Més de 11.000 científics de tot el món han advertit aquest dimarts que és inevitable "un patiment humà mai vist" a menys que hi hagi canvis radicals en l'activitat humana per reduir les emissions de diòxid de carboni i altres factors que contribueixen al canvi climàtic.
"Els científics tenen una obligació moral d'advertir la humanitat sobre qualsevol gran amenaça. Sobre la base de la informació que tenim, és clar que encarem una emergència climàtica", ha assegurat Thomas Newsome, de la Universitat de Sydney, a Austràlia, en un article que publica la revista BioScience.
Els científics han analitzat la informació recollida i publicada durant més de 40 anys sobre l'ús de l'energia, les temperatures a la superfície terrestre, el creixement de la població, l'extensió de cultius, la desforestació, la pèrdua de gel polar, els índexs de fertilitat, les emissions de diòxid de carboni i el producte interior brut de les nacions.
Des de la Primera Conferència sobre Canvi Climàtic, celebrada a Ginebra (Suïssa) el 1979, els científics que han participat en assemblees similars han citat l'amenaça del canvi climàtic i han advertit els governs i les corporacions sobre la necessitat d'adoptar mesures per moderar-lo.
L'article, que s'enfoca en les accions per reduir el dany que causa el canvi climàtic, inclou indicadors que els investigadors descriuen com "senyals vitals" relacionades amb aquest canvi i les àrees que requereixen una acció global immediata.
Un panorama "ombrívol"
Alguns d'aquests indicadors de l'activitat humana són positius, com la disminució dels índexs de natalitat i la incorporació creixent de fonts d'energia renovables.
Però la majoria dels indicadors mostra un panorama ombrívol, inclosa la creixent població de bestiar per a consum humà, la pèrdua de boscos i les emissions de diòxid de carboni.
Els autors van expressar la seva esperança que aquestes "senyals vitals" orientin els governs, el sector privat i el públic en general a "comprendre la magnitud d'aquesta crisi, vigilar els progressos que s'aconsegueixin i reacomodar les prioritats per pal·liar el canvi climàtic" .
Aquestes metes "requeriran transformacions enormes en la forma en què funciona la nostra societat global i la seva interacció amb els ecosistemes naturals", s'assenyala en la declaració.
Els científics signants han emfatitzat sis objectius: reforma del sector energètic, reducció dels contaminants de curta durada, restabliment dels ecosistemes, optimització del sistema d'alimentació, l'establiment d'una economia lliure de diòxid de carboni i una població humana estable.
Tot i l'amplitud de les seves preocupacions i la magnitud dels esforços que reclamen, els científics van expressar cert optimisme a l'esmentar "un recent augment de l'atenció a aquest problema".
"Els organismes governamentals formulen declaracions d'emergència climàtica", han apuntat. "Els escolars fan vagues. Els tribunals processen demandes per dany ambiental. Els moviments ciutadans demanen canvis i molts països, estats i províncies, ciutats i empreses responen", han afegit.
