19 de juny de 2020
19.06.2020
Diari de Girona

Horts urbans per a ciutats més verdes

La recuperació de terrenys urbans per a agricultura d'autoconsum produeix aliments de manera sostenible i fomenta la consciència ambiental; es necessiten molt pocs metres per obtenir bones collites

19.06.2020 | 17:29
Horts urbans per a ciutats més verdes

Els horts urbans recorren la nostra geografia de punta a punta. No hi ha gran capital o petit municipi que es resisteixi a aquesta pràctica agrícola amb major nombre d'adeptes cada dia. Segons les dades més recents d'Ecologistes en Acció, a Espanya se superen els tres milions de metres quadrats dedicats a la producció de verdures i hortalisses per a l'autoconsum. Però la seva aportació va més enllà, perquè aquestes pinzellades verdes en zones periurbanes, o en punts dins de la mateixa ciutat, mitiguen l'efecte «illa de calor» que és propi de les urbs i produeixen aliments de manera sostenible. Fins i tot en entorns urbans que registren una elevada contaminació.

Diversos estudis, entre ells un de l'Institut de Ciències i Tecnologia Ambiental (ICTA) de la Universitat Autònoma de Barcelona, revelen que es tracta d'una eina molt útil per millorar la qualitat de l'aire i la temperatura. A més, redueixen l'impacte ambiental del transport de mercaderies, són un suport a les economies locals i aporten beneficis socials en àmbits com l'educació, la salut, la inclusió o l'oci saludable. Factors gens menyspreables si, com calculen diversos organismes internacionals, l'any 2050 el 66% de la població mundial residirà en nuclis urbans i la demanda alimentària augmentarà d'un 30%.


Ciutats post-Covid


Aquest tipus d'agricultura urbana, afavorida en molts punts de la geografia espanyola per les administracions públiques, hauria de ser un dels puntals per a la construcció de ciutats més sostenibles. És una necessitat que ha quedat especialment palesa amb la crisi de la Covid-19 i sobre la qual ha col·locat el focus Greenpeace. Per a l'organització ecologista, les llars, veïnats, barris o districtes haurien de ser capaços de produir certs aliments a través d'horts urbans comunitaris. «És necessari impulsar l'agricultura urbana i periurbana, local i sostenible», defensen des de Greenpeace, que recorda que els nuclis urbans són responsables del 75% de les emissions globals de diòxid de carboni (CO?).

Però també hi ha qui dubta dels beneficis dels horts urbans. Entre les objeccions, s'esgrimeix el temor al fet que la contaminació atmosfèrica de les ciutats pugui repercutir en la salubritat dels aliments agrícoles conreats. No obstant això, el projecte Fertilecity, en el qual també participen investigadors de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), ha posat de manifest que les verdures produïdes tant en l'hivernacle de l'ICTA-UAB (situat al campus UAB al costat de l'AP-7) com en altres horts situats en àrees d'alta densitat de trànsit a Barcelona, no estan contaminades per metalls pesants, i que els nivells de níquel, arsènic, cadmi i plom estan molt per sota dels límits permesos per la legislació en matèria alimentària.

Encara que amb retard respecte a molts punts d'Europa, on aquesta agricultura alternativa és tradició des de fa dècades, Espanya va ascendint esglaons. La regidoria de Medi Ambient de Vigo desenvolupa des de l'any 2012 el programa «Hortes urbanes municipals a Vigo» per facilitar la participació dels seus ciutadans en activitats d'educació mediambiental i promoure l'aprenentatge del cultiu ecològic. Són ja més de 17.000 metres quadrats, amb entre 300 i 400 usuaris a l'any.

Una cosa molt semblant passa a les illes Canàries. Las Palmas ha duplicat la superfície de la seva xarxa d'horts urbans per a oferir a la ciutadania 20.000 metres quadrats de cultius ecològics, repartits en unes dues-centes parcel·les i en cinc districtes.


Gestió de residus i de l'aigua


Per a col·lectius conservacionistes, amb aquesta mena d'iniciatives es fomenta l'educació en valors, les relacions humanes, el sentit de pertinença a la comunitat així com bones pràctiques individuals i ambientals, com la gestió de residus, l'estalvi d'aigua o la recuperació d'usos i costums tradicionals.

La Comunitat Valenciana és de les autonomies on més arrelament té aquesta pràctica agrícola. Consistoris com el de València ha reservat espais en els nous desenvolupaments urbanístics al costat de la Fe per donar resposta a l'àmplia demanda ciutadana. A El Cabanyal, un projecte impulsat pel col·lectiu Cabanyal Horta lluita contra la degradació i gentrificación a través d'horts urbans com a estratègia de resistència contra un model urbanístic basat en l'especulació, la privatització o l'aïllament d'espais i persones, recorden des de la Universitat de València.

A Alacant, mentrestant, la Xarxa d'Horts urbans d'Alacant és un projecte que sorgeix des de l'Associació GRAMA (Grup de Recerca Agrícola Metropolitana d'Alacant) que pretén ser una útil eina per fomentar i consolidar les manifestacions agrícoles dins de les ciutats. Per a molts, es fomenta l'assemblearisme i la presa de decisions grupals, eines imprescindibles per a avançar cap a un nou model social i ambiental, amb un canvi d'hàbits alimentaris, un major coneixement del que representa la sobirania alimentària i l'agroecologia, la presa de consciència sobre els greus impactes ambientals i en la salut de l'actual sistema productiu o la seva contribució a la millora climàtica de les zones on es localitzen.

Barcelona, El Prat de Llobregat, Terrassa, Manlleu i Girona són alguns dels municipis catalans on els horts urbans porten anys proliferant. De fet, l'ajuntament de Girona no ha dubtat a posar a la disposició de diverses associacions la cessió d'ús per utilitzar parcel·les municipals cultivables a les Hortes de Santa Eugènia.

El govern municipal de Palma també va aprovar l'any passat noves bases per a l'explotació de les 126 parcel·les d'horts urbans, sis anys després d'haver caducat les actuals concessions, que dataven de 2011 amb una possible pròrroga de dos anys.

En aquesta línia avança també Murcia, on la xarxa d'horts d'oci municipals creixerà en almenys 10.000 metres quadrats i cinc parcel·les més, que se sumaran als 182 ja adjudicats, que s'estenen per 17.800 metres quadrats en barris i pedanies. Oviedo, mentrestant, va autoritzar fa a penes mig any l'adjudicació dels 45 horts socials a San Lázaro de Paniceres, en La Florida. Els beneficiaris podran gaudir-ne fins el 2023.

Andalusia és, per autonomies, la que lidera el rànquing. Municipis com Màlaga, Mijas o Marbella compten amb nombrosos horts urbans. Tant és així que els seus responsables municipals s'han vist obligats a regular les normes per poder accedir a aquests enclavaments en la desescalada de la pandèmia. Una reclamació recurrent dels seus usuaris a tota Espanya, que ja no volen renunciar als beneficis de conrear la terra com es feia abans.


CARME MELO
Professora de la Universitat de València (UV)

«Ajuden a preservar la biodiversitat, combatre l'efecte 'illa de calor' i prevenir inundacions»


Carme Melo, professora del Departament de Geografia de la Universitat de València, ho té clar: els horts urbans «són una eina fonamental com a mesura d'adaptació i mitigació del canvi climàtic». No només serveixen per recuperar parcel·les condemnades a l'abandonament, sinó que exerceixen de barrera enfront del creixement urbanístic desaforat. Tot són avantatges.

De què parlem quan ens referim als horts urbans?

En general, ens referim a petites parcel·les dedicades al cultiu per a autoconsum. N'hi ha alguns que tenen un ús d'oci o recreatiu i uns altres en què es conreen aliments amb una finalitat comercial. Hi ha horts escolars l'objectiu dels quals és didàctic i formatiu, però també lúdic, especialment en el cas dels ecològics, que trobem cada vegada més en llars d'infants i escoles d'infantil i primària. Uns altres tenen un ús terapèutic, com els que hi ha en residències de persones grans, centres de rehabilitació o desintoxicació, centres per a persones amb diversitat funcional i centres penitenciaris. També trobem horts urbans de restauració ecològica d'espais degradats o contaminats, que en la major part dels casos són projectes de resistència ciutadana contra l'especulació urbanística mitjançant l'apropiació social d'espais privatitzats i abandonats.


Què aporten els horts urbans en el vessant ambiental i de sostenibilitat?

Els horts urbans tenen nombrosos beneficis individuals, socials i ambientals. Des del punt de vista ambiental, generen canvis en els espais i el territori. A València, contribueixen especialment a incrementar l'espai d'horta conreada i a mantenir el paisatge periurbà, actuant com a barrera enfront de l'expansió urbana. A més, ajuden a preservar la biodiversitat, contribueixen a prevenir inundacions i combatre l'efecte «illa de calor» urbana. Per tant, són fonamentals com a mesura d'adaptació i mitigació del canvi climàtic.


I en el terreny social?

És evident que contribueixen a garantir la sobirania alimentària i el dret a l'alimentació, però depenent de com sigui la seva modalitat de gestió, individual o col·lectiva, poden tenir una capacitat de transformació més elevada. Però no té el mateix potencial transformador un hort o parcel·la de titularitat privada que es lloga a una persona o grup d'amics o familiars per a l'autoconsum, que un hort de titularitat pública que se cedeix a determinat col·lectiu, com ara persones de rendes baixes, per afavorir la justícia alimentària o un hort comunitari, gestionat íntegrament per un col·lectiu social o veïnal


Els beneficis van més enllà de la producció d'aliments...

Nombrosos estudis demostren, per exemple, el seu valor terapèutic, associat a la necessitat humana d'estar en espais oberts i en contacte amb la naturalesa, realitzant una activitat física que ens acosti i reconnecti amb la terra. Són també espais per a l'aprenentatge de tècniques i sabers agrícoles i sobre la sostenibilitat. Poden servir per combatre la pobresa, l'exclusió social i les desigualtats. Es fomenta l'aprenentatge social i una cultura de la participació basada en valors com l'ajuda mútua i la reciprocitat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook