Les comarques gironines han augmentat l'emissió de gasos d'efecte hivernacle (GEH) en un 26,25% durant els darrers 26 anys. Així ho mostren les dades proporcionades per l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC), que assenyalen que des del 1990 al 2016 -quan es va recollir la mostra més recent- la província ha viscut un augment significatiu, passant de 3,5 milions de tones de CO2 a una xifra de 4,4 milions de tones. Enguany, però, la demarcació ha estat una de les zones que menys CO2 ha produït a Catallunya. D'aquesta manera, Barcelona encapçala la llista amb 25,1 milions de tones, seguida de Tarragona (amb 10,6), Girona (amb 4,4) i Tarragona (amb 4,2), en darrer lloc.

Desglossant les dades de la demarcació per factors, en el cas de Girona, la major part de producció de CO2 deriva del transport, concretament un 39%. Pel que fa a la resta, el segueixen de ben a prop la indústria (20%), l'agricultura i la ramaderia (18%), els residus (8%), residencial (7%), serveis (6%) i finalment l'energia (1%). Pel que fa a la resta de províncies, en el cas de Barcelona, la indústria se situa com el principal factor de producció de CO2 (33%), així com a Tarragona, on aquesta és encara més elevada (40%). A Lleida, per contra, és l'agricultura i la ramaderia la que despunta més i suposa pràcticament la meitat de les emissions, amb un 48% registrat el 2016.

Les dades de l'OCCC es remunten a pràcticament tres dècades enrere, conconcretament al 1990. Des de llavors cal dir que l'emissió de GEH ha anat disminuint de manera generalitzada, tot i que encara no s'ha pogut baixar fins a la xifra que hi havia en aquell moment en el cas de les comarques gironines. Al 2005 es va arribar a la xifra més alta assolida en els darrers anys (4,9 milions de tones), una dada que es va anar minimitzant amb petits repunts al 2012, 2015 i 2016. El mateix ha passat a la resta de les demarcacions catalanes, en menys mesura a Lleida, que és la que més a prop està d'assolir els nivells de fa 26 anys.

Pel que fa al balanç català, les emissions totals de gasos d'efecte hivernacle han seguit una evolució creixent fins al 2007, any que va marcar un pic històric amb 58,3 milions de tones de CO2 equivalent. A partir del 2007, la tendència va invertir-se i les emissions anuals van anar disminuint fins al 2013. El 2016 és el tercer any consecutiu en el qual s'acumula un increment d'emissions de GEH. Pel que fa als factors, els sector industrial i el transport van ser els responsables de més de la meitat de les emissions de gasos d'efecte hivernacle a Catalunya (32% i 28% de les emissions totals, respectivament), seguits del sector energètic (14%) i l'agricultura i ramaderia (10%). Les emissions dels sectors sotmesos a la directiva de comerç de drets d'emissió van ser de 14 milions de tones de CO2 equivalent, mentre que aquelles pròpies dels sectors difusos van ser de 30 milions de tones de CO2.

L'Inventari d'emissions català es basa en el desglossament en comunitats autònomes de l'Inventari nacional d'emissions de GEH que anualment s'elabora al Ministeri per a la Transició Ecològica. El procés d'elaboració d'aquests inventaris implica que es publiquin amb un retard d'un any i mig respecte a l'any inventariat.