L'expressió «economia circular» pot sonar com una cosa poc atractiva, però és senzillament la base sobre la qual s'assenta la lluita global per la sostenibilitat del planeta. Atès que l'economia està en l'origen dels mals que afecten la Terra, la seva reconducció cap a senders més ecològiccs és l'única cosa que pot aportar esperança per al futur. I això, reorientar els processos productius cap a un model sostenible i respectuós, és el que busca l'economia circular.

La humanitat ha basat la seva economia des d'abans del segle XIX en un sistema molt simple, que esquemàticament es resumeix com: extreure matèries primeres - fabricar objectes - consumir-los - llençar-los, per aquest ordre. Les matèries primeres s'extreuen de qualsevol manera, sense respecte pel medi ni per la seva capacitat de regeneració; la fabricació sostenible tampoc no ha estat mai una prioritat, com tampoc ho ha estat un consum responsable. I, finalment, aquests béns i productes, una vegada usats, es llencen. Així ha estat com des de la Revolució Industrial el món occidental ha anat devastant el planeta, en una espiral productiva que ha minat els recursos i ha deixat el planeta a la vora del col·lapse.

Enfront d'aquest model depredador i suïcida, l'economia circular cerca el manteniment del benefici empresarial i la fabricació de béns i serveis, però reduint al màxim el seu impacte i establint mecanismes de reaprofitament i eficiència. «Una economia circular és un sistema regeneratiu en el qual es minimitzen el consum de recursos i les deixalles, les emissions i les fugides d'energia, i això pot aconseguir-se mitjançant un disseny millor, més manteniment, reparació, reutilització, refabricació, restauració i reciclatge de llarga durada». Així ho descriu l'Informe sobre la Bretxa de Circularitat de 2019, presentat per l'organització Circle Economy en el passat Fòrum Econòmic Mundial de Davos.

Estratègies encadenades

És a dir, l'economia circular no consisteix únicament a reciclar, sinó en tota una cadena d'actituds i estratègies des que s'obté la matèria primera en la naturalesa fins que l'objecte fabricat perd la seva vida útil. En cadascuna d'aquestes fases s'apliquen criteris per danyar menys a l'entorn quan s'obtenen les matèries primeres, allargar la vida dels materials i objectes produïts, dissenyar-los de manera més eficient i respectuosa amb el medi, reduir al màxim la generació de residus i, una vegada que aquests es produeixen, convertir-los al seu torn en matèria primera que serveixi per reiniciar el cicle de producció. Es redueixen així impactes en totes les fases de la cadena, com per exemple, l'emissió de gasos tòxics. L'objectiu és que el valor dels productes, els materials i els recursos (aigua, energia,...) es mantinguin en l'economia durant el major temps possible, i que es redueixi al mínim la generació de residus.

Podria semblar que, en l'actualitat, la consciència sorgida arran del canvi climàtic ha canviat la situació, però no és així. L'informe de Circle Economy, que compta amb el suport de l'ONU, afirma que únicament un 9% de l'economia mundial actual és circular; només un 9% dels 92.800 milions de tones de minerals, combustibles fòssils, metalls i biomassa que entren en l'economia anualment són reutilitzats. És a dir, continua imperant el model lineal d'usar i llençar.

«El canvi climàtic i l'ús de materials estan estretament relacionats. El 62% de les emissions globals de gasos d'efecte hivernacle s'alliberen durant l'extracció, el processament i la fabricació de béns per satisfer les necessitats de la societat; només el 38% s'emeten en els lliuraments i l'ús de productes i serveis», explica el citat document.

Es dispara l'ús de materials

A més, l'ús global de materials s'està accelerant. S'ha triplicat des del 1970 i podria duplicar-se de nou per al 2050 si no es prenen mesures, alerta el Panell Internacional de Recursos de les Nacions Unides.

El director general de Circle Economy, Harald Friedl, afirma que «les estratègies dels governs en matèria de canvi climàtic s'han centrat en l'energia renovable, l'eficiència energètica i la prevenció de la desforestació, però han passat per alt l'enorme potencial de l'economia circular. Haurien de redissenyar les cadenes de subministrament fins arribar als pous, els camps, les mines o les pedreres d'on provenen els nostres recursos perquè consumim menys matèries primeres». Això reduiria, assegura, les emissions, però també impulsarà el creixement en fer que les economies siguin més eficients.

L'informe demana als governs que es passi de «aprofitar els residus» a minimitzar la seva generació. També advoca per investigar per allargar la durada dels recursos existents, la seva vida útil.

La situació que viu el planeta a conseqüència de l'«herència» que va deixar l'època industrial descontrolada exigeix accions ràpides. Així ho adverteix un altre estudi, elaborat per la Fundació Ellen MacArthur, que assenyala que la introducció d'energies renovables només pot fer front al 55% de les emissions mundials de gasos d'efecte hivernacle, però queda un altre 45% pendent d'abordar si es vol complir amb els objectius climàtics establerts per l'ONU. L'informe aposta per fer-ho per l'economia circular. Analitzant cinc àrees clau, com són l'acer, el plàstic, l'alumini, el ciment i els aliments, es conclou que l'aplicació d'un marc d'economia circular en aquests sectors permetria reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle en ni més ni menys que 9.300 milions de tones per al 2050, la qual cosa equivaldria a suprimir totes les emissions que ara generen totes les formes de transport per terra, mar i aire, a escala mundial.

