13 de octubre de 2019
13.10.2019

Adeu als contenidors?

Catalunya, el País Basc i la Comunitat Valenciana ja aposten per models alternatius en la recollida d'escombraries, com el porta a porta o sistemes identificatius a les bosses

13.10.2019 | 08:36
Recollida porta a porta

Els dilluns es recullen restes d'envasos i plàstics. Els dimarts, cartró i paper. Els dimecres, deixalles orgàniques. Cada dia de la setmana un tipus de fracció i seguint un calendari prèviament establert, amb una franja horària limitada. Així funciona l'anomenat sistema de recollida de «porta a porta» (PaP), que consisteix a lliurar els residus al servei municipal deixant-los al costat de l'entrada d'habitatges i comerços en bosses, petits contenidors, caixes o fardells. Excloent-ne, això sí, el vidre, únic element reutilitzable que se sol mantenir en el contenidor verd. El País Basc, Catalunya o la Comunitat Valenciana, entre altres punts de la geografia espa-nyola, han començat a optar per aquest model, les virtuts del qual destaca fins el mateix ministeri de Transició Ecològica. «S'aconsegueix una gran qualitat i quantitat del material, s'eviten problemes de desbordament o necessitat de gran capacitat de recepció dels contenidors de via pública domiciliaris», apunta el departament que dirigeix en funcions Teresa Ribera.

Els resultats de recollida separada aconseguits als municipis amb PaP són en general superiors a la resta de mecanismes, tant en quantitat com en qualitat de la separació (en general se situen entre el 60 i el 80% de recollida separada). Encara que l'aplicació és molt recomanable en zones de baixa densitat de població on la identificació dels residus és més fàcil, també es pot desenvolupar en nuclis de població més densos, a través de la recollida de contenidors comunitaris als habitatges plurifamiliars. A Orba, municipi valencià de la Marina Alta de poc més de dos mil habitants, fa uns quants anys que es va apostar pel porta a porta. Les dades confirmen un augment de la taxa de reciclatge fins al 85% i un increments del benestar dels veïns, a més de cuidar el medi ambient.

El pagament per generació


Aquest model, a més, permet identificar el que genera les deixalles i anar a la implantació de sistemes de fiscalització més justos, com el pagament per generació. Qui més escombraries produeix, paga més, cosa que es traduirà en la factura de les escombraries. Aquest tipus de sistemes alternatius per a la recollida de residus municipals persegueixen no només un reciclatge més eficient, també la reducció de les escombraries. I això passa per omplir el cistell d'anar a comprar amb criteris de sostenibilitat ambiental, amb menys embolcalls de plàstic, més productes de proximitat i a granel.



«Qui té el poder de decisió final és el client, i si decideix comprar de manera sostenible, les empreses començaran a pensar com poden oferir el producte de manera sostenible», sosté Martí Morató, graduat de la Universitat Oberta de Catalunya i impulsor de l'app Go Zero Waste, aplicació que ajuda a fer la compra pensant en el planeta. «La gestió de residus és insuficient i la majoria no acaben reciclant-se. Una bossa de plàstic s'utilitza deu minuts, però té una vida de centenars d'anys. Estem omplint la Terra d'abocadors d'escombraries que ningú recicla», incideix Morató.

La fi dels macroabocadors


Els diferents plans autonòmics que van aprovant-se a Espanya –a la Comunitat Valenciana es va tirar endavant fa uns mesos– introdueixen eines que ajuden a complir els objectius de la Unió Europea en matèria d'economia circular. Tot això encaminat al residu zero i a la fi dels macroabocadors.

La transició cap a un nou model de gestió de residus aprofundeix a prevenir la generació, a augmentar la reducció en origen, en la preparació per a la reutilització i en el reciclatge de qualitat. Aquests paràmetres obliguen a l'elaboració i aplicació de plans locals de gestió de residus domèstics, amb objectius, terminis i dotació de recursos, així com la necessitat dels municipis d'analitzar quin sistema de recollida de residus aplica, sense descartar la recollida selectiva PaP. Fins a sis estats de la UE aconsegueixen taxes de reciclatge del 85% en determinades regions. A l'extrem oposat, molts altres països continuen dipositant en abocadors més del 90% de les deixalles i se situen en menys del 5% en reciclatge.


