Per comoditat la nostra societat fa ús habitual del plàstic. Tant per comprar com per emmagatzemar objectes. El plàstic és el material perfecte per complir les nostres exigències: volem anar més de pressa, fer menys esforços i tenir el millor preu.

Tot i que el reciclem i el separem al contenidor que li pertoca, molt sovint el plàstic no es pot reciclar o s'ha de fer amb un procediment que té un cost molt elevat.

Això fa que acabem acumulant tonelades de plàstic que afecten directament el medi ambient, i arriben a afectar el mar i les seves espècies. La vegetació absorbeix les substàncies nocives que es desprenen del plàstic, i molts animals se'l mengen pensant que forma part de la seva alimentació o, en alguns casos, es queden atrapats a causa del material i els pot causar fins i tot la mort. Anualment moren 100.000 animals marins a causa del plàstic, segons l'ONU.

Alhora hi ha molts estudis que afirmen que els productes envasats contenen partícules nocives que ens poden acabar provocant malalties.

Segons les Nacions Unides, les escombraries ja han destruït un terç de la superfície dels hàbitats marins i cada any s'aboquen 8 milions de tones al mar, el 80% de les quals són d'origen plàstic. S'ha estimat que l'any 2050 hi haurà al mar més plàstics que peixos.

Una de les coses que va proposar la Comissió Europea per reduir el plàstic va ser prohibir la comercialització de productes de plàstic d'un sol ús.

És molt difícil eliminar-lo de les nostres vides perquè en consumim molt cada dia.

Tot i això, es poden dur a terme pràctiques per reduir-ne el consum i conscienciar-nos de la necessitat d'acabar amb aquest.

Hi ha moltes persones o agrupacions que realitzen diferents «reptes» en els quals promouen la no-utilització del plàstic durant uns dies concrets.

A banda de les partícules nocives que té, també genera molts problemes socials derivats de l'extracció de petroli que es necessita per fabricar-lo. El plàstic s'utilitza tant perquè és fàcil de produir com perquè té un cost molt baix i resisteix les altes temperatures, a més de ser aïllant.

Podem dur a terme diverses accions per anar reduint-ne el consum a poc a poc. Com per exemple:

-Deixar d'utilitzar bosses de plàstic per anar a comprar i adquirir-ne una de reutilitzable de tela pel mateix ús.

-Triar els productes que es venguin en recipients de vidre o cartró abans que de plàstic.

-Embolicar els entrepans o altres amb una funda de tela, plàstic reutilitzable o envàs de vidre per evitar el paper d'alumini.

-Comprar el menjar a granel i tenir-lo en un pot de vidre.

També és important no utilitzar les clavegueres com a paperera perquè la majoria connecten amb el mar i tot acaba allà. De tot el plàstic que es produeix, només un 10% es recicla. L'alarma ha començat ateses les denúncies de moltes persones que s'han trobat plàstic al mar, principalment bussejadors. Moltes espècies marítimes es troben en perill d'extinció per culpa d'aquesta situació.

A més, la fundació The Ocean Cleanup, que treballa per evitar la contaminació al mar, es van adonar que les illes de brossa al mar no paren de créixer. L'any passat era 16 vegades més gran del que es pensaven.

La consciència per l'eliminació del plàstic és cada vegada més alta i més comuna en la societat, però els costums que tenim en els nostres hàbits estan molt arrelats i hem d'aprendre a deslliurar-nos-en i treballar per incorporar aquests canvis a la nostra quotidianitat.

L'any passat el lema del Dia Mundial del Medi Ambient era «Un planeta #SenseContaminacióPerPlàstics».

Les Nacions Unides van fer constar que anualment aboquem 13 milions de tones de plàstic a l'oceà i que el 50% del plàstic que fem servir a escala mundial és d'un sol ús.

El 2017, segons el web MonSostenible, Greenpeace denunciava que el mar estava cada cop més contaminat per residus plàstics i després d'una expedició pel Mediterrani afirmava haver trobat més de 8.000 plàstics per quilòmetre quadrat al fons marí dels canons de la Fonera i el cap de Creus. A més, l'organització internacional Nacions Unides, creada el 1945, emfatitza en el fet que, com a mínim, han de passar 100 anys perquè el plàstic es degradi.

Segons MónSOStenible, Amsterdam va ser el primer país europeu a prendre la iniciativa d'oferir productes envasats sense plàstic. En concret, el supermercat Ekoplaza, que n'ofereix més de 700 sense aquest material, envasats amb receptacles fets a partir de biomaterials compostables. L'any passat inauguraven aquest supermercat sense plàstic, i eren els impulsors d'aquest camí i estil de venda perquè sigui un referent per tot el món. Barcelona els va seguir amb el supermercat Yes Future, que no utiliza res de plàstic.

Viure sense plàstic

Els autors del llibre Viure sense plàstic es consideren aprenents del minimalisme residual i des del 2015 viuen sense.

Al seu web exposen per nivells com han après a viure sense plàstic i orienten el lector perquè pugui fer-ho. Algunes pràctiques són les mateixes que hem proposat anteriorment.

Ho plantegen per nivells perquè és una pràctica i ús tan comú que s'ha d'anar reduint el consum per etapes. Ho desenvolupen amb 5 nivells, incidint, cada cop més, en l'entorn proper.

També hi ha moviments que han començat a prendre iniciatives per acabar amb el plàstic. Per exemple, la campanya Operación Plastic off, que amb diferents accions geogràfiques pretén conscienciar la societat i visibilitzar i combatre la contaminació del plàstic arreu del món.

La formació també motiva a canviar els nostres hàbits, a exigir als supermercats la reducció de plàstics i a reivindicar sistemes de gestió eficients a les administracions.

Realitzen diferents sortides de recollida de plàstic, auditories de marca en les quals identifiquen les empreses dels envasos que es llencen al mar i el que anomenen «Plastic Attack». Aquesta última acció la fan a les portes dels supermercats i demanen als clients que en surten que els deixin els envasos de plàstic que han comprat. Després el col·lectiu els torna al supermercat perquè siguin conscients de la quantitat de plàstic innecessari que utilitzen per als seus productes.