Faraó. Rei d'Egipte

Els Faraons, els Senyors de les Dues Terres, eren els encarregats de protegir Egipte dels seus enemics i de garantir la maat, l'ordre de l'univers. A través d'una col·lecció d'objectes procedents del British Museum, aquesta exposició explora els ideals, el simbolisme i la ideologia d'aquests faraons, com també les realitats de la vida a la vall del Nil.

28·02·19 | 22:32

0
Notícia guardada al teu perfil
Veure notícies guardades

Rere les imatges i els objectes de l'antic Egipte que han arribat fins als nostres dies s'amaga la realitat d'un imperi que ha fascinat l'home al llarg de la història. "Faraó. Rei d'Egipte" presenta aquests objectes per explicar la vida en aquells temps i presta una atenció especial a diferents aspectes del monarca egipci, com ara el caràcter diví dels faraons, la simbologia de les vestimentes i les joies, la religiositat, els rituals, l'organització administrativa del país, les guerres expansives i de protecció i, per descomptat, la vida de palau.

Prop de cent trenta peces de la col·lecció del British Museum formen part d'aquesta exposició, entre les quals destaquen diferents treballs d'orfebreria, busts imponents i preciosos relleus de temples que acosten el visitant a la vida reial i de poder de l'antic Egipte.

LA CARA HUMANA DELS DÉUS

Els faraons eren considerats descendents directes dels déus, sigui com a descendent del déu del sol ("fill de Re") o com una encarnació terrenal d'Horus. Els noms triats pels faraons reflectien la seva pietat i les prioritats del seu regnat. Com a summes sacerdots, els faraons van supervisar la construcció de temples grandiosos per a la celebració de rituals. Els enterraments reials, sota les piràmides o a la Vall dels Reis, es concebien amb la intenció de garantir el renéixer del faró com a Osiris, déu de la mort, símbol de la fertilitat i garant de la regeneració del Nil.

Juntament amb aquesta naturalesa divina, el faraó sovint també era representat com un guerrer audaç; un geni de l'estratègia militar, implacable amb els seus enemics. Comandava els exèrcits amb la missió de mantenir la pau interior i d'expandir les fronteres. No obstant això, Egipte va patir nombroses i doloroses derrotes contra els exèrcits romans i nubis, entre d'altres. Alhora, tot i el seu paper com a Senyor de les Dues Terres, nexe d'unió entre el nord i el sud d'Egipte, la veritat és que els faraons no van poder evitar fortes tensions internes, algunes de les quals van arribar a desembocar en cruentes guerres civils.