Progressiva pèrdua de color, primer. Després, i de manera inexorable, necrosi. L’augment de la temperatura del mar està provocant l’emblanquiment dels coralls i la seva mort en tot el planeta, no sols a la mítica Gran Barrera, enfront de les costes australianes. El patró es repeteix a l’Atlàntic, però també al Cantàbric i en tot el Mediterrani, un litoral especialment vulnerable a l’escalfament global. Els científics han col·locat la lupa en els fons marins i les dades no conviden a l’optimisme. Les recerques confirmen que l’augment del diòxid de carboni ha estat absorbit pels oceans, canviant la composició química i l’acidesa de les aigües, la qual cosa es tradueix en una alteració de tots els ecosistemes.

L’escalfament del mar provoca un estrès en la majoria dels organismes vius. En el cas dels coralls, causa l’expulsió de les algues simbionts (o zooxanteles) que viuen en ells i que els donen color. El pas següent és que els teixits perden la seva pigmentació característica i es tornen blanquinosos. La mort no triga a arribar. Oceans i mars són cada vegada més càlids, i al no tractar-se d’un fenomen puntual sinó permanent, la necrosi dels coralls és imparable. En morir el teixit viu de l’animal, l’esquelet de carbonat càlcic queda nu.

A Galícia fa dècades que estudien com afecta el grau de pH als esculls de coralls d’aigües fredes, que viuen a més de 3.000 metres de profunditat. En menys de quaranta anys es calcula que més del 60% d’aquestes poblacions es trobaran vivint en enclavaments corrosius impossibles per a les seves estructures calcàries. Així ho advertia fa un any un estudi de l’Institut de Recerques Marines de Vigo (CSIC) publicat a la revista Nature. També la Fundació Oceana Europa ha llançat la veu d’alerta sobre els coralls negres del Cantàbric, particularment sensibles al canvi climàtic perquè, en trobar-se en zones gèlides, absorbeixen més ràpidament els gasos contaminants.

L’estudi parteix de les dades recollides cada dos anys en campanyes transoceàniques des del 2002, on s’han analitzat les condicions fisicoquímiques de les aigües de l’Atlàntic nord, de Portugal a Groenlàndia. Quant al Mediterrani, l’Institut d’Ecologia Litoral (IEL), la Universitat d’Alacant i la Universitat Catòlica van certificar l’afecció dels coralls Cladocora caespitosa i Oculina patagonica en les reserves marines de Tabarca, Serra d’Irta i cap de Sant Antoni.

L’estudi, encarregat per la Generalitat valenciana, ha tingut la seva continuïtat després a través de l’IEL i el suport de la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica. Aquesta vegada amb un desplegament de càmeres i sensors en les zones d’Ifach, Serra Gelada, litoral de la Marina Baixa i Cap de l’Horta.

Després d’un seguiment a 307 colònies, els resultats preeliminars evidencien que el 78% de les mateixes es trobava afectada per l’emblanquiment, signe d’un afebliment que acaba desembocant en la mort final. En tractar-se de zones protegides i per tant no afectades per obres costaneres, dragatges, aigües residuals, contaminació industrial, regeneració de platges o l’erosió produïda per la pesca d’arrossegament i les arts fixes, les reserves marines són un «excel·lent laboratori» perestudiar els efectes del canvi climàtic. La disminució de les espècies autòctones es tradueix, automàticament, en l’avanç d’exòtiques invasores d’origen subtropical. Aquestes altres espècies constitueixen un nou perill associat d’enorme impacte.

«La pèrdua de qualsevol espècie causa un efecte cascada en els ecosistemes»

Els científics temen que en 30 anys pugui desaparèixer gairebé el 90% dels ecosistemes coralins

La pèrdua de qualsevol espècie marina acostuma a comportar trastorns en el funcionament d’un ecosistema, un efecte cascada. Són reemplaçades per altres espècies sovint de caràcter exòtic o invasor, la qual cosa al seu torn provoca uns altres trastorns», assenyala Juan Guillén, cap del departament de recerca de l’Institut d’Ecologia Litoral. Molts d’aquests canvis són fins i tot desconeguts a nivell científic en l’actualitat, admet Guillén. En el cas de les gorgònies o ventalls de mar, a més, alerta que «hi ha un conjunt de petites gambetes i mol·luscos que viuen sobre elles, i en desaparèixer aquestes posen en perill d’extinció a aquesta microfauna».

Els coralls serveixen d’aliment a diferents peixos i mol·luscos, alhora que faciliten protecció contra els seus depredadors naturals. I són un component «essencial» al Mediterrani, tal com explica Guillén. «Algunes de les seves poblacions estan gairebé extintes, com és el cas del coral vermell (Corallium rubrum), però unes altres, com que no són objecte d’explotació comercial, s’han mantingut en major nombre», argumenta.

Amb sensors de temperatura i pH, l’Institut d’Ecologia Litoral porta a terme un detallat seguiment de les diferents colònies i la seva evolució en aigües del Mediterrani. També s’han cartografiat i avaluat les formacions de vermètids (caragols de mar), i s’han identificat aquells sectors de la costa on aquestes poblacions es mostren més vulnerables al canvi climàtic, en concret a la pujada del nivell de mar i a altres fenòmens associats, com és un excessiu desenvolupament d’algues que pugui provocar asfíxia, assenyalen els experts.

Els científics han arribat a la conclusió que per a l’any 2050 gairebé el 90% d’aquests ecosistemes de coralls, que al seu torn proporcionen hàbitat al 25% de les espècies marines, podrien desaparèixer. El 1998 es va registrar el primer emblanquiment global i van morir aproximadament el 16% de les colònies al món sencer. El més recent es va produir entre 2015 i 2016, focalitzat en un punt a les Maldives on tres quarts dels coralls es van blanquejar i al nord de la barrera de corall a Austràlia, amb la mort de dos terços.

Un estres letal

«L’estrès produït per un sobreescalfament de les aigües provoca l’expulsió de les algues simbionts que aquests animals tenen als seus teixits, per la qual cosa acaben perdent la seva coloració característica i es tornen blanquinosos», comenta Guillén. Les madrèpores i les gorgònies, assegura, tenen la capacitat de regenerar-se «podent sobreposar-se a aquests fenòmens, si són puntuals, però quan aquests són periòdics i prolongats, solen provocar la seva mort».

El focus està posat especialment en la Cladocora caespitosa, inclosa dins del Llistat d’Espècies en règim de protecció especial, a causa de la reculada de les seves poblacions per l’augment de la temperatura.