És matemàtic: Arribes a un supermercat, agafes el que anaves a comprar, et disposes a pagar i et trobes amb que les quatre caixes obertes tenen cua. Et decideixes per una que, segons els teus càlculs, és la que pot anar més ràpid, però no passa molt temps fins que t'adones del teu error. Per què passa sempre això?

La culpa d'és de les matemàtiques i les probabilitats: Un supermercat tracta de tenir suficients empleats a les línies de pagament perquè tots els seus clients siguin atesos amb el mínim retard. Però, hi ha ocasions, com en un diumenge a la tarda, per exemple, en què l'establiment s'omple de gent. En aquests casos, l'espai físic és el que és i no dóna per posar més caixes a demanda del flux de clients, de manera que el sistema es veu aclaparat.

Un petit imponderable -que a la senyora de davant s'hagi oblidat pesar els tomàquets, que la mare que està a punt de ser atesa hagi de córrer darrere del seu fill, que el senyor gran no porti ulleres i hagi de examinar les monedes amb les que pagarà una a una, que la caixera hagi de trucar per preguntar un preu o que tingui el dia més xerraire del compte- tindrà conseqüències que afecten tota la cua.

Dins de les matemàtiques es troba la teoria de cues, de la qual va parlar per primera vegada el matemàtic danès Agner Krarup Erlang, treballador de la Copenhagen Telephone Exchange, en un article publicat l'any 1909. Aquesta teoria estudia factors com el temps d'espera mitjà en les cues o la capacitat de treball del sistema sense que arribi a col·lapsar.

Les probabilitats que la línia de caixa que has triat sigui la més ràpida són una entre tres. Per tant, no és un complot en contra teva. És que tens més probabilitat de triar la més lenta.

Però no tot són males notícies. Els teòrics de cues han trobat una bona solució a aquest problema: que els establiments manin fer una única cua a tots els clients, i que aquests vagin passant a les diferents caixes segons els vagin cridant. Aquest sistema es coneix com a línia de serpenteig.

No obstant això, la majoria dels establiments no fomenten aquest sistema de pagament. Per què? En això influeix molt la psicologia del client. Està demostrat que als éssers humans ens agrada pensar que tenim el control de les nostres vides i que podem vèncer al sistema si tenim l'oportunitat, tal com apunta la revista Wired. Els investigadors han observat que molts clients prefereixen el sistema més tradicional que el de la línia de serpenteig.

En el cas d'un sistema tradicional de cues, hi ha un truc eficient per encertar amb l'elecció de la cua: Triar la que menys gent tingui, encara que portin més productes, ja que està demostrat que els minuts de retard estan associats a l'hora d'efectuar el pagament, que de la quantitat de producte que passar per les caixes.