24 de novembre de 2019
24.11.2019

Agricultura ecològica, alguna cosa més que moda

La producció biològica està creixent a Espanya amb un model que prioritza la qualitat dels aliments, la salut del consumidor i la cura del medi ambient

24.11.2019 | 06:58
Agricultura ecològica, alguna cosa més que moda

La verdura o fruita ecològica no és una moda, és salut i sostenibilitat, però en aquesta conscienciació social hi ha molt per treballar encara». Així de rotund es mostra Ricard Espelt, investigador de la Universitat Oberta de Catalunya, per recordar els beneficis d'una mena de producció més lligada al terreny i plena de beneficis. «Cal renunciar a determinats productes que no són de temporada, buscar els que ens són pròxims i ser coherent amb els recursos naturals», incideix. L'agricultura ecològica per definició és aquella que està lliure de fertilitzants, plaguicides, hormones i antibiòtics. Les seves tècniques, a més de suposar un benefici per a la salut, ajuden a preservar el planeta. El seu objectiu és l'obtenció d'aliments de més qualitat, lliures de residus i que minimitzin l'impacte humà en el medi ambient.

La també anomenada agricultura biològica utilitza l'aigua o la terra de manera òptima i contribueix a preservar la biodiversitat vegetal i animal, amb la derivada del desenvolupament local sostenible de la zona. Així ho defensa el Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació. Aquesta manera de collir patates, pastanagues o cereals utilitza la naturalesa sense trencar el seu cicle i evita la sobreexplotació i l'ús de substàncies contaminants. «Genera més elements positius que coses en contra, perquè en comptes de pesticides s'opta per la rotació, la qual cosa té un menor impacte en el medi ambient i finalment és millor per als nostres cossos», assenyala Espelt, expert en cooperativisme i agroecologia.

Regulada a Espanya des del 1989, va ser el 1993 quan va entrar en vigor el primer reglament comunitari sobre producció i etiquetatge dels productes ecològics. A Espanya, les autoritats competents de les comunitats autònomes són les responsables de l'organització i supervisió del programa de control d'un model que necessita més temps i una feina extra fins que una col, per exemple, arriba al supermercat. A més, són productes que han d'estar separats d'aquells elaborats de manera convencional. Són distribuïts a menor escala i estan subjectes a certificacions i controls específics. Hi ha un increment en els costos que és assumit pel consumidor perquè la seva distribució sigui viable. El principal obstacle, segons Espelt, «és vèncer la barrera del preu».

Malgrat això, ja no es tracta d'una simple tendència passatgera. De fet, si el 2013 el consum per càpita a Espanya era de 21,85 euros, l'any passat ja va arribar als 46,5 €. Tot i així, Europa és la gran consumidora de productes ecològics que es produeixen a Espanya. Només el 2018, el volum de negoci va arribar en el conujunt d'Espanya als 1.805 milions d'euros, amb unes exportacions dirigides gairebé de manera íntegra a França, Alemanya, Regne Unit, Itàlia, Suècia i Països Baixos. A Catalunya, la facturació el 2017 va ser de 585 milions.

El problema del preu

Les veus autoritzades coincideixen que produir ecològicament no pot suposar un hàndicap. «Els pagesos que aposten per aquesta via es queixen de la burocràcia i dels costos econòmics que la producció industrial no té», raona Espelt. En aquest punt, apel·la a les diferents administracions i a la compra pública com «un canal impressionant» per atreure productors. Molts són ja els governs autonòmics i ajuntaments que comencen a incloure en els seus actes els productes de proximitat i procedents de l'agricultura ecològica. Una cosa que reclama el sector. «És fonamental que als menjadors institucionals i llocs públics s'ofereixin aquest tipus d'aliments», assenyalen des del Comitè d'Agricultura Ecològica de la Comunitat Valenciana (Caecv).

La superfície ecològica certificada s'ha incrementat en l'últim any una mitjana del 8%, mentre que el nombre d'operadors ho ha fet un 6%. «Aquestes dades demostren que el sector no para de créixer en l'àmbit nacional, fruit de les demandes dels consumidors, factor que anima a continuar treballant i a planificar de forma ordenada el futur», s'apunta des de la Caecv.

La redacció de les noves normatives autonòmiques davant de l'emergència climàtica recullen mesures per potenciar aquest model. Un exemple és l'Estratègia Valenciana de Canvi Climàtic i Energia 2030, amb mesures com la de fomentar l'agricultura i ramaderia ecològiques. Entre les actuacions que es recullen hi ha la d'impulsar l'establiment d'ajudes per a les explotacions ramaderes extensives ecològiques, que promou específicament la transhumància com a alternativa. El definitiu enlairament passa per millorar l'eficiència i sostenibilitat, així com el control biològic per disminuir l'ús d'agroquímics en explotacions convencionals, i la substitució de tècniques més agressives o de més impacte. La instal·lació d'insectaris per a soltes en cultius o l'increment de la biodiversitat són altres apostes en aquesta necessària transició cap a uns productes agrícoles amb segell ecològic.




ENTREVISTA
José Antonio Rico, president del Comitè d'Agricultura Ecològica de la
Comunitat Valenciana

«Amb aquest model de producció es protegeix la salut i el planeta»



José Antonio Rico, president del Comitè d'Agricultura Ecològica de la Comunitat Valenciana, defensa que aquest model de producció no sols és beneficiós per a la salut, sinó que també contribueix a la creació d'ocupació i a la fixació de poblacions. «No és una moda passatgera, ha vingut per quedar-se», emfatitza.


Què ofereix l'agricultura ecològica al consumidor respecte a la tradicional?

L'agricultura ecològica exerceix un paper social doble: d'una banda, ofereix aliments a un mercat específic i, de l'altra, contribueix a la protecció del medi ambient, al benestar animal i al desenvolupament rural. Utilitza mètodes per reduir al mínim la contaminació de l'aire, el sòl i l'aigua, i manté el principal objectiu d'optimitzar la salut i la productivitat.

Es tracta d'una moda passatgera o és alguna cosa que va a més?

L'evolució que està experimentant el sector en els últims anys ens convida a pensar que no serà una moda passatgera, sinó que l'agricultura ecològica ha vingut per quedar-se. A més, totes les polítiques que s'estan posant en marxa en els últims anys, tant en els àmbits local, nacional com europeu, ens estan dient que en el futur l'agricultura o serà ecològica o no serà.

És cert que els productes ecològics són més cars o és una tendència que va invertint-se?

És una afirmació que sempre surt en qualsevol conversa que es presenti, però no és molt més cara. Si tenim en compte que estem parlant de salut i respecte al medi ambient, crec que parlar de si és més car o més barat no té cap sentit, a més quan estem parlant de percentatges molt baixos.

L'agricultura ecològica va unida al comerç de proximitat, o no necessàriament?

És veritat que el comerç local i de proximitat va directament relacionat al sector ecològic, però també és veritat que els grans consumidors dels nostres productes ecològics són els mercats europeus. Avui dia, la proximitat, en mercats cada vegada més globalitzats, és relativa. L'important és poder oferir producte de qualitat en qualsevol mercat i reduir al màxim la petjada de carboni en el medi ambient.

En l'agricultura ecològica els tomàquets o les fruites tornen a tenir gust d'alguna cosa?

No és que tornin a tenir gust d'alguna cosa, és que mai han deixat de tenir gust d'allò que són...

Qui o quins països busquen les patates, taronges o carxofes amb aquest segell?

El consum més important dels nostres aliments és a Europa, principalment a Alemanya, França, Regne Unit, Itàlia, Suècia i Països Baixos, entre altres països, encara que el consum per càpita a Espanya creix any rere any i en aquests moments se situa ja en 46,5 € per habitant i any. Una xifra que duplica els 21,8 euros que es gastaven en productes ecològics l'any 2013.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook