«Vinga, pugeu, està una mica així... però és que és un cotxe de camp». Jesús Manuel Martín Crespo ens obre la porta del seu Ford Courier blau de principis dels 2000, d'aquests que portaven la placa amb la Tara i el PMA (Pes Màxim Autoritzat) en l'aleta del lateral. El terra està entapissat de palla, segurament de transportar alpaques a la part de darrere. Estem a l'inici d'un camí de terra que surt de Torre de don Miguel, un bonic poble al nord de Càceres amb call jueu, pocs veïns -cada vegada menys- i bastants turistes. «Aquest era un poble de rics; jo vaig néixer aquí, però els meus pares són de Las Hurdes», diu Jesús Manuel amb aquest accent cantaire que es repeteix entre tots els seus paisans mentre sorteja sots a discreció. El cotxe és dur com una pedra. Els clots del camí que es dirigeixen Sierra de Gata cap amunt li fan a un donar més voltes que si viatgés en camell.

A banda i banda del camí s'escampen roures, sureres, arboceres i castanyers. La pell dels fruits d'aquests últims cobreixen el terra com si hi hagués centenars d'eriçons panxa avall. «La gent em diu que talli els arbres, que posi més herba, però a mi m'agrada així, en pla muntanya mediterrània, és millor per les cabres, que es mengen les castanyes, aquestes cabres meves no prenen antibiòtic ni mengen pinso mai; ara els estic donant una mica d'ordi ecològic perquè els porto a una fira», s'excusa Jesús Manuel en arribar per fi a la finca de Las Barruecas, escenari de centenars de gravacions que poden veure's a Youtube i Facebook i que acumulen desenes de milions de visites. José Manuel, amb barba de diversos dies sense afaitar-se i el rostre bru adobat al sol, porta uns pantalons texans desgastats, unes botes altes de muntanya que fa temps que van viure la seva època d'esplendor, una samarreta negra i un abric color sargantana amb una ronyonera creuada.

Vesteix amb la mateixa naturalitat que surt als vídeos que l'han convertit des de fa tres anys en un fenomen viral, amb 180.000 subscriptors només en el seu canal de Youtube, on té vídeos amb títols tan suggeridors com 'La tía pescueza', 'Os cuento lo que me ha hecho uno de Vitoria', 'Vaya noche de agua' o 'Qué susto se ha llevado el carretero'. Algun acumula diversos milions de visualitzacions. Perquè es facin una idea del fenomen, té una gravació de 90 segons titulada "Qué tal se ve con este móvil nuevo", on l'única cosa que fa és gravar a les seves vaques dient-los «fidel companya» i realitzant apreciacions sobre la qualitat de la gravació. Acumula 134.000 visites.

L'èxit és tal que fins i tot ja ha sigut víctima de hackejos. «A l'agost em van robar la pàgina i em van suplantar. Facebook em va bloquejar i he trigat dos mesos a recuperar-la. Hi ha vegades que te la segresten i et demanen diners, saps? Aquests eren llatins», revela com al·lucinant encara mentre s'asseu en una butaca d'escriptori desgastat que té a manera d'oficina al costat de la cabana del foc i les eines. «Des d'aquí vaig fer el meu discurs de Nadal», recorda. Els seus vídeos són addictius. Si un li dóna al play a un d'ells, no pot deixar de veure'ls. Almenys durant una estona. «Li tirem una mica de cansalada, cansalada rància, això sí que és bo i no els macarrons aquests que es menja la gent», diu en un d'ells mentre tira una bona massa de cansalada a l'olla on cuina una olla de cabrer.

