Les restes de l'avi matern de Joan Manuel Serrat poden trobar-se entre els 430 afusellats de Belchite que estan desenterrant i mirant d'identificar un equip d'arqueòlegs i una associació memorialista. Manuel, que així es deia l'avantpassat del cantautor, era secretari de l'ajuntament, presidit pel socialista Mariano Castillo Carrasco. Aquest fet li va costar la vida en esclatar la Guerra Civil, així com a la seva dona, Juana, que podria estar enterrada en un nínxol, si bé tampoc se sap amb precisió on reposen les seves restes. «Necessitarem l'ADN del mateix Serrat per portar a terme una identificació correcta», ha assenyalat Isidro Vaquero, que pertany a l'entitat local que porta a terme les prospeccions amb ajuda de la DGA. «La filla dels dos represaliats i la resta dels familiars van marxar del poble arran d'allò, i amb raó», afirma Vaquero, que ha assenyalat que la seva associació està mirant de posar-se en contacte amb Joan Manuel Serrat, que va néixer a Barcelona, però sent una gran afecció per l'Aragó, com reflecteix en alguna de les seves cançons.
ELEMENTS FALANGISTES
Els massius afusellaments de Belchite van ser obra d'elements falangistes i es van produir al començament de la contesa, a l'estiu del 1936, abans que la localitat es convertís en el centre d'una batalla que va provocar la seva parcial destrucció. Dels tres centenars i mig de represaliats entorn d'un centenar residien en la pròxima població de Mediana i sis més eren de Fuendetodos, mentre que el gruix procedia de Belchite. De moment, l'excavació se centra en una fossa situada a l'interior del cementiri, a l'esquerra de l'entrada, però si els organitzadors de la recerca reben les autoritzacions necessàries, les prospeccions s'estendran a altres parts del cementiri (el costat dret) i a l'exterior, davant de la tàpia que envolta el recinte. La localització de la fossa del costat dret ha sigut possible gràcies a les investigacions portades a terme per l'historiador aragonès Julián Casanova, explica Isidro Vaquero.
CONTRA LA LLEI DEL SILENCI
L'associació memorialista que porta a terme l'excavació rep el nom de Mariano Castillo Carrasco, en memòria de l'alcalde republicà de Belchite, que es va suïcidar a la cel·la, després de ser detingut en els primers dies de la insurrecció militar. A més, els revoltats van afusellar la seva dona i un germà. Quant a la fossa del costat esquerre, molta gent gran de Belchite ha sabut tota la vida de la seva existència, si bé durant dècades ha imperat una espècie de llei del silenci que ha postergat fins a l'actualitat la difusió dels greus esdeveniments del començament de la guerra del 36, però no així de la història de la posterior batalla entorn del nucli urbà, que ha sigut molt divulgada des que es va produir.
«Tot això es va començar a moure fa un any i mig, quan José Vidal, president de l'associació memorialista i regidor socialista de Belchite va decidir crear l'entitat a fi de recuperar aquesta part de la història de la localitat», indica Vaquero. Entre les víctimes dels afusellaments figurava, així mateix, l'avi matern de Vaquero, que era president d'UGT a la zona. «Es dona la circumstància que una de les persones que havien de ser afusellades es va deslliurar de la mort en l'últim moment i va poder explicar als familiars de les víctimes com van passar les coses», assenyala el membre de l'associació Mariano Castillo. Els afusellaments es van realitzar en diverses tandes que es van succeir entre l'1 d'agost i el 9 de setembre del 1936 en diferents llocs: a la presó, a la plaça Nueva del Viejo Belchite i al cementiri.
PROVA DE L'ADN PER A LES IDENTIFICACIONS
De moment, les excavacions, que se centren en una fossa de 70 metres quadrats, ja han descobert restes òssies de 25 persones. «Es tracta de la primera capa de la fossa, en la qual es continua cavant, ja que desconeixem la seva profunditat», afegeix Vaquero. «Sabem que aquí hi ha més de cent persones i que els seus ossos es barregen amb els d'altres enterraments anteriors», continua. Per a la identificació dels afusellats, remarca Vaquero, serà necessari realitzar la prova de l'ADN, per la qual cosa fa una crida als veïns de Mediana, Codo, Belchite i Fuendetodos que van perdre éssers estimats en la lluita, perquè aportin mostres de sang. La prova es portarà a terme a partir del novembre.
«Vam començar l'excavació el 30 de setembre i la dificultat més gran amb la qual ens vam trobar és la de diferenciar restes de diferents èpoques», assenyala l'arqueòleg Gonzalo García, un dels codirectors del projecte. A més, continua, els ossos de diferents persones apareixen barrejats. «Alguns esquelets apareixen de cap per avall i n'hem trobat un amb les mans i les cames lligades, cosa que revela una gran crueltat», manifesta l'arqueòleg, que incideix en el fet que els cossos devien ser tirats a la fossa «de qualsevol manera».
A mesura que l'excavació avança, precisa Gonzalo García, van sortint a la llum objectes de la vida quotidiana, com botons i sivelles, així com restes de roba molt deteriorada. «Hem trobat fins i tot una mina de grafit d'un llapis, l'únic que queda després de podrir-se la fusta», indica. Fins a l'arribada de l'Exèrcit revoltat a Belchite, la localitat va viure nombroses execucions sumàries promogudes per elements de la Falange. Del total de 430 afusellats que s'han comptat, 325 eren del mateix Belchite, 100 procedien del pròxim poble de Mediana de Aragón (la població del qual va quedar delmada), sis de Fuendetodos i almenys una dona residia a Codo.
