L'energia eòlica s'ha convertit en els últims cinc anys en una de les principals tecnologies del sistema energètic d'Espanya, en aportar el 19% de l'electricitat que es consumeix -equivalent a 12 milions de llars- i és la segona tecnologia del sistema.
L'estimació per a 2020, una vegada es posin en marxa les instal·lacions procedents de les últimes subhastes, és que l'eòlica passi a ser la primera font energètica d'Espanya. La generació eòlica ha representat durant els últims anys entre el 18% i el 21% de la cobertura de la demanda a Espanya, un país que continua important, i pagant, l'energia elèctrica.
A Espanya hi ha 23.484 Mw de potència eòlica instal·lada. El 2018, l'augment de potència va ser de 392 Mw, més del que es va instal·lar en el període 2013-2017. L'eòlica aporta valor afegit a l'economia del país, perquè crea ocupació de qualitat (més de 23.900 persones), disminueix les emissions de CO2 (evita l'emissió de 26 milions de tones/any) i estimula la inversió local, a més de disminuir el preu del mercat elèctric en 6,8 €/Mwh el 2018, segons les dades de l'Associació Empresarial Eòlica (AEE).
Un estudi en el qual ha participat el Centre de Recerques sobre Desertificació (CIDE) -centre mixt del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC), la Universitat de València i la Generalitat Valenciana-, aborda els canvis en la velocitat del vent sobre els continents a escala planetària, amb èmfasis en l'hemisferi nord. El treball, publicat en la revista Nature Climate Change, demostra que la velocitat del vent s'ha reforçat en els últims anys, amb conseqüències positives en la producció d'energia eòlica, després de dècades de descens de la seva velocitat, un fenomen conegut amb el terme stilling.
En aquest treball, en el qual han col·laborat 15 científics de diferents institucions internacionals, i que ha partit de sèries de vent obtingudes en estacions meteorològiques de tot el món des de finals de 1970, conclou que «la disminució de la velocitat del vent sobre les superfícies continentals s'ha interromput des de 2010, i es detecta a partir de llavors un reforçament dels vents a escala planetària», indica l'investigador del CSIC César Azorín Molina, un dels autors de l'estudi.
La intensificació dels vents ha estat tres vegades superior al descens observat de 1978 a 2010, i ha tingut repercussions molt positives en l'increment del potencial d'energia eòlica als Estats Units, Europa i la Xina, entre d'altres. El vent és una font substitutiva de la utilització de combustibles fòssils per frenar les emissions de CO2 i limitar l'escalfament global molt per sota del llindar de dos graus establert en l'Acord de París de 2015.
Segons el coordinador de l'estudi, Zhenzhong Zeng, de la Universitat de Princeton, «aprofundir en les causes que estan darrere d'aquests canvis en la circulació atmosfèrica i en els vents representa un repte científic pels seus impactes socioeconòmics i mediambientals. A més, predir amb antelació aquests cicles climàtics de reforçament i afebliment dels vents és clau per optimitzar la producció d'energia eòlica en el futur».
L'eòlica és la principal font energètica renovable en el sistema elèctric nacional. Proporciona més del 50% de tota l'energia renovable i, en un escenari de crisi climàtica com l'actual té davant sí un llarg recorregut. En l'actual Pla Energia i Clima del Govern es preveu duplicar la potència instal·lada en 2030 respecte a la instal·lada el 2015, passant de 23.000 Mw enfront de 50.000 Mw.
L'energia eòlica és l'energia renovable més madura i desenvolupada. Genera electricitat a través de la força del vent mitjançant la utilització de l'energia cinètica produïda per efecte dels corrents d'aire.
L'eòlica, en realitat, ha estat aprofitada des de l'antiguitat per moure els vaixells impulsats per veles o fer funcionar la maquinària de molins en moure les seves aspes. Des de principis del segle XX, produeix energia a través dels aerogeneradors. L'energia eòlica es produeix mitjançant un mecanisme conceptualment simple: el vent mou una hèlix i, mitjançant un sistema mecànic, aquesta fa girar el rotor d'un generador que produeix energia elèctrica.
Els aerogeneradors solen agrupar-se en concentracions denominades parcs eòlics amb la finalitat d'aconseguir un millor aprofitament de l'energia, la qual cosa redueix el seu impacte ambiental. És una font d'energia inesgotable i autòctona que el 2018 va proveir d'electricitat el 19% d'Espanya, és a dir, l'electricitat equivalent a 12 milions de llars.
Els 23.484 Mw eòlics que hi ha a Espanya estan repartits en 1.123 parcs eòlics repartits en 807 municipis de tot el país. És el motor de les comunitats rurals en les quals s'instal·la.
Límits per a l'autoconsum
Per a l'autoconsum no és, tot i això, l'energia ideal, perquè la fotovoltaica és més adaptable, segons sosté Carlos Arribas, d'Ecologistes en Acció: «Només seria efectiva en instal·lacions aïllades i allunyades de sòl residencial. Genera vibracions i per a residències no és molt aconsellable, es necessiten bateries per emmagatzemar l'energia generada».
El sector eòlic aporta més de 3.394 milions d'euros al PIB nacional, contribuint a les exportacions en més de 2.391 milions d'euros. En l'actualitat, el grup de promotors i productors és el subsector de major contribució al PIB del sector eòlic espanyol amb 1.461 milions d'euros (xifra de 2017).
L'energia eòlica crea ocupació de qualitat (més de 22.500 persones), disminueix les emissions de CO2 (evita l'emissió de 25 milions de tones/any) i estimula la inversió local. Espanya és el quart país exportador d'aerogeneradors i cinquè per potència instal·lada en el món amb 23.484 Mw, a més de ser la segona tecnologia en el mix energètic, amb el ja citat 19% de cobertura de la demanda elèctrica.
L'esforç en I+D realitzat pel sector eòlic és molt superior a la mitjana de l'economia espanyola i està per damunt també dels objectius nacional i europeu per a 2020.
Des de 2004, s'han publicat 1.065 patents relacionades amb la tecnologia de la generació eòlica. És una indústria que continua jugant un paper molt positiu en l'economia i societat espanyoles: genera valor econòmic i ocupació de qualitat, exporta béns i equips, contribueix a mitigar les emissions de gasos d'efecte hivernacle, redueix la dependència energètica i desenvolupa una activitat rellevant en I+D.
El full de ruta que planteja el Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima per a les pròximes dècades aborda els reptes econòmics, tècnics i socials que haurà d'afrontar el sector eòlic en el futur. El document augura una evolució molt favorable per a aquesta font de subministrament.
Un futur optimista
Segons els objectius del PNIEC, el 2030 l'aportació prevista de l'eòlica passarà del 19% actual a un 34% de la demanda total d'electricitat nacional, la qual cosa requerirà que es dupliqui la potència instal·lada en l'actualitat. «Aquestes xifres posen de manifest el rellançament del sector i la volta a l'activitat amb majúscules. La nostra visió sobre els pròxims anys és optimista i el sector està preparat per afrontar el repte amb èxit, liderant el camí cap a la Transició Energètica», apunten des de la patronal del sector.
