Una de les conseqüències de la crisi climàtica provocada per l'escalfament és la fàcil adaptació que estan tenint espècies exòtiques de peixos i crustacis que acaben colonitzant els espais naturals. Són espècies foranes introduïdes de manera artificial, accidental o intencionadament i que, després de cert temps, aconsegueixen adaptar-se al mitjà i quedar-s'hi.

És un combat desigual en el qual l'autòcton és el clar perdedor. Les espècies natives, al no haver evolucionat en contacte amb les nouvingudes, no poden competir amb elles, per la qual cosa són desplaçades o, en el pitjor dels casos, moren i desapareixen. A Espanya existeixen més 200 espècies que han arribat de manera artificial, sobretot des de climes exòtics. Gràcies a les altes temperatures propiciades per l'escalfament s'han anat adaptant perfectament i provoquen un impacte greu per a la biodiversitat i les espècies locals.

Un dels casos més recents és el cranc blau, que va colonitzant el Mediterrani i constitueix, per exemple, una sèrie amenaça per a la preuada gamba vermella. Però abans va arribar, per exemple, el popular silur «asturià», una espècie de peix d'aigua dolça originari dels grans rius d'Europa Central. S'ha estès artificialment fora de la seva àrea de distribució natural i ha arribat a països com Espanya, Itàlia i el Kazakhstan. Musclo zebra, granota toro, cranc vermell, llangardaix Alacant, peix gat€ formen part també d'un llistat que amenaça tant a la flora com a la fauna.

Poden arribar de manera accidental, a través del comerç o del transport. És el cas del musclo zebra a la conca de l'Ebre, on va arribar adherit al casc dels vaixells de manera fortuïta i està causant greus estralls a la zona. Altres espècies, en canvi, són introduïdes per l'ésser humà de manera intencionada per a activitats com la caça o la pesca (com el silur), aprofitaments com l'horticultura i la jardineria, per usar-los com a mascotes o per obtenir pells, segons WWF Adena. Per evitar aquest problema, la sensibilització pública és clau, segons aquesta entitat.

El Ministeri per a la Transició Ecològica alerta que les espècies exòtiques invasores constitueixen una de les principals causes de pèrdua de biodiversitat al món, circumstància que s'agreuja en hàbitats i ecosistemes especialment vulnerables, com són les illes i les aigües continentals. La introducció d'aquestes espècies pot ocasionar greus perjudicis a l'economia, especialment a la producció agrícola, ramadera i forestal, i fins i tot a la salut pública.

Un equip de científics del Centre de Recerca Marina de la Universitat d'Alacant desenvolupa un projecte per combatre l'expansió del cranc blau americà per la costa del Mediterrani. Una espècie exòtica, molt voraç, sense depredadors coneguts, que va aparèixer a Espanya el 2012, i s'ha anat expandint per tot el litoral des del 2014. És, a més, un cranc letal per a les poblacions locals de llagostí i sépia.

La voracitat del cranc blau

Carmen Barberá, investigadora d'aquest centre, explica que la seva expansió va més ràpida que els avanços científics i els esforços de l'Administració per combatre'l. Aquest cranc té, a més, unes taxes elevades de fecunditat i supervivència, la qual cosa podria justificar també l'èxit de la seva adaptació a la costa del Mediterrani o les illes Balears, amb aigües cada vegada més càlides diversos mesos a l'any. La pesca artesanal és un dels sectors més afectats, ja que el cranc destrossa les xarxes quan són capturats, de manera accidental. A l'Albufera de València i al Mar Menor de Múrcia està causant problemes tot l'any perquè pesquen també a l'hivern.

El cranc blau es caracteritza per ser molt agressiu, tenir les pinces molt dures i les mandíbules fortes, amb les quals pot arribar a menjar-se un altre cranc. Els investigadors han arribat a la conclusió, analitzant continguts estomacals, que aquests crancs també es mengen entre ells. Alguns exemplars poden arribar a mesurar més de vint centímetres d'extrem a extrem de les seves potes, i pesar més de 450 grams. Estan camuflats de dia i pesquen de nit. Els ous necessiten certa salinitat per fer eclosió i expulsar les larves, per la qual cosa a principis de la tardor les femelles migren amb els juvenils a masses d'aigua dolça.

.

A causa de la pròpia fragilitat dels ecosistemes fluvials i al costum d'introduir-hi espècies per a la pesca esportiva, és entre els peixos on el problema és més acusat. Més del 30% de la nostra fauna piscícola correspon ja a espècies invasores. Nombroses espècies -algunes tan conegudes com la carpa- poblen les aigües i fan que els peixos autòctons vagin desapareixent dels rius. Així, entre molts altres, hi ha la perca americana, el luci, la truita arc de Sant Martí i el silur. La situació no és millor al mar. Almenys 110 espècies importades conviuen amb unes 530 autòctones al Mediterrani, segons un informe d'Ecologistes en Acció.