Tot va començar fa tres anys, quan va vendre un cavall pel qual li arribaven a donar un BMW i es va comprar el seu primer mòbil. «Jo ho vaig fer per reivindicar el camp. Vaig gravar un vídeo dient que és molt fàcil manar i disposar amb els diners dels altres. Allò es va disparar, després vaig treure a les cabres i va tornar a pujar». En la diana de les seves crítiques, gairebé sempre, «los corbatinas»; llegeixi's, els polítics. «Han convertit Espanya en una gran empresa, s'han blindat, són déus, ningú no els pot tocar. La política està corrompuda; són tots iguals», afirma mentre passa al costat de dues corbates penjades de la branca d'un arbre i que sol portar a les manifestacions dels ramaders, dels quals s'ha convertit en la cara més visible. Això de ser cabrer li ve des de lluny a Jesús Manuel. Amb tres anys ja s'escapava a munyir les cabres d'un veí. El col·legi no estava fet per ell. «Els mestres no m'entenien i jo a ells tampoc. Els deia que volia ser cabrer, i es reien de mi», recorda el pastor, que es va comprar els seus primers animals amb només 20 anys. I fins ara, que té més de 350 cabres verata, en perill d'extinció, i per les quals rep una subvenció. No guanya res per la llet, només obté benefici de la carn i de vendre exemplars a altres ramaders.

Diu que no pensa deixar la seva professió malgrat que ingressa milers d'euros extres amb les seves gravacions -evita diverses vegades dir quant-: «Els vídeos porten molts diners; em matarien al poble si s'arriben a assabentar». «Jo continuo treballant igual, molta gent diu que viu de les xarxes socials, però si tinc les mans plenes de durícies!», exclama el pastor, de 42 anys, amb tres fills adolescents, i que diu que mai ha marxat de vacances. «Les cabres han de sortir a pasturar cada dia». «Per molts diners que m'oferissin jo segueixo amb la meva vida; em truca molta gent per dir-me que puc guanyar tres vegades més si em gestionen, però, perquè vull tants diners?», es pregunta per després afirmar que paga molts impostos, però els paga «molt a gust». «Cada dia em truquen per oferir-me negocis i jo els dic que no».

Se sent afortunat, per això no sol negar favors a la gent, encara que admet que a vegades no pot atendre totes les peticions. Així, en els seus vídeos anuncia productes gratis «perquè cal ajudar a les empreses que estan començant», ajuda a ONG i a «gent amb problemes», com fa poques setmanes, quan una senyora a l'atur «que se li havia trencat una caldera, em va demanar ajuda i l'hi vaig pagar jo; va triar la més econòmica». Els vídeos són d'allò més casolans, la qual cosa li dona encara més autenticitat al contingut. Fa servir per ells diversos 'càmeres': el seu fill; el seu pastor, Martín, que és el que treu les cabres els dies que no plou -«els de pluja les trec jo»-, la seva dona, o a vegades ell mateix, de la mateixa manera que fa l'edició, amb el mateix mòbil. «Cada dia en penjo dos o tres. La gent vol coses noves i a mi em passen coses noves tota l'estona».

Recentment, el seu germà Feli Martín Crespo, també ramader, ha muntat un altre canal de Youtube sobre el camp. Té 12.400 subscriptors. «No sé com li anirà, a mi no em va preguntar, i no parlem mai d'això, parlem de coses de bestiar; no em va molestar que l'obrís, però no sé si durarà, no sap aguantar molt les crítiques», assegura Jesús Manuel, que hi ha dies d'agost a la plaça del poble que s'arriba a fer 100 fotos perquè els turistes el reconeixen. «És que és un reclam turístic per al poble», admeten en el centre d'interpretació del poble, on no han estat una, ni dos, ni tres vegades les que algun turista fa la ruta pel call jueu quan realment el que volen és conèixer a Jesús Manuel. «I ell sempre que pot els atén», reconeix la responsable mentre escurem amb Jesús Manuel una ampolla d'Águila, que ha pujat d'1,10 a 1,20 euros. Fins aquí també arriba l'augment de preus per la crisi de les matèries primeres, sobre les que el cabrer youtuber també té opinió: «Hi haurà una crisi alimentària brutal, si és que no se sembra ni es fa res, es necessiten ramaders...».