02 de novembre de 2019
02.11.2019

Quan el supermercat es converteix en un mar de plàstic

El sobreenvasat d'aliments a les grans cadenes de distribució dispara la generació de residus; les empreses espanyoles del sector han començat a prendre consciència d'aquesta situació i algunes d'elles ja estan suprimint embolcalls innecessaris

02.11.2019 | 10:30
Un client davant d'un lienal de carn en un supermercat | EFE

Els grans supermercats s'estan convertint en autèntics oceans de plàstic. Des de fa uns anys, el menjar va apareixent embolicat en capes i capes d'embolcall artificial, fins a arribar a situacions realment absurdes. Hi ha cadenes que plastifiquen individualment totes i cadascuna de les seves taronges, cebes o cogombres, i a més les col·loquen una a una en safates del mateix material. Per a què? Com recorden els experts, les fruites i llegums ja porten el seu propi envàs natural (la pell), que no es menja i compleix precisament la funció d'aïllar al producte de qualsevol contaminació o mal. Es generen així residus injustificats que, en gran part dels casos, van a parar al medi ambient.

La fruita a granel (com s'ha venut tota la vida) està en perill. Les pomes, els plàtans, les maduixes, els llegums i, en realitat, qualsevol cosa, apareix de sobte envasada en una bossa o xarxa de plàstic, la qual cosa a més condiciona el client a l'hora de triar les quantitats que desitja comprar. Ja no pot triar quantes unitats vol emportar-se, cal comprar l'envàs sencer.

El problema augmenta en els últims anys amb la irrupció de la fruita trossejada, que es ven en tuppers de plàstic, amb una forquilleta també de plàstic, a punt per a menjar. Les amanides en bossa van ser el precedent. Segons l'Associació de Fabricants i Distribuïdors d'Espanya (AECOC), entre 2015 i 2018 la quantitat de fruites i hortalisses preparades ha passat de 99.000 a 106.000 tones. És una tendència a l'alça, entre altres qüestions perquè el client «no té temps» per preparar les fruites i verdures, al·lega AECOC, i per això el comprador agraeix aquest tipus de productes.

En la secció de brioixeria i rebosteria a penes hi ha producte que no vagi doblement embolicat en plàstic, com les bosses de magdalenes, que van envasades una a una en aquest material, i després ficades totes en una bossa. Els exemples són gairebé infinits.

El director general de l'Associació Espanyola de Distribuïdors, Autoserveis i Supermercats (ASEDAS), Ignacio García, replica les creixents crítiques per l'excés d'embolcalls artificials: «Sempre que hi ha un envàs, existeix una raó. No es posen per capritx. Les raons del seu ús són variades, des de la conveniència del consumidor a la conservació del producte. Però la més important, sens dubte, és la seguretat alimentària». García afegeix que «el plàstic està demonitzat», si bé «pot haver-hi materials alternatius que, tenint en compte el cicle de vida complet de l'envàs, tinguin un impacte superior en el medi ambient». «El paper no serveix per envasar determinats productes, a part de que consumeix una gran quantitat d'aigua per a la seva fabricació», argumenta. També admet que les protestes ciutadanes han permès «detectar algunes situacions que no estaven justificades i s'han anat corregint».

El plàstic no és obligatori

Experts oficials, començant per l'Agència Espanyola de Consum, Seguretat Alimentària i Nutrició, aclareixen que la proliferació d'envasos plàstics, si bé pot contribuir una major higiene, «no és el resultat d'una obligació de seguretat alimentària». Hi ha altres formes, indiquen, de garantir aquesta higiene, com és l'ús de guants o pinces per agafar els productes a granel.

Les grans cadenes de supermercats d'Espanya generen tot els anys una quantitat de plàstic que encara no ha estat totalment avaluada per la falta de dades. Eroski, la cadena amb millor reputació en matèria mediambiental, admet que el 2018 va generar 818 tones de residus plàstics. Lidl, per la seva part, afirma que només en bosses de plàstic generava 1.500 tones de residus, si bé aquest element està sent erradicat per la cadena, pionera en aquesta mesura. Mercadona xifra en 3.000 tones anuals el plàstic procedent dels embalatges recuperats a les seves botigues, que són després reaprofitats. Són xifres astronòmiques, i falten les quantitats del plàstic que el client s'emporta a casa seva després de la compra.