Tampoc n'escapen els rèptils i amfibis. Tots els anys es deixen anar centenars d'exemplars de les denominades tortugues de Florida, un dels animals de companyia més venuts a Europa. Va ser introduït en nombroses llacunes del continent i va entrar així en competició directa amb les tortugues d'estany. La granota toro americana ha escapat de les granges de cria i ja s'ha assilvestrat, per exemple, a Extremadura.

.

Espanya es «tropicalitza»

El canvi climàtic provoca la «tropicalització» de mars com el Mediterrani. La temperatura de l'aigua arriba als 26-27 graus a partir de la segona quinzena de juny i fins a finals de setembre, quan fa 20 anys això només passava entre l'1 i el 30 d'agost, subratlla el president de l'Associació Espanyola de Geògrafs i climatòleg, Jorge Olcina.

La nacra o musclo gegant, una espècie endèmica del Mediterrani, ja ha desaparegut per culpa d'un paràsit que pot estar relacionat també amb el canvi climàtic. Només es troben ja exemplars de nacra al Mar Menor, el Delta de l'Ebre i a les illes Columbretes, enfront de Castelló.

La tropicalització comporta, a part dels fenòmens descrits, l'arribada de noves espècies que s'instal·len i aclimaten a la costa i que porten els seus paràsits, els quals poden acabar afectant la fauna i flora autòctones. «Rebem espècies exòtiques del Mar Roig i de l'Atlàntic tropical. Ja hem albirat algun exemplar del peix trompeta, procedent de l'Indus-Pacífic, i un de fugu, el perillós peix globus, així com algues exòtiques que estan proliferant i competeixen amb les nostres», apunta Alfonso Ramos, catedràtic de Zoologia.

També arriben crancs atlàntics, cloïsses i cucs tropicals. El musclo zebra, que no és comestible, és un mol·lusc bivalve procedent dels mars Negre, Caspi i d'Azov. És una espècie amb una gran capacitat de modificar l'ecosistema i genera per això importants impactes ecològics i econòmics. La Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN) el considera com una de les cent espècies exòtiques invasores més perilloses del món.

Cranc vermell, contra l'ibèric

Quant al cranc vermell o americà, es tracta d'un crustaci natiu del sud-est dels Estats Units, però que es pot trobar en altres continents, on sovint és una espècie invasora. Ha desplaçat en moltíssims cursos d'aigua al cranc de riu ibèric. S'ha comprovat que alguns individus són capaços de travessar alguns quilòmetres de terreny relativament secs, especialment en les èpoques humides de l'any, encara que el comerç per a aquaris i l'activitat pesquera poden haver accelerat la seva expansió en algunes zones. És un gran excavador i aquesta labor pot produir danys en el curs dels rius i en els cultius, particularment en l'arròs. A Espanya ha desplaçat al cranc de riu autòcton en gairebé tots els cursos d'aigua, i en realitat aquest ja només roman en els cursos més alts (on l'aigua és més freda) de rius de Castella i Lleó, País Basc i La Rioja.

No obstant això, la llista no para d'augmentar, segons denuncien els experts, i cada vegada es van comptabilitzant noves espècies a Espanya.

Polèmic «indult» a diverses espècies exòtiques

El Congrés dels Diputats va aprovar al juny de 2018 la reforma que va proposar el PP quan encara estava en el Govern per modificar la Llei del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat i «indultar» a algunes espècies invasores. Així, el luci, la carpa, la truita arc de Sant Martí, el cranc vermell o la cabra arruí, totes elles catalogades com a invasores, s'han beneficiat d'aquesta mesura a causa de l'interès que tenen des del punt de vista cinegètic o piscícola. Van votar a favor del text els diputats del PP, Ciutadans, el PDeCAT, el PNB i Fòrum Astúries, els portaveus del qual van coincidir a destacar els beneficis «econòmics, socials i culturals» de moltes de les espècies considerades exòtiques en zones rurals des de fa dècades i l'elevat nombre d'ocupacions i rendes lligats a elles. Contra la reforma de la Llei del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat hi van votar els parlamentaris de PSOE, Unides-Podemos, ERC i Compromís, que van lamentar que prevalguin els interessos econòmics d'alguns sectors privats en detriment del patrimoni natural, i van recordar que la invasió d'espècies exòtiques és la segona causa de la destrucció de la biodiversitat al món.

L'anterior Govern del PP va impulsar aquesta reforma amb la intenció de fer compatible la protecció del medi ambient i l'activitat i l'ús dels sectors cinegètic i piscícola. El portaveu socialista Gonzalo Palacín va assegurar durant el debat d'aquesta modificació que la llei ja preveia mecanismes de gestió per a determinades espècies invasores i va dir que la reforma aprovada «obre la porta» a l'entrada de noves espècies invasores amb el consegüent risc per a les espècies autòctones i per als ecosistemes.Juan López de Uralde (Unides Podem) va assegurar que aquest és el cim de la «contra-reforma» mediambiental del PP i va lamentar que prevalguin interessos econòmics i privats enfront de la protecció del patrimoni natural. Els ecologistes han criticat també aquesta modificació legal.