El cas d'una menor ingressada a Barcelona pel joc de la 'Balena Blava' ha desfermat les alarmes davant la possibilitat que aquesta pràctica s'estengui pel nostre país. El seu origen no és clar, però es creu que va néixer a Rússia fa uns anys a través d'una sèrie de notícies falses que es van fer virals i s'ha estès per altres països, principalment sud-americans com Brasil, Xile o Colòmbia.

"Aquest tipus de jocs abunden en les xarxes socials, no és el primer ni l'últim", alerta l'especialista en xarxes socials i docent de la Corporació Universitària Minuto de Dios de Colòmbia (Uniminuto), Germán Peña.

Peña detalla que aquest fenomen present en plataformes com Facebook o Twitter consisteix en una sèrie de "reptes" plantejats en grups tancats en els quals es demana als joves, d'entre 12 i 14 anys, que realitzin una prova cada dia durant cinquanta jornades.

La intensitat dels reptes va "in crescendo" en passar de peticions tan innocents com menjar una determinada quantitat d'ous bullits o no parlar durant tot el dia a altres "exigències" molt més macabres, com invocar esperits o fer-se escarificacions a la pell a forma de balena.

"La 'dificultat' de les proves va augmentat fins que l'administrador o curador demana als joves que es posin enmig d'un pont sobre un sol peu o es quedin quiets enmig de carreteres transitades", ha afegit Peña, que va assegurar que a la fase final del joc s'exigeix als "jugadors" que atemptin contra la seva pròpia vida.

Segons l'especialista, darrere d'aquest sinistre "joc" s'amaguen persones amb "trastorns mentals" o traumes infantils relacionats amb la violència sexual o el maltractament que troben a la xarxa la forma de "retornar" el seu patiment.

"Els adolescents no tenen capacitat de discernir entre el perill del món digital i el real. A aquestes edats són molt manipulables", adverteix l'expert en xarxes socials que destaca la importància que els pares "mnitoritzin" l'activitat dels seus fills en la xarxa.

L'antropòleg de la Universitat Nacional (UN) de Colòmbia i Doctor en Sociologia de l'Escola d'Alts Estudis en Ciències Socials de París Fabián Sanabria explica a Efe que els joves que realitzen aquest tipus de pràctiques "intenten demostrar-se a si mateixos i als altres que són capaços de 'ser algú' encara que sigui suïcidant-se ".

"La identitat és una cosa mutant i això ens sumeix en una profunda incertesa", diu el professor, que afegeix que en l'actualitat els adolescents s'enfronten al "laberint de finestres que és internet" en què es juga permanentment amb fantasies, tan funestes com el joc 'Balena Blava'.

El joc ha arribat a ser tan popular que fins i tot ha protagonitzat pel·lícules com 'Nerve', estrenada l'any passat.