Després de diversos anys enfosquida i eclipsada per l'Administració central, l'energia solar torna a brillar amb força a Espanya. Encara que les seves xifres segueixen quedant lluny de les que es registren en altres països europeus, hi ha motius per a l'esperança. En els últims dos anys la potència instal·lada ha crescut en un 500%. Dels 55 nous megawatts de 2016 es va passar a 135 el 2017 i a 261 el 2018. I la tendència segueix a l'alça.

Segons les xifres de la Unió Espanyola Fotovoltaica (UNEF), que agrupa diversos centenars d'empreses del sector, el 90% de la nova potència instal·lada (236 Mw) correspon a autoconsum, és a dir, per a proveïment propi d'empreses i habitatges, i l'altre 10% pertany a grans plantes solars fotovoltaiques sobre sòl. Les raons que expliquen aquest auge són múltiples, però sens dubte una d'elles ha consistit en la derogació, el passat mes d'octubre, de l'anomenat «impost al Sol», implantat pel Govern del PP des de 2015, que va penalitzar l'energia solar i va suposar una veritable frenada a aquesta indústria.

LLUNY D'EUROPA, ENCARA

Els consumidors, lliures dels lligams que suposava aquesta normativa i afavorits també per la directiva europea sobre Energies Renovables, «que aporta seguretat i estabilitat a la regulació de l'autoconsum», segons UNEF, tornen a mirar cap a l'electricitat neta. Ara bé, malgrat l'espectacular augment registrat en l'últim any a Espanya, la nova potència instal·lada representa únicament el 3% de la que es va implantar a Europa aquest mateix any, que va ser de 8.500 megawatts. Paradoxalment, països com Alemanya o Holanda, amb moltíssimes ­menys hores de sol que Espanya, estan liderant des de fa dècades el sector fotovoltaic.

Sigui com sigui, el cert és que el vent bufa a favor del Sol. Econòmicament, està resultant cada vegada més barat optar per les plaques. «Els costos de producció de les plaques ha baixat tant que sovint no calen ajuts del Govern», assenyala Javier Martínez, periodista especialitzat del diari digital Infolibre. I pel que fa a les instal·lacions particulars «s'ha reduït el període d'amortització en tres o quatre anys», el que permet recuperar la inversió molt abans. «Però, sobretot, s'han reduït les traves burocràtiques, perquè la paperassa s'ha reduït molt i ara es poden tenir tots els permisos en un mes, aproximadament», afegeix.

El Govern, a part de derogar l'impost al Sol, ha adoptat noves mesures per afavorir l'energia fotovoltaica. A l'abril es va signar un reial decret mitjançant el qual es crea l'anomenat autoconsum compartit. Fins ara, els particulars que volien instal·lar energia solar al seu habitatge no podien estendre la instal·lació al veí perquè ell també es beneficiés de la mateixa. Estava prohibit. Ara sí serà possible. La nova norma permetrà instal·lar una planta de generació comuna per a tota la comunitat de veïns, la qual cosa, segons les associacions de consumidors, representa «un pas molt important».

«D'aquesta manera, tant els consumidors com les pimes es poden organitzar per generar, gestionar i emmagatzemar la seva pròpia energia», afirma José Donoso, director de l'UNEF.

Aquesta entitat estima que, gràcies a la regulació de l'autoconsum compartit, s'instal·laran a Espanya entre 400 i 500 megawatts d'ús particular tots els anys. De fet, les empreses dedicades a aquestes instal·lacions han vist obertes les portes al seu negoci i confien que el 2019 marqui un punt d'inflexió.

TOTES LES RENOVABLES, UN 40%

L'energia solar forma part d'un panorama més ampli, el de les fonts renovables, que a Espanya no para de guanyar terreny. Les energies netes, segons les dades ofertes per Red Eléctrica Española, van representar en conjunt el 40% de l'energia elèctrica produïda al país durant l'any 2018. No és, per tant, un percentatge testimonial o complementari, sinó un segment significatiu i a l'alça. La solar segueix sent encara minoritària, amb una mica menys del 5% (sumant la fotovoltaica i la tèrmica) sobre el total del mix energètic. L'eòlica és la gran protagonista, fregant el 20% del total de l'energia produïda a Espanya.

Aquestes xifres milloraran ostensiblement el 2019, perquè només comptant amb les instal·lacions derivades de la subhasta celebrada pel Govern el 2017, és imminent l'aportació d'altres 8.000 megawatts d'energia eòlica i fotovoltaica. La data límit per a la posada en marxa d'aquestes explotacions és el 31 de desembre d'aquest any.

Però, al marge d'aquestes subhastes, hi ha una gran diversitat de projectes privats d'energies renovables que s'estan duent a terme sense cap tipus de subvenció, amb l'esperança que el preu del mercat permeti obtenir uns beneficis que compensin la inversió. Per exemple, ja s'han presentat avals per construir a Espanya plantes fotovoltaiques que representen més de 23.000 megawatts en els propers anys. Això multiplicaria per cinc la potència instal·lada ara per aquest tipus de centrals, segons destaquen els mitjans especialitzats.

Cada vegada més barat per a particulars i empreses

La instal·lació necessària per tenir energia solar en un habitatge particular s'amortitza cada vegada més ràpidament, a causa de l'accelerat abaratiment dels costos (es calcula que han caigut un 90% en 10 anys). Segons fonts del sector, les instal·lacions domèstiques d'autoconsum poden amortitzar-se en un termini de 12 o 15 anys, depenent del nombre de plaques. En tractar-se d'instal·lacions petites, el cost per quilowatt resulta més elevat que si es tracta d'una indústria o una empresa. En aquests casos, el termini d'amortització ja s'aconsegueix en un període de temps que oscil·la entre els sis i els vuit anys, una cosa realment temptadora per a moltes companyies que fins ara veien l'energia fotovoltaica com un luxe inaccessible.

Segons la UNEF, una instal·lació domèstica que disposi de 13 o 18 plaques solars en un habitatge aïllat per a una família pot representar una inversió de gairebé 10.000 euros. En cas d'instal·lar, a més, bateries, la despesa inicial es duplicaria, però a canvi s'escurçaria el termini d'amortització en un parell d'anys, aproximadament.

Ara bé, totes aquestes xifres depenen molt dels municipis en què es trobi l'habitatge, perquè cada vegada són més els ajuntaments que bonifiquen l'Impost de Béns Immobles (IBI) als que implanten energies solar. En aquests casos, cada vegada més freqüents, el termini per recuperar la inversió realitzada s'escurça de forma molt important, destaquen en la UNEF, que ressalta el paper decisiu d'aquestes administracions.

ETREVISTA AL DIRECTOR GENERAL DE LA UNIÓ ESPANYOLA FOTOVOLTAICA (UNEF)

José Donoso: "En un any un any esperem passar de 236 megawatts a més de 400 instal·lats»

El màxim responsable de la Unió Espanyola Fotovoltaica destaca que, en els últims anys, ciutats com Brussel·les han instal·lat més energia solar que tota Espanya, per les traves que imposava l'Administració central.

La UNEF agrupa la majoria d'empreses del sector a Espanya i és el portaveu habitual de la indústria. Les seves expectatives són francament ambicioses per 2019, ja que aspiren a instal·lar 400 megawatts de potència fotovoltaica al país, davant els 236 de l'any passat, que al seu torn ja va representar un important augment respecte a l'anterior.

Hi ha motius per a l'optimisme en aquest sector actualment?

I tant que sí. I, a més, és un optimisme realista. D'una banda, tenim un instrument jurídic, que és Pla Nacional d'Energia i Clima, que estableix l'objectiu d'instal·lar a Espanya 29 gigawatts fotovoltaics en la pròxima dècada. I, a més, som l'energia més barata i més competitiva. S'uneix l'interès ambiental amb l'econòmic.

Com ha influït l'eliminació de l'impost al Sol?

Ha influït sobretot en l'autoconsum. El que s'ha fet amb aquest canvi és eliminar les barreres que frenaven el seu desenvolupament, i ara estem en una regulació de lliure mercat: no hi ha barreres, però tampoc hi ha primes ni subvencions. Què implica això? Que les instal·lacions més rendibles són aquelles que consumeixen i produeixen a la vegada, és a dir, el consum de les quals es fa durant hores solars: comerços, petites i mitjanes indústries, universitats, hospitals, centres comercials...

Cal esperar que aquesta nova situació animi els particulars a passar-se a l'energia solar?

Evidentment, i ja ho estem veient. Ja l'any passat, tot i les barreres, hi va haver un repunt i vam aconseguir arribar als 236 megawatts instal·lats, i aquest any confiem en sobrepassar els 400.

Molta gent es pregunta com és possible que Espanya, amb la gran quantitat d'hores de sol que té, estigui per darrere dels països nòrdics en potència instal·lada.

Doncs sí, és una paradoxa enorme. Hem perdut uns anys vitals, en els quals països i, fins i tot, ciutats com Brussel·les, s'hi han instal·lat més energia fotovoltaica que a tot Espanya. És una situació totalment anòmala.

Qui té la culpa d'això?

(Riu) Bé, ja s'ho pot imaginar... La regulació del Govern anterior tenia una visió anacrònica del sector elèctric. No veien la caiguda de ­preus i l'alt grau de competitivitat de la nostra tecnologia. Pensaven que es produiria en un futur, però no ara. I, d'altra banda, tenien una visió del sector com si només estigués concentrat en grans empreses elèctriques, quan som un sector més difuminat, amb més actors de mercat i amb un empoderament del ciutadà i les empreses.

Quin paper juguen ajuntaments i autonomies en l'expansió de l'energia solar?

Un paper molt important. En primer lloc, és fonamental que no introdueixin barreres administratives. Cal revisar les ordenances municipals perquè s'adeqüin a aquestes petites instal·lacions i no es retardin els permisos durant mesos. I després han de donar exemple als ciutadans de la lluita contra el canvi climàtic, autoconsumint amb les seves pròpies instal·lacions. I també és important que formin a tècnics, perquè es necessita mà d'obra qualificada. Aquí tenen un paper a fer.