Quatre víctimes mortals a Catalunya, i tretze en el conjunt d'Espanya. Passeigs marítims destrossats, platges desaparegudes i conreus inundats. Vies de tren tallades i carreteres destrossades. Entre el 20 i el 23 de gener, el temporal Gloria va deixar un balanç milionari de destrosses a les comarques gironines, però del seu pas se'n poden extreure algunes lliçons. Així ho van compartir, en un debat organitzat per Diari de Girona i la Universitat de Girona, la geògrafa Anna Ribas, el geòleg David Brusi, el físic Josep Calbó i el membre del Servei Meteorològic de Catalunya Aleix Serra. Un debat que es va celebrar al pavelló gironí de Fontajau, un dels equipaments més danyats per les inundacions.

Els experts recorden que els fenomens meteorològics extrems són extraordinaris, però que tot i això es repeteixen cada cert temps i el Gloria havia tingut precedents. El problema, indica Calbó, és que «hem humanitzat territoris que no tocaven, i en aquest sentit ens hem tornat més vulnerables». El fet de construir en zones inundables, a primera línia de mar o en els deltes dels rius, fa, segons Ribas, que «cada vegada estiguem més exposats a les inundacions». «Fenomens de magnitud certament extraordinària es troben davant seu cada cop amb més equipaments, infraestructures, urbanitzacions... i tot això fa que els danys siguin més grans», assenyala. Brusi hi està d'acord, i creu que «no ens cal el canvi climàtic per explicar aquests fenomens: cada cop hi ha més persones al planeta, i ocupem més territori, de manera que els riscos potencials són cada cop més grans».

El que no està clar, tanmateix, és que fenomens d'aquestes característiques siguin cada cop més freqüents: sí que s'observa una certa tendència a l'augment de sequeres pronunciades combinades amb episodis de precipitació més concentrats, però encara no hi ha prou dades estadístiques que ho acreditin. Tot i això, i per tal de minimitzar els danys, els experts consideren urgent deixar de construir en espais inundables i començar a desurbanitzar els més vulnerables. «Hem de ser valents a l'hora de dir-ho, perquè a vegades sembla que ni se'n pot parlar. Però hi ha espais, com passeigs marítims o deltes d'alguns rius, que estan molt exposats a temporals i hem de començar a anar una mica enrere», assenyala Ribas, que creu que per aconseguir-ho cal una elevada coordinació entre administracions i els agents del territori. «Costa de veure-ho a curt termini, perquè treure un passeig marítim té un cost econòmic, però a mitjà o llarg termini es pot valorar, perquè fins i tot en el camp econòmic pot resultar positiu», afegeix Ribas.

Serra, per la seva banda, apunta que els sistemes de predicció meteorològica han millorat i ho continuaran fent en els propers anys, de manera que serà possible «anticipar el millor possible quins efectes probablement tindrem i comunicar a la població com s'ha de comportar davant d'aquestes situacions». En aquest sentit, Brusi creu que és imprescindible la pedagogia i la formació de la ciutadana: «No podem impedir que deixi de ploure, ni que aquesta aigua vagi a parar als rius, però la gent ha d'entendre que, si no creua una llera fluvial, no li passarà res», assenyala.

Augment de temperatures

En relació amb el futur climàtic de Catalunya, els experts apunten que l'escalfament de la temperatura ja és un fet, de manera que complicarà la gestió de l'aigua i obligarà sectors, com els del turisme o l'agricultura, a adaptar-se a les noves circumstàncies.