Les xarxes enterren el propietari de la creperia més viral d'Andorra per atacar el català: "Parla'l o emigra"

Un petit establiment del centre d’Andorra la Vella s’ha fet viral els darrers mesos, no tant pel producte que ven —creps— sinó per l’actitud provocadora del seu propietari, Ahmed Agharbi, envers la clientela. Insults, males formes i respostes despectives formen part del personatge que ha construït i que, paradoxalment, ha atret llargues cues davant del local.

Tot i això, la polèmica ha anat un pas més enllà després de la seva aparició en un pòdcast molt difós a les xarxes, on Agharbi ha expressat opinions obertes contra el català, llengua oficial d’Andorra. Aquestes declaracions han desencadenat una onada d’indignació i crítiques, especialment entre la comunitat catalanoparlant.

Durant l’entrevista, el propietari de la creperia es va mostrar hostil amb els clients que li parlen en català, afirmant que no li agrada la llengua i que prefereix expressar-se en castellà, tot i reconèixer que sap parlar català correctament. També va qüestionar la normativa que obliga a conèixer l’idioma oficial per residir i treballar al país, arribant a menystenir el català amb comentaris despectius.

Aquestes afirmacions han motivat una denúncia per part de Plataforma per la Llengua, una entitat de defensa dels drets lingüístics. A més, molts usuaris han recuperat documents antics en què Agharbi apareix parlant català amb normalitat, inclòs un vídeo institucional vinculat a programes de suport a joves emprenedors.

A les xarxes socials, les reaccions han estat majoritàriament molt crítiques. Missatges com “parla català o marxa” o qüestionaments sobre la seva voluntat d’integració s’han multiplicat. Molts usuaris remarquen que treballar en un país implica respectar-ne la llengua i les normes, més enllà del personatge mediàtic que s’hagi volgut construir.

Malgrat la polèmica i el rebuig expressat en línia, la creperia continua registrant cues i mantenint la seva notorietat. Tot i això, les declaracions del seu propietari han deixat clar que la seva popularitat també comporta un cost reputacional important, especialment en un país on el català és un element central de la identitat i la convivència.