El cometa C/2020 F3 (Neowise) es podrà veure a simple vista des de Canàries i la Península durant el mes de juliol. Descobert el passat 23 de març pel satèl·lit Neowise, el cometa, que ha adoptat el nom del telescopi espacial de la NASA amb el qual va ser descobert, va passar la seva òrbita més pròxima al Sol el dia 3 de juliol. En aquest moment es trobava a 43 milions de quilòmetres de la nostra estrella i no tornarem a rebre la seva visita fins dins de 6.800 anys.

Aquests dies continua molt a prop del Sol i és visible just abans de començar el dia, per la qual cosa amb prou feines disposem de mitja hora per poder observar-lo, pel fet que la llum de l'alba el fa desaparèixer. El seu màxim acostament a la Terra tindrà lloc el 23 de juliol de 2020, quan passi a una distància de 0,69 unitats astronòmiques (103 milions de km). A partir d'aquest dia podrà veure's bé al capvespre. En trobar-se cada vegada més lluny del Sol, perdrà lluentor, però el contrast serà major per la foscor de la nit, que es veurà afavorida per una prima Lluna creixent.

Els cometes són objectes del Sistema Solar compostos, principalment, per gel i pols, per la qual cosa se'ls coneix com a 'boles de neu bruta'. Es mouen al voltant del Sol seguint òrbites molt el·líptiques, amb períodes (temps que triguen a fer una volta) que van d'uns pocs a centenars de milers d'anys. Quan s'acosten a la nostra estrella, la calor fon els gels cometaris, desprenent gasos i partícules de pols que formen la cua del cometa, que pot mesurar més d'un milió de quilòmetres. La part sòlida d'un cometa és el nucli, amb grandàries entre 10 km a 40 km.

La major part dels cometes provenen del Núvol de Oort (núvol esfèric situat a una distància aproximada d'1 any-llum del Sol), encara que alguns també tenen el seu origen en el Cinturó de Kuiper (disc de matèria situat entre 7.500-15.000 milions de quilòmetres del Sol) i solen ser de curt període (menor de 200 anys).

Des del punt de vista astronòmic, l'estudi dels cometes és molt interessant perquè són fòssils de la formació del nostre sistema solar i, per tant, contenen informació de la gènesi dels sistemes planetaris. Si, a més, el cometa prové del Núvol de Oort (com és el cas del cometa Neowise), l'interès científic és major, perquè solen ser cometes nous que contenen material primigeni i sense processar del núvol original (nebulosa solar) que va formar el nostre sistema solar.

Neowise

Al setembre de 2013, el telescopi espacial WISE, que es trobava desmantellat, perquè ja havia finalitzat la seva missió de realitzar un estudi astronòmic de tot el cel amb imatges en l'infraroig, va ser reactivat adoptant el seu nom actual: NEOWISE. La seva nova missió era reforçar els esforços de la NASA per poder identificar i caracteritzar la població d'objectes pròxims a la Terra (NEOs). Des de llavors ha obtingut prop de 10,3 milions de conjunts d'imatges i compta amb una base de dades de més de 76 mil milions de deteccions.

Els objectes pròxims a la Terra (NEOs) són cometes i asteroides que han estat empesos per l'atracció gravitacional dels planetes fins al veïnat terrestre. Alguns dels objectes descoberts per NEOWISE, com C/2020 F3, han estat classificats com a asteroides potencialment perillosos (PHAs). Els objectes pròxims a la Terra es classifiquen com PHA, en funció de la seva grandària i de l'a prop que poden acostar-se a l'òrbita de la Terra.