Greenpeace ha fet públic un detallat informe en el qual avalua les grans cadenes espanyoles en funció del sobreenvasat i ha posat nota a cadascuna d'elles. Les millor parades són, per aquest ordre: Eroski, Aldi i Mercadona. Les pitjors són Carrefour, Alcampo i El Corte Inglés. Eroski ha anunciat la seva intenció d'«augmentar la venda a granel de fruites i hortalisses» i assegura que actualment ja supera el 60% d'articles venuts sense envàs. «Continuarem augmentant aquest percentatge progressivament», afirma un portaveu de la cadena. El 2019, Eroski ha «despullat» de plàstic llimones, mandarines, nectarines, paraguayos i préssecs vermells.

Lidl, al seu torn, es compromet a garantir, per al 2025, el 100% de reciclabilitat i a reduir un 20% la quantitat de plàstic utilitzada en els envasos de marca pròpia. Mercadona ja ha substituït els bastonets de plàstic per uns altres de cartó biodegradables i el 2020 substituirà plats, gots i coberts de plàstics d'un sol ús per altres reutilitzables o bé fets amb altres materials. No dona dates per a objectius més ambiciosos: «És una cosa que no podem decidir nosaltres, sinó en col·laboració amb els proveïdors d'envasos i els envasadors dels nostres productes», aclareix l'empresa.

«Es necessiten mesures més ambicioses per part dels supermercats, i que publiquin les quantitats de plàstic que usen cada any», afirma Greenpeace. «Comprometre's a reduir un 20% els plàstics sona bé, però és pràcticament impossible saber què significa si no sabem la quantitat que usen actualment. No és el mateix reduir el 20% d'una tona que de cent», afegeix.


ENTREVISTA A ISABEL VICENTE
Impulsora de la campanya #desnudalafruta

"Cal una normativa que eviti envasats absurds"

Cansada de veure com el plàstic envaeix els aliments fins a límits ridículs, aquesta jove de Salamanca va decidir l'any passat iniciar a les xarxes la campanya «Desnuda la fruta» per denunciar casos concrets i demanar a les empreses que aturin aquesta espiral.


.

En què consisteix la campanya «Desnuda la fruta»?
La campanya #desnudalafruta es va impulsar el 2018 amb l'objectiu d'apel·lar als supermercats a reduir el plàstic en la venda de fruites i verdures. És un moviment que busca la col·laboració de la ciutadania a través les xarxes socials. Col·laborar és molt fàcil: només cal fer una foto d'un producte envasat i pujar-la a qualsevol xarxa social amb l'etiqueta #desnudalafruta, esmentant el supermercat en el qual s'ha realitzat aquesta foto. Ens centrem sobretot en productes frescos, fruites, verdures i hortalisses.

Quin paper estan fent les grans companyies d'alimentació a Espanya respecte al sobreenvasat de fruites i altres aliments?
En els últims mesos hem vist com alguns supermercats han canviat una miqueta la seva manera d'actuar en aquest aspecte. Quan vam iniciar la campanya vam preguntar a molts supermercats si era possible anar-hi a comprar i pesar fruites i verdures amb les nostres pròpies bosses de roba. La majoria dels supermercats ens van dir que no era possible o que estudiarien el cas. Actualment, molts d'aquests establiments no només ho permeten, sinó que també venen aquest tipus de bosses per facilitar als consumidors comprar productes frescos sense plàstic. Lamentablement, a la vegada que fan això continuen venent molts productes envasats en plàstic, per la qual cosa l'avanç en aquest aspecte és molt escàs encara.

Té algun sentit l'envasat de fruites, verdures, fins i tot el doble envasat de brioixeria i rebosteria...? Hi ha raons higièniques o d'un altre tipus?
En el cas de fruites i verdures és clar que és una cosa innecessària. En la majoria de fruiteries o botigues petites, de fet, es venen sense envasar. En gairebé totes les ocasions els productes envasats responen sobretot al desig d'agilitar les vendes dins del supermercat.

Què pot fer el consumidor per evitar endur-se a casa tant de plàstic amb el menjar?
El més fàcil és comprar a granel. Així no només compres sense plàstics sinó que també pots triar la quantitat que desitges comprar i així evitar el desaprofitament alimentari, un problema ambiental també molt important.

Calen normatives més severes sobre el tema del plàstic?
Per descomptat. Crec que una normativa que impedeixi envasos absurds, ja siguin de plàstic o de qualsevol altre material, és el camí perquè aquests acabin desapareixent. No podem deixar en mans dels supermercats aquest tipus de decisions.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook