La ramaderia tradicional, la que aprofita el terreny natural sense tot just modificar-lo i cria animals saludables, es troba en hores baixes. En canvi, la ramaderia intensiva, que explota ingents quantitats d'animals en enormes instal·lacions industrials, està agafant el seu relleu. Aquest fet té moltes conseqüències i totes negatives per al planeta. La ramaderia industrial fa disparar les emissions de gasos contaminants, accelera el canvi climàtic, redueix la qualitat de la carn i augmenta el maltractament animal.

La ramaderia tradicional o extensiva no és, per descomptat, innòcua. Gairebé sempre la componen remugants (cabres, ovelles, vaques), que emeten sobretot metà, un gas d'efecte d'hivernacle, però almenys són animals que ocupen àrees naturals amb les quals han aconseguit una certa simbiosi i en les quals no impacten de manera apreciable. Els ramats de cabres o ovelles ajuden a mantenir net el bosc i així redueixen el risc d'incendis. Com que viuen a l'aire lliure, la seva alimentació és més sana i, consegüentment, ofereixen una carn de qualitat. Així ho destaquen els experts en agroalimentació, que, en canvi, alerten dels perjudicis de la ramaderia intensiva.

Les grans explotacions industrials són al darrere de la destrucció de grans extensions de bosc, i no únicament a l'Amazones, on el bestiar boví causa el 70% de la desforestació. Això és així perquè per alimentar el bestiar és necessari obtenir grans quantitats de pinso i pastures. Aquest aliment només es pot aconseguir conreant-lo en terrenys arrabassats al bosc. En desforestar, augmenta l'emissió de CO2 de manera notable. I, si bé és cert que el metà de la ramaderia extensiva té un potencial d'escalfament 28 vegades més gran que el CO2, aquest últim té una vida cent vegades més llarga que el metà, com l'òxid nitrós, una altra de les substàncies que provoca la ramaderia intensiva, com a conseqüència de les enormes quantitats de dejeccions fecals (purins) que originen aquests animals i dels fertilitzants empleats per obtenir el pinso. Així ho explica la directora de la càtedra d'Agroecologia i Sistemes Alimentaris de la Universitat de Vic, Marta Rivera, que també forma part del panell científic d'assessors de l'ONU sobre el canvi climàtic.

Un total de 16 científics espanyols han signat aquest any un article conjunt a The Conversation en què afirmen: «La producció de pinso utilitza àmplies zones de cultiu de soja i cereal, amb freqüència allunyats milers de quilòmetres del lloc on són consumides. També comporta l'ús de fertilitzants i les emissions associades a la seva fabricació, aplicació i transport. Sovint, implica canviar l'ús de les terres per implantar-hi cultius».

Encara que no hi ha consens sobre les xifres exactes, la comunitat científica sí que admet que la ramaderia és una peça clau en el canvi climàtic, perquè a escala mundial és responsable d'aproximadament el 14,5% de les emissions totals d'efecte d'hivernacle.

En un planeta on la fam ha fet un repunt en els últims anys, Greenpeace alerta que «la ramaderia no para de créixer, sobretot la industrial, que ja necessita el 26% de la superfície terrestre per mantenir-se». Segons aquesta organització, si aquesta superfície (ara destinada a produir pinsos i biocombustibles) s'usés per a aliments de consum humà directe, es podrien alimentar 4.000 milions de persones. Greenpeace ofereix una dada eloqüent: «El 60% del total de mamífers del planeta Terra ja és bestiar, el 36% són humans i només el 4% són mamífers salvatges».

Òbviament, la patronal que agrupa els ramaders intensius espanyols no hi està d'acord. La Unió d'Unions va emetre un comunicat en què critica les conclusions del Panell Intergovernamental sobre Canvi Climàtic de l'ONU i afirma que, «en el seu conjunt, a Espanya el sector ramader sol general el 8% de les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle, pel 27% del transport, el 19% de la indústria i el 17% de la generació d'energia». «És hipòcrita posar l'accent sobretot en 2.800 ramaderies intensives espanyoles i no en els sis milions d'aparells d'aire condicionat que tenim funcionant a Espanya a l'agost», així com els avions i vaixells mercants que circulen pel món, afegeix la nota.

Sigui com sigui, cada vegada hi ha més organitzacions públiques i experts que coincideixen en un consell: menjar menys carn. No es tracta de deixar de menjar-ne completament, afirmen, però sí que de manera sistemàtica. I això per raons mediambientals, però també de salut pública. Variant la dieta i fent-la més equilibrada l'organisme humà allunya perills de malalties greus, però també redueix la petjada ecològica de l'ésser humà sobre el planeta. «Molts estudis indiquen que reduir la ingesta de carn ajudaria a mitigar el canvi climàtic. Una dieta amb més pes dels llegums, fruites i verdures de proximitat i temporada, en detriment de carns, begudes ensucrades i aliments processats és un exemple de dieta més saludable i alhora més sostenible des del punt de vista climàtic», afegeixen els científics espanyols en el seu article de The Conversation.

Finalment, la qualitat de vida dels animals en la ramaderia intensiva suposa, en gairebé tots els casos, una autèntica tortura des que neixen fins que moren. Els vedells, separats de les seves mares just néixer, són col·locats en caixes perquè no puguin moure's, justament en el moment de la seva vida que més necessiten fer-ho. L'objectiu és aconseguir una carn més tendra, a costa del sofriment de milions d'animals.

MARTA RIVERA | CATEDRÀTICA D'AGROECOLOGIA DE LA UNIVERSITAT DE VIC

«Si la gent menja malament és per polítiques inadequades»

Marta Rivera Ferre (Còrdova, 1974) és una dels 107 científics que integren el panell internacional sobre el canvi climàtic (IPCC, en anglès), l'organisme que assessora l'ONU en aquesta matèria. És també directora de la càtedra d'Agroecologia de la Universitat de Vic.

Per què és millor la ramaderia extensiva, la més tradicional?

És una ramaderia que permet mantenir la gent en el seu territori i gestionar els nostres paisatges de muntanya. Són explotacions que, ben gestionades, contribueixen a capturar CO2 de l'atmosfera i també redueixen la freqüència d'incendis en mantenir net el bosc. La ramaderia extensiva aprofita terrenys marginals o fins i tot sòls àrids i zones de muntanya que no es poden conrear.

Cal menjar menys carn?

Sí, cal menjar menys carn. El planeta no pot garantir, amb els recursos que té, una ingesta de carn com l'actual. A més, les dietes amb un elevat consum de proteïna d'origen animal, greixos saturats, aliments processats i sucre causen un impacte en la salut.

Què succeeix a Espanya?

A Espanya la ramaderia extensiva ha tingut una reducció brutal i ha augmentat la intensiva. Hi ha hagut un canvi important, però ha estat per polítiques inadequades. És com això de menjar. Si mengem malament, no és perquè milions de persones en el món han decidit ser obeses. És per decisions polítiques de tipus alimentari, que fan que la gent no tingui accés a una alimentació saludable.

Per tant, és bàsica l'actuació de l'Administració...

Totalment. L'alimentació no saludable és més barata, no saludable i poc sostenible. Això ha de canviar. Als EUA, per exemple, hi ha deserts alimentaris: grans zones en les quals en quilòmetres i quilòmetres no hi ha cap lloc on comprar fruita i verdura i, en canvi, hi ha centenars de McDonalds.

En l'agricultura ecològica els tomàquets o les fruites tornen a tenir gust d'alguna cosa?

No és que tornin a tenir gust d'alguna cosa, és que mai han deixat de tenir gust al que són.

Qui o quins països busquen les patates, taronges o carxofes amb aquest segell?

El consum més important dels nostres aliments està a Europa, principalment a Alemanya, França, Regne Unit, Itàlia, Suècia i Països Baixos, entre altres països, encara que el consum per càpita a Espanya creix any rere any i, en aquests moments se situa ja en 46,5 euros per habitant i any. Xifra que va duplicar els 21,8 euros que es gastaven en productes ecològics en l'any 2013.