El conegut com a 'estafador de l'amor', Albert Cavallé, ha estat jutjat aquest dijous de nou per suposadament haver obtingut il·lícitament milers d'euros d'una exparella enganyant-la, com ja va fer amb altres dones i ja va ser condemnat. Aquest cop el judici ha estat a l'Audiència de Barcelona, a causa de l'alt import defraudat i les penes a les quals s'enfrontava, fins a vuit anys i mig de presó li demanava la fiscalia inicialment, tot i que al final ha rebaixat la petició a tres anys i mig. En aquesta ocasió, el conegut estafador s'hauria quedat més de 50.000 euros d'una dona durant el primer semestre del 2016 amb crèdits i despeses amb targeta bancària fent-se passar per ella en diverses ocasions i dient-li que tenia problemes econòmics.

Segons la fiscalia i la versió que ha ratificat la víctima, l'acusat va iniciar la relació sentimental amb ella el desembre del 2015 amb «l'única finalitat de guanyar-se la seva estima i credibilitat per tal d'obtenir el benefici econòmic més gran possible a costa d'ella». El gener del 2016 va explicar a la seva parella que es trobava en una mala situació econòmica perquè l'empresa familiar del seu pare estava embargada i no podia disposar dels diners dels comptes corrents perquè estaven bloquejats, «cosa totalment falsa». També va fer creure a la dona que disposava d'un gran patrimoni i que li retornaria tots els diners que li deixés en poc temps, «tot i saber que en cap moment retornaria cap quantitat». De fet, va dir a la dona que si no pagava els deutes aniria a presó o fins i tot hauria de demanar diners a prestadors, que anirien a cobrar-los a casa de la dona o els seus parents, cosa també falsa.

La dona es va creure l'acusat i va signar diversos préstecs bancaris. Els diners acabaven en mans de l'acusat mitjançant reintegraments, transferències bancàries que ell mateix feia al seu compte o entregues en metàl·lic que li feia la dona. En concret, durant el primer semestre del 2016 la dona va subscriure préstecs, va demanar targetes de crèdit i va realitzar reintegraments a favor de l'acusat per valor d'uns 25.000 euros, en vuit operacions, que li comportaven haver de retornar més de 30.000 euros comptant els interessos. A més, entre gener i juliol del 2016 l'acusat es va transferir prop de 18.000 euros dels comptes de la dona al seu mitjançant 30 operacions.

D'altra banda, l'acusat va fer servir la documentació de la dona sense el seu consentiment i va demanar diversos préstecs a través d'internet utilitzant el seu DNI i altres dades personals. En cinc operacions va arribar a sol·licitar o gastar més de 4.300 euros, que van comportar un cost de prop de 5.200 euros. Una entitat financera va portar a judici a la dona per reclamar-li 6.700 euros, que va ser condemnada a pagar-ne 4.900. Per últim, l'home es va apropiar de diversos béns que la dona li havia deixat temporalment. En concret, es va vendre per Wallapop per 400 euros un mòbil de 720 euros que havia comprat la dona. També es va quedar un ordinador portàtil de 485 euros i un televisor de 43 polzades de 550 euros.

El 29 de maig del 2016 l'acusat va signar un document de reconeixement de deute per import de 60.000 euros, comprometent-se a retornar 3.000 euros al mes a partir del setembre, però no va pagar ni un euro. De fet, al setembre va anar als Mossos d'Esquadra per denunciar que la dona havia canviat el pany de la porta de casa seva, on suposadament convivien. Va explicar que va quedar amb la dona en un altre lloc i aquesta li va dir que havia de tornar-li 60.000 euros. Pel carrer, tres amics de la dona l'haurien encerclat i obligat a signar diversos documents, entre els quals un contracte de compravenda pel qual posava el cotxe a nom de la denunciant. També va relatar que l'havien introduït en un cotxe, li havien pres la cartera i l'havien amenaçat de mort si ho denunciava a la policia. Per aquest fet va ser jutjat per denúncia falsa i condemnat a una multa. L'abril del 2017 l'home va demanar un préstec personal de 32.150 euros amb venciment el maig del 2023 per un import total de 44.000 euros i figurant el seu pare com a avalador. La dona va patir un trastorn adaptatiu d'ansietat i un trastorn depressiu persistent, pels quals es va haver de medicar i seguir psicoteràpia.

Per tot això, la fiscalia l'acusava inicialment d'un delicte continuat d'estafa amb abús de relacions personals i un delicte continuat d'apropiació indeguda, i li demanava vuit anys i mig de presó, inhabilitació durant 13 anys per exercir cap professió relacionada amb el control de diners, una multa de 2.880 euros i una indemnització de 53.595 euros per a la víctima pels trastorns causats i els préstecs concedits al seu nom. No obstant això, al final del judici ha rebaixat la petició a tres anys i mig de presó, mantenint la indemnització, perquè només l'acusa per un delicte d'estafa continuada sense cap agreujant. La defensa ha demanat l'absolució del seu client per falta de proves i per l'exempció penal, tot i que no civil, que preveu el Codi Penal pels danys patrimonials causats entre familiars si no hi ha hagut violència, intimidació o abús per raó d'edat o discapacitat. A més, ha anunciat que denunciarà la víctima per un delicte contra la intimitat per haver seguit utilitzant un mòbil de l'acusat on hi havia dades i documents privats.