La mal·leabilitat i la capacitat d'adaptació de la missa de rèquiem llatina es comprova amb una delectació especial en el Rèquiem de Fauré. L'autor francès va obrir una nova línia estètica enemiga de l'èmfasi en la manera de musicalitzar els textos. Va excloure el punyent Dies irae i va donar veu per primera vegada a l'antífona In paradisum, que li atorga un “final feliç” a la composició. La partitura trenca amb la tradició romàntica i ens proposa una tornada als orígens de la música religiosa, a la senzillesa i la claredat del cant pla. El cor n'és l'autèntic protagonista, acompanyat per una orquestra reduïda que potencia les cordes greus. La presència de l'òrgan és fonamental per aconseguir el color i el caràcter que desitja l'autor.
El nord-americà d'origen estonià Paavo Järvi porta a l'esquena una tradició musical familiar que va cristal·litzar en el seu pare, Neeme Järvi, i en els seus dos germans, Kristjan i Maarika. El seu repertori és extraordinàriament ampli, però mostra una predilecció especial per la música russa, escandinava i francesa. Juntament amb l'Orquestra de París, ha fet múltiples filmacions d'obres cabdals del patrimoni simfònic coral gal, com és ara el cas del Rèquiem de Fauré. El va enregistrar a la Sala Pleyel de París, capital en la qual es va gestar i interpretar l'obra, el 2011, amb dos solistes d'altura: la soprano Chen Reiss i el baríton Matthias Goerne.
Intèrprets: Paavo Järvi (director), Choeur de l'Orchestre de Paris, Orchestre de Paris, Chen Reiss (soprano), Matthias Goerne (baríton).
Enregistrament: Salle Pleyel de París, 2011
Producció: EUROARTS
Durada: 37 min
HORARIS
Dilluns 23 de març, a les 19 h
COMENTARIS
El dilluns 16 de març, us recomanem la conferència sobre el Rèquiem de Fauré, del cicle "Lux Aeterna. 4 rèquiems immortals". Més informació i entrades aquí
PROMOCIONS
50 % dte. clients CaixaBank
