"Totes les nits feia veure desmais i crisis. Es feia el mort, es tirava del llit, es donava cops contra la pota de la tauleta de nit. Fins que es cansava i parava". L'estada a la UCI de l'Hospital Universitari Central d'Astúries (HUCA) de Gonzalo Montoya Jiménez -el pres que va ser donat per mort per tres metges i que més tard va reviure quan anaven a fer-li la autòpsia- va esdevenir una experiència traumàtica per a algunes infermeres . Les professionals han denunciat el tracte rebut davant el servei de Riscos Laborals del complex sanitari d'Oviedo.

El pacient, de 29 anys, va rebre l'alta voluntària abans d'ahir, dimarts. Tot seguit, va ser conduït de nou a la presó d'Astúries, per a seguir complint la seva condemna. Deixava enrere 17 dies hospitalitzat, dels quals la major part els va passar a la UCI, decisió que no es va deure tant al seu estat de salut com a què es va jutjar que era el millor lloc que la planta per controlar el seu comportament, molt conflictiu.

"Hi va haver humiliacions, expressions obscenes i fins i tot amenaces de mort al personal d'infermeria. Una companya que no és precisament una persona apocada, va acabar plorant perquè li va dir que la seva família s'encarregaria de castigar-la", va relatar a aquest diari una de les infermeres de la UCI de l'HUCA. Aquesta versió ha estat corroborada per diverses professionals d'infermeria de l'àrea de cures intensives, i també per diversos representants sindicals de l'HUCA. Aquests van ser precisament els que els van recomanar emetre una queixa per escrit al departament de prevenció de riscos laborals, encarregat de vetllar per la salut i la seguretat dels treballadors, davant de situacions d'estrès, agressions, violència ... La denúncia va ser signada per les infermeres d'un dels cinc torns en què està organitzat el treball de cures intensives.

Quan va ser reanimat després de la seva mort aparent, les anàlisis realitzades van descobrir en el seu organisme restes d'heroïna, cocaïna, haixix, barbitúrics i metadona. De fet, el seu cas va tornar al primer pla el problema de la droga a la presó d'Astúries.

Una vegada que va ser portat al HUCA i que es va reposar, a la UCI va fer gala d'un comportament molt criticat pels treballadors sanitaris que van haver de atendre'l. "Al principi, ens espantava, però la seva conducta era tan repetitiva que vam acabar deixant-lo fer el que volgués", assenyala una infermera. "Volia que a les nits el sedessin fos com fos. Ens deia: 'Si em desperto i em trobo lligat us mato'. O també: 'O em sedeu o em fico tots aquests sèrums'. En realitat, eren sèrums nets, era impossible que li fessin mal", explica una professional.

La policia estava a la porta de la UCI observant el que passava, però no entrava ni intervenia llevat que els sanitaris així ho reclamessin. "Un dia vam sortir a avisar els agents perquè es va sortir de mare. Ens van dir que si volíem denunciar-lo que podíem fer-ho, i que ells testificarien. En una ocasió, la policia va intervenir per aixecar-lo del terra i ficar-lo al llit. Acusava als agents d'agressió. Muntava comèdies diàriament", afegeix una altra professional.

Gonzalo Montoya té la funció renal deteriorada, i això obligava a un equip de nefrologia a acudir a la UCI a dialitzar-lo. "Hauria de seguir una dieta molt estricta, però la seva família li portava a la UCI pinxos i ampolles de refresc", indiquen les infermeres. En alguns casos, els metges intentaven temperar la situació "negociant" amb ell, però els moments de serenitat no eren massa prolongats.