Els cetacis (un grup de mamífers marins amb al voltant de 80 espècies diferents) constitueixen un veritable tresor biològic que cada vegada es troba més acorralat per impactes d'origen humà. Són conegudes les imatges de catxalots encallats a la sorra de l'estómac dels quals es treuen quilos i quilos de plàstic ingerit accidentalment. Aquest problema, juntament amb els xocs fortuïts amb embarcacions, la contaminació química i la pesca, són amenaces ja clàssiques per a aquests animals. I, no obstant això, la més greu de totes pot ser la crisi climàtica que afecta el conjunt del planeta. El canvi que es produeix en la temperatura global trenca el sistema ecològic en el qual es basa la vida de dofins, rorquals, catxalots o caps d'olla.

La crisi climàtica afecta tant a les espècies amb una distribució més limitada (que viuen en una àrea determinada) com a les que realitzen llargs desplaçaments. El problema és especialment visible als pols. A l'Antàrtida, els grans cetacis s'alimenten de krill (una mena de zooplancton similar a les gambes), el qual s'alimenta al seu torn d'algues que només creixen sota el gel. Però com que l'augment de les temperatures fon el gel, desapareixen aquestes algues i el krill també retrocedeix. Els mamífers marins que en depenen es troben així davant d'un problema. «Posem l'exemple d'una balena que realitza llargues migracions estacionals i, a la seva arribada a la zona d'alimentació al pol, es troba sense el seu manteniment, just quan les seves reserves estan baixes per l'esforç del viatge», expliquen Ana Aldarias i Tania Montoto, d'Ecologistes en Acció, autores d'un informe sobre aquests mamífers marins.

Però, a més, l'escalfament despista aquests animals per saber quan han d'iniciar la migració o desenvolupar altres processos vitals: «Moltes espècies depenen d'estímuls o senyals ambientals que els indiquen quan és el moment adequat per emprendre els seus moviments migratoris o desenvolupar les diferents fases del seu cicle vital. L'alteració d'aquests estímuls per l'escalfament global (per exemple, canvis en l'inici del desglaç a la primavera o la formació del gel a la tardor i, en general, els canvis de temperatura) poden tenir conseqüències importants per a les poblacions», afegeixen.

Difícil adaptació

Davant l'escalfament de les aigües, diversos estudis apunten al fet que moltes espècies marines adapten la seva distribució traslladant-se més cap als pols i cap a aigües profundes. Ara bé, «les poblacions que tenen àrees de distribució molt limitades poden tenir dificultat per portar a terme aquesta adaptació. Per exemple, en un mar semitancat com el Mediterrani, les poblacions que habiten al nord tenen poques possibilitats d'adaptar la seva distribució, igual que les poblacions lligades a illes, com els dofins mulars. El canvi climàtic està sotmetent aquestes poblacions a molt d'estrès», afegeix la també experta en la matèria Lucía López, de la mateixa entitat conservacionista.

Però el menú d'impactes que pateixen els cetacis és molt més ampli. El xoc amb vaixells acaba amb molts individus cada any. Balenes i catxalots passen llargs períodes de descans en superfície, la qual cosa els fa vulnerables al trànsit dels grans vaixells. A Espanya, hi ha dues zones especialment perilloses, a causa de la densitat d'embarcacions: l'Estret de Gibraltar i les illes Canàries, amb tota mena de vaixells i transport de passatgers. En el cas de Canàries, es va determinar que entre 1991 i 2007 l'11% dels avaraments de cetacis es devien a col·lisions amb embarcacions, afectant principalment catxalots comuns, catxalots pigmeus, balenes amb bec de Cuvier i caps d'olla tropicals», detalla Lucía López al seu informe sobre les interaccions entre cetacis i activitats humanes.

Una de les maneres d'atenuar aquest perill consisteix, segons ella, en excloure algunes zones de la navegació i fer disminuir la velocitat en unes altres. «Reduir la velocitat de 15 a 8,6 nusos disminueix la possibilitat d'una col·lisió fatal del 80% al 20%», assegura.

Pesca accidental

Un altre enemic d'aquestes espècies és la pesca accidental. Les normatives aprovades per evitar aquest fenomen segueixen sense mostrar-se eficaces. La utilització de xarxes de deriva causa estralls entre aquestes poblacions, perquè actuen com a veritables cortines flotants, d'uns 30 metres d'altura i diversos quilòmetres de longitud, atrapant tot el que troben al seu pas, sense distingir entre espècies. Al Mediterrani estan prohibides des del 2002, però continuen usant-se de manera il·legal per part de diversos països d'aquesta conca, segons l'estudi de Lucía López. Tot i això, són moltes les arts de pesca que acaben de forma inintencionada amb milers de cetacis a l'any.