Contenidors intel·ligents

Una altra de les alternatives que es plantegen per posar fi als contenidors plens de fraccions de tota mena i que impedeixen la reutilització posterior és el dels contenidors intel·ligents amb targetes o xips identificatius. Cada usuari enganxa una etiqueta amb un codi de barres que l'identifica i que permet controlar si la separació s'ha fet de manera correcta o no, i se n'emmagatzem les dades de manera individualitzada.
A València, al barri de Sant Marcel·lí, ara s'ha posat en marxa un projecte pilot amb 25 contenidors intel·ligents que permeten saber què i com reciclen els seus veïns i veïnes els envasos lleugers. Una experiència que forma part de la iniciativa RecipPlàstic, englobada en el projecte europeu PlastiCircle, i es porta terme juntament amb altres ciutats europees com Utrecht (Països Baixos) i Alba Iulia (Romania).

«Gràcies a aquests contenidors intel·ligents es pretén fomentar el reciclatge i l'economia circular a través d'un sistema de punts assignats a les persones usuàries que en facin ús, i que posteriorment podran ser canviats per premis», assenyala César Aliaga, coordinador del projecte europeu PlastiCircle i responsable de sostenibilitat del grup tecnològic d'Itene (Institut Tecnològic de l'Embalatge, Transport i Logística).


ENTREVISTA A ANDREU ESCRIVÀ
Ambientòleg, autor del llibre «encara no és tard»

«La recollida porta a porta vol reduir, més que reciclar»

L'ambientòleg Andreu Escrivà (València, 1983) va ser guardonat amb el Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General 2016 pel seu llibre Encara no és tard: Claus per entendre i aturar el canvi climàtic (Bromera). Defensa que abans que reciclar o separar cal reduir el nivell de consum.

Encara no és tard és un llibre realista sobre el canvi climàtic, però que mira d'enviar un missatge positiu al ciutadà que sí que pot fer petites coses per a millorar la salut del planeta. És veritat que encara hi som a temps? El canvi climàtic s'està produint ja, amb la qual cosa no podem parar-lo en sec, ni revertir-lo. El que podem fer és disminuir el seu ritme i amb això salvar moltes vides i ecosistemes, a més de guanyar temps per adaptar-nos. Es tracta de deixar d'emetre els gasos que el causen, perquè encara que ens quedéssim en 1,5 graus hi hauria efectes adversos: més riuades, augment del nivell del mar, problemes amb els cultius i de salut€ És a dir, tot això sí que passarà. Si aconseguim aturar el canvi climàtic en aquests dos graus, el que evitarem és perdre el control.

Separar les escombraries de manera adequada és una cosa que costa poc i serveix per a molt?
Durant molt de temps s'han donat missatges a vegades molt contradictoris amb les escombraries. I aquest és el tema preferit per prendre accions, perquè tots en tenim a casa. És fàcil dir que si recicles ja està i desapareix l'impacte, però abans que separar o reciclar cal baixar el volum d'escombraries i això implica reduir el nivell de consum. Podem reduir les escombraries comprant a granel, gastant menys embolcalls, preparant-nos les coses, rebutjant el sobre-embalatge, reduint el nivell de consum de coses supèrflues... Hi ha una sèrie de grans empreses i unes inèrcies globals econòmiques que pesen molt més que el que pugui fer algú individualment, però hem de pensar que som molts fent moltes coses. A més, hem d'afegir la visió col·lectiva, que aquesta sí que pot fer canviar moltes estructures.

El Pla de Residus de la Comunitat Valenciana preveu el pagament per generació de residus i la implantació del porta a porta. Què li semblen aquests sistemes?
Crec que el PIRCV suposa un salt important en el que és la gestió dels residus al nostre país. Introdueix qüestions de concepte molt fonamentals, com el fet de reduir les escombraries. I això és molt important, perquè si parlem del pagament per generació de serveis o el «porta a porta», és una cosa que et fa visualitzar les escombraries que tens al domicili i que un genera. Crec que tots aquests són sistemes que van encaminats més a la reducció que al reciclatge. Són missatges que cal inculcar amb molta educació ambiental, i en aquest sentit justament el PIR introdueix la novetat per a molts municipis de comptar amb educadors ambientals específicament dirigits al tema de les escombraries. És fonamental i pot ser un dels pilars de l'èxit.

Vostè advoca per no fer sentir culpable el ciutadà del carrer, sinó que prengui consciència de la importància de les seves petites decisions diàries.
Hi ha un tros molt important entre saber que un té una responsabilitat, saber que té eines per exercir-la i sentir-se culpable permanentment. La culpabilitat genera ressentiment i al final no és una eina útil.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook