La pluja d'estels de les Boötidas podrà veure's a l'Estat en plena nit tancada aquest dilluns, dia 26 i durant la matinada del dilluns al dimarts, sobretot a partir de les 03.00 hores fins a l'alba, moment en què aquest fenomen aconsegueix el seu màxim.

Així ho ha assegurat a Europa Press el divulgador científic especialitzat en astronomia i ciències de l'espai Antonio Pérez Verd, que recomana mirar al cel durant aquests dies en tractar-se d'un fenomen «incert» que altres anys «ha sorprès».

De fet, segons indica l'expert, la taxa d'activitat de les Boötidas és indeterminada, doncs es desconeix quin serà l'estimació del nombre màxim de meteors. Es podran observar fins a un centenar per hora, la velocitat dels quals està en els 18 quilòmetres per hora.

Segons afirma Pérez Verd, una pluja «típica» està entre els 5 i els 20 meteors per hora, mentre que la més famosa, la de les Perseidas, a l'agost, té una visibilitat d'entre 60 i 70 meteors per hora.

Al contrari que altres fenòmens, l'expert precisa que les Boötidas podran veure's en el cel gràcies a la posició de la Lluna. «En estar en el seu segon dia de fase creixent, s'ocultarà després de l'horitzó durant el crepuscle i la seva llum no entorpirà», ha matisat.

Les Boötidas són una pluja d'estels provocada pel rastre de partícules deixades pel cometa Pons-Winnecke. Aquest es distribueix de forma tubular al llarg de la seva òrbita, la qual cosa es denomina com a 'tub meteòric', segons relata Pérez Verd, que afegeix que la Terra travessa tots els anys aquest tub entre els dies 22 de juny i 2 de juliol, i creua la seva zona més densa sobre el 27 de juny, data del màxim.

Quan la Terra està travessant el tub, la força gravitatòria del planeta atreu a les partícules del 'tub meteòric'. En entrar en contacte amb l'atmosfera terrestre, a uns 80 o 100 quilòmetres d'altura, aquestes partícules sofreixen un procés de fricció on la seva temperatura arriba a més de 1.500 graus centígrads.

Aquesta temperatura fa que la partícula es torni incandescent i brilli a mesura que es descompon, deixant un rastre al seu pas. Aquest rastre lluminós és el que es coneix com a estel fugaç.

Les partícules que formen un estel fugaç típic no solen superar la grandària d'un gra d'arròs. Si tenen la grandària d'una avellana podrien arribar a brillar tant com la Lluna plena, mentre que si tenen la grandària d'una taronja, la seva lluentor seria comparable al del Sol, segons explica l'expert.

Quan la Terra travessa el 'tub meteòric' del cometa Pons-Winnecke, sota la perspectiva des de la Terra coincideix amb la constel·lació de Boötes. És per això que si es perllonga la trajectòria dels meteors o estels fugaços procedents d'aquesta pluja en sentit contrari a la marxa, totes convergeixen en una mateixa zona pertanyent a aquesta constel·lació.