I el soroll. Els vaixells provoquen soroll sota el mar amb les seves hèlixs, especialment quan es tracta de vaixells de gran tonatge. Però també les maniobres militars i les prospeccions sísmiques a la recerca d'hidrocarburs són responsables d'aquest problema. Els cetacis es comuniquen entre ells mitjançant sons sota el mar, i aquest soroll els impedeix tant la comunicació com l'accés a la font d'aliment.

La contaminació causada per plàstics i per substàncies químiques, sobretot compostos organoclorats, estan també en la base de la disminució de poblacions de cetacis. Als anys 80 els organoclorats van ser prohibits per la Unió Europea, però la seva persistència en el mitjà és tan alta que els mamífers marins del Mediterrani continuen patint encara avui els seus efectes de manera notable.

Txema BrotonsDirector científic de Tursiops

«EL mar és un mitjà cada vegada més sorollós per l'activitat humana»

Encara que el mar hauria de ser el regne del silenci, no ho és. I això, a causa de la navegació de grans vaixells, maniobres militars o prospeccions sísmiques. Els cetacis són les grans víctimes d'aquest impacte. L'Associació Tursiops, que opera sobretot a les Illes Balears, és una entitat sense ànim de lucre que realitza recerques sobre els cetacis del Mediterrani occidental. Els efectes del soroll submarí és un dels seus camps d'actuació més destacats.

Quines són les espècies més amenaçades actualment entre els cetacis espanyols?

Quan parlem d'Espanya, englobem poblacions tan dispars com les de les costes atlàntiques, l'Estret de Gibraltar o les illes Balears. Al Mediterrani, el dofí mular, el més costaner dels habitualment presents en aquestes aigües, pateix els impactes derivats de la franja pròxima a la costa, la més antropitzada. El catxalot, d'altra banda, és considerat en perill al Mediterrani, però no en la resta de poblacions. D'altra banda, les orques de l'Estret de Gibraltar estan en clar perill d'extinció i la marsopa està en moments crítics a Galícia. A les Canàries existeix un seriós problema de col·lisions entre catxalots i embarcacions; una altra pressió és la que exerceix el turisme sobre els caps d'olla, entre altres. I, encara que no és pròpiament un cetaci, sinó un mamífer marí, la foca vell marí del Mediterrani ha desaparegut ja pràcticament.

Vostè estudia els efectes del soroll submarí sobre els cetacis. En què consisteix el problema?

Els cetacis són animals 100% acústics. Basen la seva vida en el so. Així que el soroll és un problema per a ells: dificulta la seva comunicació, els costa més trobar aliment, pateixen estrès... Els cetacis viuen en un mar cada vegada més sorollós, a causa de l'activitat humana i, especialment, a la navegació. Això pot obligar els dofins a abandonar zones on s'alimenten habitualment. Els catxalots i els rorquals, per exemple, han mostrat un gran allunyament davant detonacions de prospeccions sísmiques [per buscar hidrocarburs].

La creació del corredor de cetacis davant de les costes espanyoles mediterrànies ajudarà a preservar aquestes espècies?

Dependrà de la normativa que s'apliqui en aquest espai. És una figura legal que ha arribat de carambola com a conseqüència de l'amenaça de diversos projectes de sondejos petrolífers a l'àrea, però ara cal asseure's i veure com es gestiona aquest corredor. Crear corredors o reserves és perfecte, però no serveix de res si no tenen una gestió, i una gestió adequada, a més. El contrari podria arribar a ser fins i tot contraproduent per a l'espai i per a la futura creació de noves zones protegides.

Existeix conscienciació a Espanya sobre els efectes que el soroll causa en els cetacis?

No. Encara que el soroll submarí és un dels descriptors científics que s'usen per descriure el bon estat ambiental, estem a les beceroles. L'estret entre Eivissa i Formentera és un dels pocs llocs d'Espanya amb una sèrie històrica de dades de soroll submarí. Actualment, tenim set hidròfons instal·lats al voltant d'Eivissa i Formentera, en un projecte que compta amb el suport de la Fundació Biodiversitat. El problema és que dades com aquestes són excepcionals, per la qual cosa es necessita desenvolupar un esforç de recerca en aquest sentit.