La desforestació, pèrdua de biodiversitat, escassetat hídrica, contaminació de l'aigua, augment de les emissions de gas metà... Una llarga llista d'agressions al planeta s'amaga rere el consum desmesurat de carn. Un gest en aparença innocent, com el d'asseure's en una cadena d'alimentació ràpida per menjar-se una hamburguesa, genera un enorme impacte ambiental sense volta enrere en la majoria d'ocasions.
«El sector ramader contribueix significativament al total d'emissions humanes de gasos d'efecte hivernacle (GEI)», assenyala l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO). A nivell global representen ja el 14,5% i la ramaderia industrial n'és especialment responsable pel creixement exponencial d'aquestes explotacions intensives en les últimes dècades.
El programa ONU Medi Ambient denuncia que les selves de Sud-amèrica estan sent talades per plantar-hi soja, una llavor molt rica en proteïnes, i crear pastures per al bestiar mentre que, de mitjana, una hamburguesa de vedella consumeix al voltant de 1.695 litres d'aigua si s'inclouen tots els processos necessaris per obtenir-la.
La major part de la soja mundial es produeix als Estats Units, el Brasil o l'Argentina. Una part considerable, a més, està genèticament modificada. En el cas dels dos últims països, la terra de cultiu s'obté a partir de la tala, crema i desforestació de la selva tropical. Una agressió ambiental amb conseqüències en alguns casos irreparables. L'increment del nombre de focs el 2019 a l'Amazònia i el Cerrado, al Brasil, i el Chaco, entre Bolívia, Paraguai, i l'Argentina són en part conseqüència de l'expansió de la soja i la ramaderia destinades a l'exportació.
Col·lectius conservacionistes de tot el món incideixen en què omplir la cistella de la compra d'aquesta mena de productes amb alta petjada de carboni té unes conseqüències no només per a la salut del planeta, també per a les persones. El consum excessiu de carn vermella o processada sol traduir-se en malalties cardíaques, diabetis i altres malalties. El sobrepès i l'obesitat són una conseqüència directa d'aquesta mena d'alimentació.
La responsabilitat de quins productes adquirir als supermercats, segons els grups conservacionistes, no pot, o no hauria de, recaure en el ciutadà del carrer. Per a Greenpeace, han de ser els governs els que apostin per un sistema agroalimentari diferent, més responsable i conscienciat ambientalment. «Necessitem una millora de la governança mundial, nous marcs reguladors, líders polítics que assumeixin els reptes ambientals, i formes d'alimentació que garanteixin productes de qualitat i de proximitat. Els polítics i les institucions poden promoure models d'alimentació més sostenibles», afirmen.
Alemanya, per exemple, ja ha obert el debat per pujar l'IVA a la carn i lluitar contra el canvi climàtic. Encara que els responsables polítics germànics discrepen sobre les mesures per reduir el consum carni, vetllant també pel benestar animal sense danyar els productors i consumidors, el tema ja es troba sobre la taula.
La veritat és que l'alimentació saludable i sostenible guanya adeptes cada dia, amb el consum de productes de proximitat o fins i tot amb l'autoproducció en horts urbans, cada vegada més en auge. Sense anar més lluny, la FAO ha triat València com a seu del Centre Mundial per a l'Alimentació Sostenible (Cemas). Entre els seus objectius hi ha el de «facilitar processos innovadors per lluitar contra la malnutrició a les ciutats i al món, així com procurar solucions davant el desafiament que suposa l'alimentació sostenible i de qualitat a les generacions futures». La idea és incrementar el consum de fruites, verdures, peixos i llegums, disminuint la ingesta d'aliments rics en greixos o ultrapocesados.
La FAO persegueix el reconeixement dels sistemes agrícoles diversos, adaptats localment, gestionats durant segles per agricultors, pastors, pescadors i silvicultors que han donat lloc a paisatges extraordinaris i que combinen biodiversitat agrícola, ecosistemes resilients i patrimoni cultural. És a dir, les antípodes del que suposa el menjar ràpid.
«No s'ha de culpabilitzar en excés el ciutadà, però és urgent canviar la forma de consum»
Miguel Ángel Soto · Biòleg de Greenpeace
El biòleg Miguel Angel Soto (Greenpeace) alerta sobre l'expansió de virus amb la pèrdua de boscos.
Molta gent pensa que relacionar menjar ràpid o excés de consum de carn amb desforestació és una exageració dels ecologistes.
Als països occidentals, l'alta demanda de carn genera una indústria, la ramaderia industrial (boví, porc, pollastre, ....), que necessita al seu torn pinsos ramaders per als quals és necessari el cultiu de grans extensions de cereals i llegums. Si ens referim al menjar ràpid, i concretament a les hamburgueses, caldria veure la procedència de la carn. En alguns països, aquesta carn es produeix per exemple al Brasil, on està provada la relació entre desforestació i producció ramadera. Encara que no seria el cas de la Península, on la producció local proveeix la demanda de carn. No és el cas de les illes Canàries, on importen grans quantitats de carn procedents d'aquests escenaris.
La pèrdua de biodiversitat que hi ha als boscos, especialment els tropicals, té una incidència directa sobre els ciutadans espanyols?
La destrucció del planeta, ara ho sabem, té una relació indirecta amb les zoonosis, és a dir, les malalties el patogen de les quals procedeix d'animals silvestres. La sida, la grip A, l'ébola i, ara, el coronavirus. Els seus orígens són diversos, però hi ha un factor que clarament està augmentant el risc de transmissió d'aquesta mena de malalties: la pèrdua de boscos i la deterioració ambiental.
Un ambientòleg com Andreu Escrivà sosté que no cal fer sentir culpable al ciutadà, sinó fer-li veure que tots els seus actes compten, però de manera positiva.
Existeix un debat no resolt sobre els missatges i maneres de comunicar la crisi global, amb l'objectiu de provocar canvis en el comportament ciutadà. És cert que és necessari oferir alternatives i suggerir canvis progressius, petits, assumibles en el dia a dia. Cal ser pedagògics i entendre la psique humana. Però la realitat de la contaminació per plàstics, la pèrdua de biodiversitat, l'escalfament global o els incendis forestals obliguen a explicar de manera clara i concisa la relació directa entre el nostre comportament i actes quotidians (obrir una aixeta, reciclar o no reciclar, agafar bosses de plàstic al supermercat o fer foc en la muntanya) amb totes les seves conseqüències i cruesa. No podem ocultar aquesta informació.
Com es pot conscienciar la gent sobre l'impacte d'actes en principi tan intranscendents com consumir hamburgueses en cadenes d'alimentació ràpida?
Cal informar, cal explicar el funcionament de les cadenes de subministrament del sistema agroalimentari, cal educar als consumidors en la relació entre el nostre consum i l'impacte o petjada ambiental del que mengem. Això suposa llançar missatges incòmodes, que tenen per objecte provocar canvis en les pautes de consum. És bo no culpabilitzar en excés, no frustrar, ser didàctics a l'hora de buscar canvis, però és urgent canviar patrons de consum.
