05 de juny de 2019
05.06.2019

La protecció de la biodiversitat, un repte totalment necessari

Sorea i les seves filials promouen diversos plans d'acció que pretenen recuperar la fauna i la flora autòctones i a la vegada protegir hàbitats naturals del territori

05.06.2019 | 00:21
Zones de reproducció d'amfibis.

El manteniment de zones verdes amb criteris de sostenibilitat, l'adequació de les basses de les plantes depuradores per convertir-les en zones de reproducció d'amfibis o la gestió d'un espai natural d'alt interès ornitològic són algunes de les actuacions de Sorea i les seves filials a la seva xarxa d'estacions depuradores d'aigües residuals, atenent el seu compromís amb el medi ambient i la sostenibilitat.

L'equilibri de la natura es fonamenta en la biodiversitat, un factor essencial per al bon funcionament dels ecosistemes.

La diversitat biològica ens proporciona aliments, medicaments, matèries primeres i una gran varietat de recursos vitals, però hi ha senyals que està en perill. En els últims cinquanta anys, la pressió de l'home sobre el medi natural s'ha fet notar de manera alarmant.

El canvi climàtic, la sobreexplotació de recursos i la urbanització, entre d'altres, provoquen l'extinció o la regressió de centenars d'espècies i, en conseqüència, la degradació de molts ecosistemes.

És ben cert que, davant d'aquest problema, la responsabilitat dels governs és molt gran, però també ho és la responsabilitat dels altres agents socials.

Per aquesta raó, Sorea ha entomat el repte amb una Estratègia de desenvolupament sostenible, fonamentada en els Objectius de Desenvolupament Sostenible (2015-2030) establerts per l'ONU.

Així, se subratlla un cop més el seu compromís ambiental i social amb les generacions futures. La protecció de la biodiversitat és part d'aquest compromís. Sorea i les seves filials dediquen grans esforços a reduir la petjada ambiental de les seves instal·lacions. S'estableix com a prioritària la reducció de les emissions de gasos amb efecte hivernacle i l'estalvi d'aigua, per exemple, com també la reducció, reaprofitament i reciclatge dels residus que genera la seva activitat.

En la mateixa línia, la preservació de la biodiversitat esdevé un altre objectiu estratègic que promou el desenvolupament de les anomenades infraestructures verdes.


Infraestructura verda

Una infraestructura verda és aquella instal·lació multifuncional que, a més de complir les funcions per a les quals és necessària –en aquest cas, la depuració de les aigües–, compleix funcions de suport a l'ecosistema. Per exemple, afavorir la connectivitat entre espais naturals, incloure hàbitats i refugis d'aus, amfibis o altre tipus de fauna o servir com a reservori de vegetació autòctona amenaçada. Una infraestructura verda no tan sols redueix al mínim el seu impacte sobre l'ecosistema, sinó que el protegeix i reforça la seva biodiversitat.

Les infraestructures verdes són l'escenari dels plans d'acció de biodiversitat que Sorea i les seves filials porten a terme per protegir la biodiversitat en l'àrea d'influència de les seves activitats. Aquests plans poden agrupar-se en dues línies: la primera, la conservació i la recuperació de la fauna i la flora pròpies del territori; la segona, la sensibilització de la ciutadania i l'educació ambiental dels més joves, aspectes clau en la defensa de la biodiversitat.Un d'aquests plans és la naturalització de les zones verdes de les instal·lacions de Sorea i les seves filials, mitjançant un manteniment ecològic d'aquests espais. S'incrementa el nombre d'espècies vegetals i els espais verds evolucionen cap a prats i herbassars, que afavoreixen la presència de plantes autòctones i la d'espècies pol·linitzadores.

Per tal de fer compatible la protecció de la biodiversitat local amb els usos de les instal·lacions, es porta a terme una gestió diferenciada dels espais de gespa i de la resta d'espais i s'imparteixen cursos de formació tant als responsables de gestió com als operaris de manteniment de les zones verdes. A hores d'ara, aquest tipus de gestió ja funciona a les EDARs (Estació Depuradors d'Aigües Residuals) de la Garrotxa i comença a implantar-se a les de la Costa Brava.

A més, cal esmentar la col·laboració entre el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i l'EDAR d'Olot en un seguiment botànic i un programa de millora ecològica de l'entorn. Un altre pla d'acció consisteix en la naturalització de basses. A la Mediterrània, les basses i els tolls temporers són hàbitats d'interès comunitari i la seva protecció és considerada prioritària per l'annex i de la Directiva 97/62/CE de la Unió Europea, que regula la protecció dels hàbitats naturals. A la plana de l'Alt Empordà, ocupen una petita superfície i la seva conservació es troba en risc. Aquestes consideracions situen l'acció que es porta a terme a l'EDAR de Palau-saverdera. La llacuna que forma part de la depuradora s'ha adequat com a punt de reproducció d'amfibis, que són espècies animals molt sensibles a la degradació del medi ambient.

Aquesta naturalització de la llacuna permet que els exemplars de granota verda d'aquesta bassa puguin reforçar la població d'aquesta espècie al Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà. A més, s'ha habilitat una petita bassa al costat, on s'està reproduint el gripau d'esperons, una de les espècies d'amfibis més amenaçades de Catalu-nya, a banda d'altres espècies, com el tritó verd, i de flora aquàtica autòctona en regressió com, per exemple, el nenúfar blanc.

A banda de reforçar les poblacions de gripau d'esperons i del tritó verd, aquestes accions faciliten la connectivitat ecològica d'aquestes poblacions amb les del parc natural i els seus voltants. Finalment, cal destacar la gestió activa dels aiguamolls de depuració del delta de l'Ebre, un exemple d'infraestructura verda que treballa en la millora de la qualitat de l'aigua procedent del conreu de l'arròs en un espai natural d'alt interès ornitològic.

La instal·lació contribueix a la creació de nous hàbitats naturals que afavoreixen la biodiversitat de l'indret, alhora que es pot gaudir d'aquests espais i participar en activitats com ara el Delta Birding Festival, la principal fira ornitològica de la península Ibèrica. Mentrestant, es treballa en el control i erradicació d'espècies exòtiques invasores, com ara la granota bramadora, una de les cent espècies invasores més perjudicials pel seu impacte ecològic, segons la Unió Internacional de la Conservació de la Natura (IUCN).

Tot plegat, per insistir que la lluita contra el canvi climàtic i l'assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible són reptes que afecten a tothom.

Sorea i les seves filials no defugen les seves responsabilitats i per això treballen per implantar un nou model de relació de la nostra societat amb el planeta i les generacions futures.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook