Un terç de la producció mundial d'aliments que és apta per al consum humà es perd o malgasta. L'Organització Mundial per a l'Alimentació i l'Agricultura ha posat xifres exactes a un problema no només ètic, també d'enorme impacte ambiental i un dels principals fronts als quals s'enfronta l'emergència climàtica. L'organisme dependent de Nacions Unides calcula que en el planeta es llencen 1.300 milions de tones de menjar a l'any, amb 89 milions a Europa i 7,7 a Espanya, que és el setè país que més desaprofita de la UE. De l'aliment que acaba a les escombraries, un 42% procedeix de les llars. La resta correspon a la fabricació (39%), distribució (5%) i un 14% al sector de la restauració.
El malbaratament té una repercussió directa molt negativa per a la biodiversitat i recursos com l'aigua. Només per a la producció dels aliments que acaben en contenidors s'empren anualment 250.000 milions de metres cúbics d'aigua. Un consum sobre el qual alerta la FAO quan existeixen zones com la mediterrània que estan abocades a l'estrès hídric. Però no només té afecció sobre l'aigua, també sobre l'ús del sòl. La superfície destinada a explotació agrícola que després acaba rebutjada ascendeix a 1.400 milions d'hectàrees de cultiu.
El final del trajecte per als milers de tones d'aliments no consumits inexorablement és l'abocador, on la seva descomposició genera gasos d'efecte hivernacle com el metà, que contribueixen a l'escalfament global. A l'any, un total de 3.300 milions de tones de CO2 arriben a l'atmosfera per aquesta via.
La quantitat d'aliments malbaratats varia molt segons el nivell de desenvolupament del país. En aquells amb més grau, com és el cas de la Unió Europea, la majoria es perd en les últimes etapes de la cadena, com són la distribució i el consum. Planificar la compra i ajustar la quantitat de menjar en funció dels comensals és una de les principals recomanacions del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació.
Per contra, als països amb menor grau de desenvolupament, la major part del desaprofitament es genera en les etapes inicials, agricultura, ramaderia i indústria. Amb inversions inferiors en tecnologia, el dèficit d'instal·lacions i infraestructures per a la conservació dels aliments acaba provocant que es facin malbé i ja no siguin aptes per al consum.
Enfront dels excessos, la FAO col·loca la lupa sobre la subalimentació o fam crònica. Es calcula que un 11% de la població mundial (uns 895 milions de persones), ingereix una quantitat insuficient de menjar per satisfer les seves necessitats energètiques. A més, adverteix que l'increment poblacional comportarà un augment de la pressió que la producció alimentària exerceix sobre els recursos naturals i la biodiversitat. Si es redueixen els aliments desaprofitats en un 15% en els pròxims 40 anys, la necessitat d'augmentar la producció mundial baixaria del 60% a un 25%. Aquesta situació contribuiria a aconseguir la sostenibilitat dels sistemes alimentaris, alleujant significativament l'impacte sobre el medi ambient.
L'últim informe del ministeri assenyala que el 2018 es van llançar 1.339 milions de quilograms/litres d'aliments i begudes a Espanya, un 8,9% més que l'any anterior.
La Comunitat Valenciana, Andalusia i les zones metropolitanes de Madrid i Barcelona són els punts on més s'ha incrementat el desaprofitament. Per a F. Xavier Medina, director de la Càtedra Unesco d'Alimentació, Cultura i Desenvolupament de la Universitat Oberta de Catalunya, consumir productes de proximitat ajudaria a disminuir el problema. «Cal tenir en compte que la major part del que mengem s'ha produït a moltíssims quilòmetres de distància», assenyala. «El transport fa créixer molt la petjada ambiental, una cosa que pot resoldre's promocionant la producció local», incideix Xavier Medina.
En el context de canvi demogràfic i climàtic, la dieta mediterrània es revela com la de menor impacte ambiental. Una recerca d'Anna Bach Faig, professora dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC, revela que l'aposta per un model alimentari de proximitat implicaria una reducció del 72% de l'emissió de gasos d'efecte hivernacle, una disminució del 58% del sòl d'ús agrícola, una reducció del 52% del consum d'energia i un estalvi del 33% de l'aigua que es consumeix.
Per acostar-se a una alimentació sostenible, Bach recomana prioritzar els productes d'origen vegetal sobre els d'animal, apostar per l'aigua sense embotellar i fugir dels ultraprocessats. Un altre repte com a consumidors responsables seria evitar en la mesura que sigui possible els plàstics d'envasos.
Entre els productes sense utilitzar que més es malgasten es troben les fruites i hortalisses i les verdures, amb un 46% del volum, seguit dels derivats lactis (13%). Per contra, s'han registrat disminucions del desaprofitament en el cas del pa (5%) i del peix (2,3%). Malgrat això, vuit de cada deu llars reconeix que llencen aliments i begudes a les escombraries.
Bufets sense tant menjar
L'Associació d'Hostalers de la Comunitat Valenciana també ha quantificat el desaprofitament, calculant que el 30% dels aliments que se serveixen als bufets acaba a les escombraries. Per aquest motiu s'ha repartit en més de 200 hotels una guia amb pautes i consells. Entre les propostes, a més, hi ha la de reduir la grandària de les safates als bufets, apostar per les racions individuals per exemple en les postres, no reposar al cent per cent els lineals quan el servei estigui a punt d'acabar o donar al client l'opció de triar a la carta o incloure la donació d'excedents.
Entrevista a Vicent Domingo | Director del Centre Mundial per a l'Alimentació Sostenible
«No podem fer de la compra una moda compulsiva»
Aquest mes de juliol obre a València el Centre Mundial per a l'Alimentació Sostenible (CEMAS), un organisme impulsat per l'Ajuntament de València i la FAO, amb l'objectiu de divulgar i impulsar una altra manera de relacionar-se amb el menjar més saludable. Vicent Domingo, el seu director, advoca per polítiques que fomentin els productes de proximitat. Una aposta segura per combatre els efectes del canvi climàtic.
El ciutadà del carrer no acaba de veure com afecta l'alimentació a agreujar el canvi climàtic?
Bé, és fàcil d'explicar. Tenim lluç aquí a prop, però acabem menjant-ne un que s'ha pescat a l'altra punta del món. Un lluç no fa res i dues tones tampoc, però milers de tones ja suposen un tipus de producció agropecuària no sostenible. Una cosa que genera un tant per cent elevadíssim dels gasos d'efecte hivernacle. Cal aturar-se i repensar per què el nostre entorn té aliments de sobres per comprar.
Què cal dir-li al consumidor?
Hi ha hàbits de vida que hem de modificar, perquè estem fent de la compra una moda compulsiva. Hem de revisar la nevera i comprovar si tot allò que comprem és necessari, perquè està demostrat que no. Necessitem moltíssim menys d'allò que adquirim.
Quin és l'objectiu del Centre Mundial de l'Alimentació Sostenible?
Es tracta d'un espai de divulgació per captar bones pràctiques, pensat per orientar i inspirar en accions que ajudin a contrarestar els efectes del canvi climàtic amb una nutrició que fomenti la sostenibilitat.
Si les cadenes alimentàries porten fruita de Sud-amèrica que ens obstinem a menjar a l'hivern encara que no té gust de res, de qui és la culpa?
Caldrà esperar a l'estiu per menjar fruita i verdura del terreny, carregada de vitamines i bon sabor. A l'hivern hauríem de consumir alguna cosa més energètica.
O sigui, tornar al que feien els nostres avis i pares.
Sí, a la dieta mediterrània i als productes de l'horta que són a uns quilòmetres de casa. Un exemple del que tenim a València és la Tira de Comptar, l'espai de Mercavalència al qual els petits agricultors de l'horta acudeixen per a la venda directa dels seus productes, frescos i acabats de collir./M. nÍNGUEZ CALABUIG
