Les companyies aèries espanyoles contaminen més que fa cinc anys. En 2018, les 21 aerolínies adscrites al país en el règim europeu de comerç de drets d’emissió de carboni van expulsar a l’atmosfera un 60% més de tones de CO2 que l’any 2013. La suma arriba a 5.047.825 de tones equivalents de diòxid de carboni (unitat de mesura que expressa en CO2 el volum de GEH o Gasos d’Efecte Hivernacle generats), dada que el 2013 era de 3.138.309 tones, segons la informació publicada al web del Ministeri de Transició Ecològica.

Així, segons aquesta informació, els operadors estan contaminant més quan haurien d’estar fent el contrari. L’augment es produeix en plena tercera fase de posada en marxa del mercat europeu de carboni, un període comprès entre 2013 i 2020 en el qual s’ha reduït la quantitat de GEH que les companyies poden emetre gratuïtament. L’objectiu d’aquesta disminució progressiva és obligar les aerolínies a ser més ecològiques i, en el cas que no ho aconsegueixin, que paguin cada tona que se surti de la ratlla. Així, les que tanquen l’any amb superàvit de carboni poden comerciar amb ell en el mercat i les que incorrin en dèficit poden continuar funcionant sempre que adquireixin el que han aconseguit estalviar els altres.

Fonts de l’empresa pública Senasa, acrònim de Serveis i Estudis per a la Navegació Aèria i la Seguretat Aeronàutica, expliquen que aquest «evident creixement d’emissions en termes absoluts» es correspon amb l’«augment del trànsit aeri que s’ha produït en els últims anys».

Des de l’entitat indiquen també que per explicar l’augment de la contaminació cal tenir en compte, a més de l’augment de la demanda, el preu del dret d’emissió de carboni durant aquests últims anys. Entre 2013 i 2017, comprar una tona equivalent de CO2 costava de mitjana 5,5 euros, una quantitat «assumible per a moltes companyies». L’augment de l’activitat feia rendible pagar la contaminació. Però a principis de 2018 el dret per emetre una tona es va disparar fins a valer de mitjana 15,6 euros.

Per visualitzar-ho amb un exemple, serveix el cas de Vueling. Les turbines dels seus avions van expulsar 1,3 milions de tones de CO2 el 2013. Aquell any, Vueling rebia del sistema drets per emetre gratuïtament 590.000 tones, per la qual cosa només havia de pagar pel 55% restant, la quantitat emesa per sobre del límit gratuït. Segons el preu mitjà del dret d’emissió aquest any, Vueling va pagar per contaminar 1,6 milions d’euros. Una xifra assumible per a una gran companyia que veu créixer la demanda.

El bo de carboni es va mantenir baix i estable fins al 2018. Des de l’exercici anterior la companyia gaudia d’una major assignació gratuïta de drets, bonificació que es pot aconseguir en acreditar un augment notable de l’activitat. Malgrat això, l’increment de vols va tenir com a conseqüència que només el 32% de la seva contaminació va estar lliure de costos. Per cobrir la resta havia de comprar bons d’emissió que havien triplicat el seu preu el 2018, per la qual cosa pagar la contaminació li va costar 21 milions d’euros, tretze vegades més que el 2013. «Els operadors han passat de pagar poc per contaminar a dedicar quantitats importants per compensar les seves emissions de carboni aquest últim any», assenyala l’esmentada font de Senasa. Caldrà esperar al balanç de 2019 per comprovar si l’encariment dels bons ha afectat l’activitat de les aerolínies.

Menys vols

Cal assenyalar que el sistema registra només les emissions en vols intraeuropeus, ja que encara no s’ha regulat la norma global.

Mentrestant, a Europa augmenta l’interès per reduir el trànsit aeri mentre existeixi una alternativa raonable per tren o un altre transport. A Alemanya, el partit dels verds ha proposat un contingent d’emissions per passatger similar al que vertebra el mercat de carboni. Segons la iniciativa, cada ciutadà tindrà un màxim de vols d’anada i tornada anuals i si desitja viatjar més haurà de comprar el dret a volar d’una altra persona.