El cas de la construcció

El sector de la construcció resulta ser clau, pel protagonisme que hi tenen alguns materials especialment sensibles. De fet, gairebé la meitat dels materials extrets en el planeta anualment són usats pel sector de la construcció i, segons les previsions de la Fundació, es preveu que per al 2060 es construirà cada setmana l'equivalent a la ciutat de París en el conjunt del planeta. Si continua la progressió actual d'aquesta indústria, el consum de material que necessita passaria dels 40.000 milions de tones que va usar el 2010 als 90.000 milions el 2050, excedint així els nivells que el planeta pot proporcionar de manera sostenible.

Però l'edificació no és l'únic sector on es percep aquesta situació. En realitat, passa en tots. En la indústria de la roba, un dels majors consumidors d'aigua (uns 4.000 litres per una samarreta o 13.000 per uns texans) l'economia circular està encara a les beceroles. L'espiral consumista que estimulen les grans cadenes, basada a comprar roba un any i llençar-la a l'any següent, és un dels millors exemples d'economia lineal, no sostenible. Per no parlar de la fabricació d'electrodomèstics amb data de caducitat deliberadament implantada en els seus circuits interns perquè no durin massa i el consumidor hagi, per força, de comprar-ne un altre de nou. És l'anomenada obsolescència programada, una pràctica a la qual ja comença a posar-se límit des d'algunes administracions.

La situació no sembla estar millorant. Circle Economy, en el seu últim informe, de 2017, avisa que el planeta va baixar un esglaó aquell any quant a circularitat econòmica. Els índexs de reutilització i reciclatge van baixar del 9,1% al 8,6%. El motiu no és un altre que la recuperació de l'economia mundial, per la qual cosa va augmentar el consum de matèries primeres i, a més, va baixar el reciclatge. Per primera vegada en la història, el 2017 el consum mundial de nous recursos va depassar els 100.000 milions de tones. El panorama no pot ser més preocupant.

Ángel Fernández Homar | President de la Fundació per a l'Economia Circular

«Crèiem que la naturalesa absorbia tots els impactes i no és així»

La Fundació per a l'Economia Circular és una entitat d'àmbit nacional que estén la seva acció a altres països de l'entorn i que treballa en la difusió de polítiques sostenibles a tots els nivells.

Molta gent pot creure que l'economia circular consisteix només a reciclar...

Va més enllà del reciclatge. En els últims 150 anys s'ha produït un desenvolupament industrial que ha augmentat el benestar de la humanitat, però no ens adonàvem dels problemes que es causaven de cara al futur. Es creia que els recursos eren infinits i que la Naturalesa absorbia tots els impactes. No és així. Estem en un model d'economia lineal: usem i llencem. Cal passar d'una societat de nou-rics a una més estalviadora i previsora. Com? Aprofitant els recursos molt millor i evitar que la matèria primera es converteixi en residu. El reciclatge no és sinó curar un recurs que ha emmalaltit i s'ha convertit en residu.

El nom d'«economia circular» sembla que incideix específicament sobre la producció.

El nom no és casual. Si una cosa no interessa econòmicament, no funcionarà. Per exemple: la reparació. Si aconseguim que sigui més barat reparar que comprar un objecte nou, tindrem més diners a la butxaca. Si en comptes de comprar una rentadora nova reparo la vella, estic estalviant.

No creu que això requereix un canvi de mentalitat en la societat?

Depèn de tots. Si volem que una cosa duri molt, s'ha de dissenyar bé (l'ecodisseny). Els productes tenen un ADN, com les persones, en funció de quin hagi estat el seu disseny. Segons aquest ADN seran més o menys reparables, eficients o ecològics. Una altra mesura consisteix a atacar l'obsolescència programada [la limitació artificial de la vida útil d'objectes], cosa que a França ja és delicte. Si allà ja ho és, aviat ho serà a la Unió Europea. També és interessant que s'ampliï la garantia dels recanvis i potenciar una menor fiscalitat per als treballs relacionats amb la reparació. Primer podem ser reticents a tot això, però després es veuen els resultats. De totes maneres, ja hi ha signes esperançadors: pàgines com Wallapop, el sistema de cotxe compartit...

A quina mena d'administració li correspon implantar l'economia circular?

A totes. La UE fa coses: aprova normativa i posa molts diners damunt de la taula. I els governs nacionals han de tenir plans per als seus països. El Govern espanyol està en fase de redactar el seu pla nacional, de moment hi ha esborranys. I les comunitats autònomes tenen molt a decidir. En realitat, hi ha moltes que ja tenen aprovats els seus plans estratègics d'economia circular.