

    Fa poc escrivia sobre Ken Robinson, i com aquest alertava que l’escola (convencional) està allunyant els infants dels seus talents, dels seus grans potencials. Per això, imaginava una classe amb infants amb altes capacitats -per exemple-  joves talentosos, que s’aborreixen a classe i que corren el risc de perdre la motivació, l’interès, el potencial...

    Pensava en la CMO (Comunicació Mediada per Ordinador) i en com aquesta es podria introduir com a element d’aprenentatge/autoaprenentatge per estimular aquests infants amb altes capacitats. Imaginem que se’ls introdueix en un entorn obert (Linux) enlloc dels sistemes operatius privatius amb que acostumen a treballar les escoles. I que a més, els ordinadors no només se’ls presenten com a eines per «obtenir informació a través de la xarxa», sinó com a eines d’aprenentatge que poden obrir, desmuntar, personalitzar: (eines) de les que poden apropiar-se.

    D’aquesta manera, els infants que ara s’aborreixen, podrien per exemple millorar el programari que utilitzen: editors de text, fulls de càlcul, navegadors o fins hi tot sistemes operatius, però no només això, sinó que aquests infants podrien crear noves eines que cobríssin noves necessitats mentre aprenen matemàtiques, física, geometria, economia, idiomes... Sugata Mitra deia que el recurs natural més preuat són infants: Doncs perquè els hi hem de tallar les ales amb programari privatiu, si el programari lliure - a part de ser gratuït- també permet col·laborar amb persones de tot el món per generar procomú* mentre s’aprèn?

    Aquest excedent de coneixement -d’hipotètics alumnes amb altes capacitats- transformat en procomú suposaria un equilibri per la societat, ja que tothom es beneficiaria de les millores que generéssin aquests alumnes durant el seu procés d’aprenentatge (perquè estarien generant procomú: coneixement útil, reaprofitable i sobretot, lliure).

    És per això, que arribats en aquest punt, potser caldria recordar que no només el model educatiu és fruit de la revolució industrial, sinó també el model productiu, que encara no ha sabut adaptar-se al canvi de paradigma, l’informacionalisme, on la paraula clau és procomú.

    Per això, Robinson, deia que actualment no sabem que passarà en termes de futur (ho deia en una conferència del 2006, però al 2012 aquest futur és encara més incert...). Tot i així, del que deia estar segur, és que seria l’educació la que ens permetria entendre aquest futur que ha d’arribar. ¿Coneixen el projecte Open Source Ecology i el seu Civilitzation Starter Kit? I l’OSCAR (Open Source Car) alemany o el nord-americà Wikispeed?

    A alguns pot semblar-los ciència ficció, però és el futur. Benvinguts a la revolució del model de producció P2P basat en el procomú


    * Entenem com a procomú el conjunt de coneixements, invencions, tècniques o desenvolupaments que estan entregats a Domini Públic, és a dir que no tenen Copyright i que per tant tothom pot utilitzar. El sistema operatiu Linux - software lliure- per exemple és fruit del coneixement col·lectiu i forma part del procomú

     

    Denunciar
    Compartir a Twitter
    Compartir a Facebook