Cap a la sostenibilitat climàtica de la construcció

El citat estudi assenyala que si es manté l'actual ritme de creixement de la construcció, per al 2060 es construirà setmanalment l'equivalent a la ciutat de París a tot el món. Ja el 2050 es consumiran 90.000 milions de tones de materials, enfront dels 40.000 milions del 2010. Es tracta d'una xifra que sobrepassa àmpliament la quantitat que el planeta pot proporcionar de manera sostenible. Això suposarà que les emissions de CO2 derivades d'aquesta activitat industrial seran gairebé el 50% del total, enfront del 28% actual.

Si es reduís la demanda d'acer, alumini, ciment i plàstic dins d'una estratègia basada en l'economia circular, la construcció podria reduir les seves emissions globals en un 38% a mitjan segle.

Però és això possible? Segons l'estudi de la prestigiosa fundació, els informes de la qual troben una gran ressonància mundial, sovint és possible aconseguir la mateixa resistència estructural en un immoble usant només el 50-60% del ciment que ara s'utilitza. Això s'aconseguiria, d'una banda, reduint el contingut de ciment en el formigó i, d'altra banda, utilitzant menys formigó en les estructures.

Baixa reutilització

Un altre dels problemes que genera aquesta indústria són els seus residus, especialment voluminosos. La reutilització de materials podria estalviar una quantitat ingent de les emissions generades, però actualment només entre un 20% i un 30% dels residus de construcció es reutilitzen o reciclen en el conjunt d'Europa. El 54% pararà a l'abocador. Això és degut, segons l'informe, al mal disseny, perquè si s'empressin materials adequats, podrien ser reutilitzats massivament.

La Directiva Marc de Residus de la Unió Europea fixa com a objectiu reciclar el 70% de les deixalles de construcció en el present any 2020, meta clarament incomplida amb el citat 20%-30% actual. La falta de confiança en els materials reciclats per part de les empreses frena la reutilització, segons les patronals.

El consum energètic, d'altra banda, constitueix una altra de les assignatures pendents del sector. L'Institut Català d'Energia recorda que els edificis representen el 26% del consum d'energia de Catalunya i el 10,6% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle. Per reduir aquestes xifres cal invertir en eficiència energètica en els immobles, sobretot en els més antics. Però no és tasca fàcil. Un informe del Col·legi d'Aparelladors de Barcelona afirma que «el patrimoni residencial espanyol es caracteritza per ser un parc relativament envellit». Per exemple, el 80% dels habitatges de Catalunya són anteriors ala 1980, quan les normes sobre eficiència energètica eren molt poc exigents.

Aquesta entitat professional recorda que reduir el consum energètic dels edificis passa, en primer lloc, per reduir les necessitats de calefacció o refrigeració. Millorar l'aïllament i l'estanquitat de finestres, sostres i parets, així com protegir les cases del sol és la primera mesura, juntament amb l'ús d'energies renovables.

Novament és la UE la que estableix objectius i metes: a final de 2020 els nous edificis (i també els rehabilitats) hauran de tenir un consum energètic nul o gairebé nul, des de la seva construcció fins a la seva demolició. Per als edificis públics, aquesta obligació ja està vigent des de començaments del 2019. El nou Codi Tècnic de la Construcció d'Espanya de 2020 ja recollirà les exigències derivades de les normatives europees.

Allargar la vida útil dels edificis per evitar la seva prematura demolició i tot l'impacte que això comporta ha de ser un altre dels objectius, segons els experts.

Cases 'passives'

Des de fa uns anys proliferen empreses i entitats que es dediquen a impulsar la implantació de tècniques, dissenys i materials que facin les cases més respectuoses amb el planeta. És el cas de la Plataforma d'Edificació Passivhaus (PEP), que utilitza aquest concepte de construcció (casa passiva, en català), originat a Alemanya. Passivhaus és una tendència que «combina un elevat confort interior amb un consum d'energia molt baix i un preu assequible, gràcies a la part envolupant de l'edifici i a un sistema de ventilació controlat», explica en el seu web.

No es tracta d'un moviment minoritari, sinó que són centenars els habitatges (sobretot aïllats, però també edificis plurifamiliars) que s'estan aixecant a Espanya sota aquests criteris. Segons les dades de la citada plataforma, a Espanya hi ha actualment gairebé 100.000 metres quadrats construïts amb aquest certificat, tots ells d'ús residencial, als quals cal afegir 28.000 més en usos terciaris (equipaments públics).

Atès que les ciutats constitueixen els grans focus d'emissions i aquestes estan constituïdes per edificis, cada immoble pot convertir-se en realitat en un instrument contra la contaminació. Així ho entenen cada vegada més experts que advoquen per convertir les façanes en autèntics jardins en vertical, plenes de plantes des de la vorera fins al terrat. Aquest sistema és una de les armes per lluitar contra les «illes de calor» que constitueix tot nucli urbà per la seva acumulació d'asfalt, formigó i metall. La temperatura mitjana en elles és superior al seu entorn rural, per la qual cosa l'enjardinament i arbratge intensiu és vist cada vegada més com una manera d'equilibrar la temperatura a les ciutats. A més, aquest tipus de jardins en vertical contribueixen a capturar carboni de l'atmosfera. Els edificis, per tant, poden convertir-se també en un aliat del clima.

SÍLVIA ÁLVAREZArquitecta experta en sostenibilitat

"Cal recuperar la perspectiva que tenien els nostres avis"

Cada vegada hi ha més professionals, empreses i col·lectius dedicats a impulsar la construcció sostenible, tant a petita com a gran escala. La prioritat és la reducció del consum d'energia i l'ús dels nous materials.

Què entenem per construcció sostenible?

És un procés de disseny bioclimàtic que cerca, per sobre de tot, la utilitat i el cicle tancat dels materials, la reducció de la demanda energètica i de l'impacte o petjada ecològica al llarg de tot el procés.

Hi ha prou normativa a Espanya que obligui a fer la construcció més sostenible?

En general, no. disposem de certificacions ambientals i estàndards de qualitat que faciliten protocols per ser més respectuosos i eficients. Però actualment, la normativa nacional, el Codi Tècnic d'Edificació, és millorable, per exemple, a l'hora de triar materials més eficients a tots els nivells, amb una menor petjada de carboni, per exemple. Hi ha casos concrets d'ajuntaments que han promogut ordenances innovadores en el camp de l'edificació sostenible, però necessitem anar més enllà. Crec que el canvi normatiu que necessitem passa necessàriament per la recuperació de la perspectiva del bé comú que practicaven els nostres avis i de l'ètica arquitectònica que es va perdre amb la industrialització.

El Codi Tècnic d'Edificació de nova aprovació és prou ambiciós sobre aquest tema?

El nou CTE aporta un valor important en la millora del disseny passiu de la part envolupant, en intentar garantir una baixa demanda energètica i una dimensió justa de les instal·lacions mecàniques de suport. És molt positiu el fet que promogui la realització de simulacions energètiques per a poder mesurar l'impacte de cada decisió de projecte, la qual cosa és imprescindible per a un disseny eficient.

És possible construir grans edificis amb aquests criteris o només és factible per a cases aïllades?

Sí, és possible construir grans edificis reduint les emissions de manera considerable. La clau està en el procés. Es pot fer partint d'una bona anàlisi i disseny bioclimàtic, i comptant amb eines per simular energèticament cada hipòtesi de materials i sistemes constructius.