18 de abril de 2020
18.04.2020
Diari de Girona

La salut del planeta, en unes ales d'abella

El 71% dels aliments bàsics d'Espanya depèn de l'activitat pol·linitzadora

19.04.2020 | 00:13
La salut del planeta, en unes ales d'abella

Sense abelles perilla seriosament la biodiversitat mundial. És un advertiment científic que han començat a prendre's de debò des dels Estats Units fins al vell continent, on el Parlament Europeu ha sortit al rescat d'aquests insectes, vitals per al cicle biològic vegetal i no sols per a la producció de mel. Les propostes van des de la reducció dels pesticides a l'habilitació de més fons destinats a donar suport a la recerca. Conèixer les causes del seu declivi és el primer pas per a protegir la diversitat de les espècies polinizadoras. A Espanya, mentrestant, el Ministeri per a la Transició Ecològica ultima la redacció d'un pla nacional per a la seva conservació. Molts són els estudis que a més investiguen si l'augment de la temperatura del planeta afecta tant als pol·linitzadors silvestres com a l'activitat apícola, sector econòmic molt important a Espanya.

Si a tot el món es coneixen unes 20.000 espècies, a Europa hi ha representades 1.965 i a Espanya, 1.105. «El canvi climàtic afecta per les divergències fenològiques (és a dir, entre els cicles climàtics i biològics), els desajustaments espacials entre pol·linitzadors i plantes pol·linitzades, els canvis en la distribució i virulència de patògens, la mortalitat local per esdeveniments climàtics extrems o a les condicions més favorables per a l'expansió d'espècies invasores», tal com recull l'esborrany del departament que dirigeix la ministra Teresa Ribera.


Bàsiques per als cultius


Segons dades aportades pel Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, aproximadament un 70% dels cultius agrícoles són efectius gràcies a la pol·linització, de la qual depenen 71 de cada 100 aliments bàsics a Espanya. Així mateix, la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura) calcula que el 90% de l'alimentació mundial depèn de la pol·linització de les abelles i que un bon nombre de fruita seca, llavors i fruites poden veure caure la seva producció fins a un altre 90% sense la presència de tals insectes.

Espanya compta amb unes 30.000 explotacions apícoles i aproximadament un total de 2,4 milions de ruscos, per la qual cosa és un dels primers països a escala mundial. Les dades oficials parlen d'uns 23.000 apicultors i al voltant de 5.000 famílies que viuen directament del sector de la mel, dels més potents a nivell global. Per aquest motiu el Govern ha col·locat el focus en el problema de la desaparició d'aquest petit insecte. I això per diversos motius: per l'efecte cascada no només sobre la biodiversitat, sinó també pel seu impacte en l'activitat econòmica relacionada.
Entre les amenaces que estudien els investigadors hi ha l'ús generalitzat de productes fitosanitaris perjudicials per a les abelles, els agents patògens, els paràsits i les malalties més freqüents.

Un dels enemics més temuts és l'àcar anomenat Varroa destructor, que des del 1985 és considerat la principal amenaça per a la supervivència de les abelles mel·líferes. Transmet una malaltia anomenada varroosis, que afecta tant les cries com les abelles adultes. Els danys que produeix no sols consisteixen en la seva acció expoliadora, perquè també afavoreix l'aparició generalitzada d'infeccions víriques i bacterianes, tal com descriu el departament que dirigeix el ministre Luis Planas. La seva ràpida transmissió té efectes devastadors sobre les colònies.

Un altre perill no menor és el d'exòtiques invasores com la vespa asiàtica (Vespa velutina). La seva expansió i proliferació a Espanya des de 2004 va lligada a l'efecte del canvi climàtic, també, i està acabant amb les espècies autòctones. Segons el Ministeri per a la Transició Ecològica, el declivi mundial es repeteix també a Europa. De fet, la llista vermella europea de les abelles considera en perill les 1.965 espècies del grup presents en el continent. L'estudi conclou que el 9,2% de totes elles es troben amenaçades d'extinció,el 7,7% en declivi, el 12,6% estan estables i només el 0,7% està incrementant-se. Hi ha un 79% de casos per als quals la tendència és desconeguda.

.

L'agricultura ecològica, aliada


Si l'agricultura ecològica se sap una gran aliada per al planeta per la reducció de plaguicides i la menor petjada hídrica en el sòl, també ho és per a les abelles. Entre els compromisos adquirits a nivell internacional hi figura el d'evitar o reduir l'ús dels pesticides perjudicials per als pol·linitzadors domèstics i silvestres, així com desenvolupar alternatives al seu ús. «La producció ecològica és una eina fonamental, ja que entre els seus principis generals es troba la restricció de l'ús de mitjans externs, i en cas de necessitar-se o no existir pràctiques i mètodes que utilitzin recursos naturals propis del sistema de gestió, es limitaran a substàncies naturals o derivades d'aquestes», recalca l'esborrany del Ministeri.

Comunitats autònomes com la valenciana, per exemple, consideren que la pol·linització és un servei ambiental de regulació que afavoreix la conservació del material genètic de la flora silvestre, la producció d'aliment per a la fauna i el manteniment de la coberta vegetal forestal. Per aquest motiu des de la Generalitat Valenciana es fomenta l'assentament gratuït de ruscos en muntanyes propietat de l'Administració autonòmica. Des de fa tres dècades, a més, es ve afavorint el desenvolupament de l'apicultura en terrenys forestals i la generació de rendes econòmiques en les zones rurals. L'objectiu és clar: garantir la supervivència de tan preuats insectes, fonamentals per a un planeta més equilibrat.

Greenpeace és dels col·lectius que està portant a terme una defensa encesa de les abelles, amb el suport a les mobilitzacions que el sector apícola ve impulsant en els últims mesos. Els ecologistes recalquen que les xifres del problema que afecta els pol·linitzadors no deixen lloc a cap dubte. I col·loquen sobre la taula l'informe de la Plataforma Intergovernamental sobre Biodiversitat i Serveis dels Ecosistemes (IPBES), que adverteix que a Europa el 37% de les poblacions d'abelles està disminuint. Per això, insisteixen en la necessitat de retirar del mercat alguns plaguicides i insecticides molt tòxics, així com apostar de manera decidida per l'agricultura ecològica.


Les ciutats impulsen ruscos municipals


Diverses són les ciutats que en els últims anys han impulsat ruscos municipals. L'Ajuntament de València és un dels que ha apostat per un innovador projecte d'apicultura urbana a través del Servei de Jardineria, una iniciativa que ha permès crear una colònia controlada d'abelles formada per 800.000 insectes, amb 20 ruscos i més de 40 eixams naturals repartits per diferents parcs i cementiris. La idea va sorgir el 2015, arran d'una col·laboració amb el Departament de Bombers per a la retirada d'un eixam situat en un arbre.

Mitjançant la Xarxa de Recuperació d'Eixams Urbans, ve recuperant uns vint de mitjana a l'any, a més dels «rescatats» pel personal de l'Observatori de l'Arbre en arbres o instal·lacions de les àrees verdes de València. I ha creat fins i tot un Consell Assessor d'Apicultura Urbana amb representants de les universitats, del sector apícola, dels diferents sindicats agraris i representants de l'Associació de Defensa Apícola, així com pels Bombers i personal de Protecció Civil i del servei de Jardineria. Tot sigui per les abelles.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook