La majoria de la gent mai no ha vist oli de palma amb els seus propis ulls ni sap quin aspecte té. Però la veritat és que aquest ingredient entra en el nostre organisme per quilos tots els anys a través d'una infinitat de productes, no només brioixeria i rebosteria industrial, sinó també articles de cosmètica. Els motors de milers de cotxes a Espanya s'alimenten igualment amb els anomenats «biocombustibles», fets amb oli de palma.
Aquesta substància s'extreu premsant el fruit d'una palmera denominada Elaeis guineensis, de ràpid creixement i gran rendiment industrial. Donada la seva producció massiva, cal realitzar enormes plantacions, gairebé sempre a costa de selves verges, que són talades a un ritme frenètic en les últimes dècades, sobretot als països del sud-est asiàtic (Malàisia i Indonèsia generen el 84% del total). S'ha arribat a tal extrem que en els últims 30 anys han desaparegut més del 80% dels boscos de l'illa de Borneo, la qual cosa ha suposat acabar només allà amb una superfície arbrada equivalent a tota Espanya. Aquesta situació està portant a algunes espècies, com l'orangutan, endèmic d'Indonèsia, a la vora de l'extinció, perquè veuen perdre el seu hàbitat amb passes de gegant. Si el 1900 hi havia uns 315.000 orangutans, en l'actualitat n'hi ha menys de 50.000, dispersos en petits reductes que podrien desaparèixer en una dècada, segons les entitats conservacionistes. Tigres, rinoceronts, elefants o tapirs pateixen també l'assetjament de les plantacions de palma.
És una indústria que no para de créixer. De fet, i malgrat els senyals d'alarma llençats des de fa ja alguns anys per nutricionistes i científics, la producció mundial ha passat de 15 milions de tones el 1995 a 66 milions el 2017. Galetes, pa de motlle, brioixos, cereals per a l'esmorzar, snacks, margarines, xocolates, gelats i menjars precuinats, així com sabons de neteja, cremes hidratants o llapis de llavis, empren oli de palma, a vegades de forma camuflada dins d'altres ingredients. A Espanya, segons dades del 2018 proporcionades per la mateixa patronal del sector, es consumeixen tots els anys 169.325 tones d'oli de palma i palmist únicament en el sector alimentari. Però la principal aplicació d'aquesta substància al nostre país és industrial (biocombustible o biodièsel), a la qual es destinen 1,5 milions de tones, el 83% del total que s'importa.
Els danys ecològics que ocasiona inclouen al clima, perquè les cremes necessàries per a aquests cultius emeten grans quantitats de CO? a l'atmosfera, a més d'eliminar-se també grans quantitats d'arbres que capturen carboni. Les palmeres, a més, acaparen per a elles els recursos hídrics de la zona, i en modificar la naturalesa del sòl faciliten inundacions torrencials, a part de contaminar la terra i les aigües amb els productes químics emprats en el cultiu, segons Natzaret Castro, Aurora Moreno i Laura Villadiego, autores de Uno de dos, un llibre sobre els efectes d'aquesta indústria.
Però es tracta també d'un problema de salut humana. Metges, nutricionistes i experts de tota mena alerten que aquest producte, consumit en grans quantitats, és un factor de risc cardiovascular i augmenta a la sang l'anomenat colesterol dolent. Un recent informe de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) afirma: «La relació entre les indústries d'oli de palma i aliments processats, i les tàctiques que empren, s'assemblen a les pràctiques adoptades per les indústries del tabac i l'alcohol. No obstant això, la indústria de l'oli de palma rep, comparativament, poc control».
«L'etiquetatge sovint no és clar, i l'oli de palma pot incloure's en qualsevol dels més de 200 noms alternatius que apareixen sovint en aliments com les galetes i les xocolates», va afegir l'organisme de Nacions Unides.
De fet, les autores espanyoles de l'estudi sobre l'impacte ecològic de l'oli de palma afirmen que la meitat dels productes que es venen en el supermercat conté aquest ingredient.
Grans empreses han començat a prescindir-ne i ja hi ha on triar. En aquest blog, actualitzat el 2018, hi figura una llista que serveix d'orientació: https://www.delcinealhospital.com/2017/04/19/listado_sin_aceite_palma/
Fa tres anys, davant de la creixent sensibilització social sobre aquest problema, les empreses del sector van passar al contraatac i van crear un lobby per defensar els seus interessos. La Fundació Espanyola de l'Oli de Palma Sostenible agrupa grans empreses del sector, que recorden que el 43,7% de l'oli de palma venut a Espanya per a alimentació està certificat com a sostenible». És a dir, compta amb el segell RSPO (o CSPO) que dóna unes certes garanties sobre el procés d'obtenció del producte, si bé aquest certificat és qüestionat per gairebé totes les entitats conservacionistes, en considerar-lo insuficient.
També afirma la Fundació que, si no s'emprés oli de palma i s'optés per altres alternatives, els danys ambientals encara serien pitjors, perquè altres olis necessiten encara més superfície de terreny per produir-se. Aquesta afirmació, en canvi, sí que està avalada per alguns informes internacionals, que alerten de l'impacte que causen les solucions B com la soja.
Es tracta, en resum, d'un debat obert sobre el model d'alimentació que es va implantant al planeta.
L'única alternativa segura: més mercat i menys supermercat
El certificat RSPO o CSPO, que suposadament demostra l'origen «sostenible» d'alguns olis de palma, empara en realitat només a una petita part de tota la producció mundial i, a més, no ha merescut la credibilitat dels experts. Un estudi de la Universitat de Queensland que ha avaluat l'eficàcia d'aquest segell conclou que «no es van trobar diferències significatives entre les plantacions certificades i no certificades per a cap de les mètriques de sostenibilitat investigades». Suposadament, les plantacions amb segell RSPO ajuden a protegir els orangutans, però l'estudi va trobar que «no hi ha evidència que les plantacions certificades per la RSPO proporcionin una millor protecció per als orangutans», atès que les seves poblacions van disminuir tant en finques certificades com en les no certificades, segons l'autor principal, l'investigador Courtney Morgans. L'estudi només aconsegueix apreciar «petits beneficis» de les plantacions RSPO en alguns casos concrets.
Ara bé, el fet de substituir l'oli de palma per altres tipus de substàncies semblants en l'elaboració de productes i aliments no sembla ser la solució. No només ho diu la Fundació que agrupa els empresaris espanyols del sector, sinó també la pròpia Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN), que en un informe de 2018 afirma que altres cultius oliers (colza, soja o gira-sol) «necessiten fins a nou vegades més terra que l'oli de palma, per la qual cosa reemplaçar-lo per altres cultius augmentaria notablement el total de terres emprades per produir suficient oli vegetal per satisfer la demanda mundial». La UICN admet «els impactes desastrosos que té l'oli de palma sobre la biodiversitat», però aquest és un problema que «no troba solucions fàcils». «La meitat de la població mundial utilitza oli de palma en el seu menjar, i si el prohibim i boicotegem, el més possible és que sigui reemplaçat per altres olis vegetals que requereixen més terra», va afirmar la directora general de la UICN, Inger Andersen.
Davant d'aquesta situació, què fer? Les tres investigadores autores del llibre Uno de dos aconsellen, senzillament, canviar els hàbits de consum. «Podem començar per anar més al mercat i menys al supermercat, comprar més fruites i verdures (si són agroecològiques, millor) i menys 'aliments' ultraprocessats». És necessari «fer-nos conscients de com ens manipula la publicitat i com cada detall al supermercat està mil·limètricament dissenyat perquè, creient-nos lliures, comprem allò que ells volen que comprem», adverteixen.
