Durant la taula “Innovació per al desenvolupament”, organitzada per Prensa Ibérica, Grup Zeta i Acciona un grup de cinc experts han reflexionat sobre les claus per avançar en el compliment de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides i els seus Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).

A l’inici de l’esdeveniment el seu moderador, Alfonso Nogales, director d’Innovació Digital de Prensa Ibérica & Grup Zeta, va parlar de la innovació socioeconòmica eficaç: “Ha d’identificar necessitats prioritàries, promoure oportunitats relacionades amb una nova visió de la realitat i contribuir a les xarxes socials, per facilitar recursos per poder superar obstacles i encarar nous reptes”.

José Gabriel Martín Fernández, director gerent d’acciona.org, fundació per al desenvolupament d’Acciona centrada a proveir serveis bàsics (energia, aigua, sanejament i altres infraestructures bàsiques) per combatre la pobresa va explicar: “Ens constituïm com a organització en els països en els quals treballem per funcionar com a agents locals, per assumir la responsabilitat directa dels serveis que prestem. Actualment facilitem la vida de 60.000 persones del Perú, Mèxic, Panamà i Etiòpia i aviat Xile”. Tal com va puntualitzar: “La innovació és tecnològica però també és administrativa, en la gestió, logística o organitzativa. Per arribar a entorns realment durs, on les condicions de treball són un repte a superar, la innovació ha d’estar present a tots els nivells”.

Per la seva part, Julián Andújar, director de la Fundació Tecnologies Socials (TECSOS) va apuntar: “La nostra missió és estar pendents de les necessitats socials (envelliment actiu de la població, autonomia de persones amb discapacitat, etc.), i dels avenços tecnològics per difondre solucions que satisfacin aquestes necessitats”.

En la seva primera intervenció, Carlos R. Fernández de Liesa, catedràtic de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals de la Universitat Carles III de Madrid (UC3M) va destacar la importància de l’educació digital perquè la tecnologia pugui ser pràctica. El catedràtic també va fer èmfasi en la necessitat de considerar més l’impacte de projectes internacionals en drets humans i socials.

Sobre el paper de la innovació en els objectius 2030, Miriam Ciscar, cap del Departament de Cooperació Sectorial de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID) va apuntar “Aquesta agenda considera la promoció de la innovació com un instrument essencial de política pública per traslladar el coneixe ment com a element d’alt impacte en el desenvolupament sostenible”. La representant d’AECID va destacar també la importància de treballar en cooperació per aconseguir objectius sostenibles globals.

Paloma Pérez Castañares, responsable de Projectes i Innovació de la Fundació Microfinances BBVA, que actualment dona suport a més de 2.200.000 emprenedors d’escassos recursos en cinc països a Llatinoamèrica, va assegurar que la innovació digital és clau en la seva feina: “Més del 90% dels crèdits que entreguem es processen digitalment, això ens permet millorar la nostra eficiència i arribar a més persones, en tres dels cinc països en els quals la Fundació Microfinances BBVA està present: Colòmbia, el Perú i la República Dominicana, on aquestes solucions estan totalment implementades”. Respecte al paper de la tecnologia en la situació actual, l’experta va assenyalar: “La innovació i la digitalització han demostrat ser fonamentals en l’actual situació de pandèmia. Les solucions digitals permeten arribar on ningú arriba i contribueixen a protegir la salut de les persones, evitant desplaçaments, cosa que a més genera evidents beneficis mediambientals”.

La innovació no és igual per a tots

Pel que fa a la missió de les polítiques globals com a motor per fer un món millor, els ponents van coincidir en la necessitat d’objectius conjunts per complir, si bé la forma d’arribar-hi ha d’adaptarse a les necessitats de cada país.

Pel que fa al paper de la tecnologia en la innovació, Martín Fernández va assenyalar: “En el context del desenvolupament, és important que les tecnologies aplicades estiguin madures per evitar problemes i impactes negatius en aquests entorns difícils. A vegades no és necessari portar a terme un gran canvi tecnològic; n’hi ha prou d’aprofitar els mitjans que hi ha i donar-los una nova funció. A acciona.org coincidim que la millor tecnologia és la que es pot assumir tècnicament i econòmicament, i en aquest aspecte la gestió del canvi és fonamental”.

Segons el director de TECSOS, la tecnologia més sofisticada no sempre és la més adequada: “El pagament a través de mòbils bàsics, que funciona des de fa 13 anys, ha permès transformar l’economia d’un país”, va recordar. En resposta a això, l’experta en microfinances del BBVA va afegir que “Nosaltres, per exemple, estem adaptant l’experiència d’usuari al format xat de mòbil i és un èxit”.

Per acabar, Andújar va assenyalar que sota el paraigua de la innovació no tot s’hi val: “És necessari que hi hagi uns límits ètics que permetin una innovació sostenible a nivell mediambiental i, també social”.