18 de setembre de 2020
18.09.2020
Diari de Girona

El coronavirus dispara la pandèmia dels residus plàstics en el món

L'abandó massiu de màscares d'un sol ús i guants de plàstic se suma a la llista d'impactes sobre el medi ambient · L'aposta del consumidor per productes envasats agreuja un problema global

18.09.2020 | 10:25
Màscares i guants de plàstics abandonats en qualsevol lloc: l'altra pandèmia

La pandèmia del Covid-19 ha provocat un augment significatiu en l'ús del plàstic, tant en hospitals com en les llars, sobretot d'usar i tirar. Aquesta conjuntura està generant a tot el món un major volum de residus, molts dels quals es convertiran amb el temps en microplàstics. Cada any s'aboquen als oceans al voltant de 13 milions de tones de plàstic, la qual cosa configura un problema ambiental d'escala planetària.

El problema consisteix en l'incivisme de moltes persones que abandonen aquests residus en qualsevol part, però també ho és el fet que no tot el plàstic que pararà als contenidors grocs es recicla realment, perquè una gran quantitat acaba en abocadors incontrolats.

L'entitat WWF recorda que aquests elements amenacen a la fauna marina exactament igual que una bossa convencional, perquè cetacis, tortugues i altres espècies els confonen igualment amb meduses o altres preses. Per això, aconsella alternatives, com «reduir el consum de guants rentant-se i desinfectant-se les mans sovint i en profunditat i, si som al carrer, usant gel hidroalcohòlic». Quant a les màscares, s'aconsellen les reutilitzables (que compleixin amb la normativa), perquè poden rentar-se diverses vegades. Tant guants com màscares d'un sol ús han de llançar-se al contenidor gris, mai al groc ni al marró, assenyala WWF.

Un home pesca amb canya al costat d'una gran acumulació de plàstics a Alacant · Información

I és que, a causa de les mesures higièniques d'aquests mesos, el plàstic ha tornat a utilitzar-se de manera massiva com a superfície aïllant, ja sigui com a pantalles facials, mampares en les caixes dels supermercats o en productes d'un sol ús i embolcalls d'aliments. És un material responsable de la major part dels residus que s'acumulen en el nostre planeta. Només a Espanya el seu consum anual supera els 3,5 milions de tones, dels quals 2,5 milions es converteixen en residus.

Es tracta d'un problema que ha estat investigat pel Doctorat Industrial en Microplàstics de la Fundació Aquae (Grup Suez) i la Universitat d'Alacant, juntament amb les empreses Interlab i Labaqua. Segons explica Débora Sorolla, doctoranda per a realitzar aquesta recerca, «la convivència amb el coronavirus ha fet ressorgir entre els ciutadans l'elecció de productes plàstics d'un sol ús per ser més higiènics. Així i tot, confio que quan passi aquesta crisi tornarem a utilitzar-los menys, fins i tot, reduirem el seu consum perquè una gran majoria s'ha adonat del molt que l'ésser humà contamina».

La científica assenyala que «durant l'estat d'alarma han canviat molts dels nostres costums». «S'ha preferit comprar en les grans superfícies, on els productes estan molt més empaquetats, per a fer la compra en una sola vegada, ha augmentat l'ús de bosses de plàstic d'un sol ús per por de que les bosses reutilitzables es contaminin», agrega. A més, «el notable augment en les compres per internet o de menjar per a portar implica el consum d'altres productes plàstics, com són els utilitzats en els envasos per al seu transport o els embalatges, i tot aquest plàstic es rebutja per la possibilitat que estigui contaminat, generant un augment en el volum d'aquests residus, dels quals molts poden acabar com microplàstics en els nostres rius i oceans».

Els envasos i plàstics d'un sol ús formen ja grans acumulacions en tot el planeta · Shutterstock

En realitat, el 94% dels residus plàstics que s'acumulen en el medi ambient, contaminant-lo, són microplàstics. Per això, el primer objectiu és, ara mateix, implantar científicament una metodologia que permeti recollir i analitzar dades sobre aquests micro-residus de forma estandarditzada i conèixer així millor a aquest enemic de la naturalesa. Es tracta d'una vella reivindicació científica, al no existir encara cap mètode estàndard per al seu mostreig, extracció, identificació o purificació. «Estem analitzant polímers sintètics purs, adquirits comercialment, abans d'analitzar mostres reals de microplàstics que poden trobar-se en la naturalesa. D'aquesta manera, ens assegurem que les dades obtingudes en els nostres experiments es deuen a una mena de polímer determinat», indica Sorolla.

Els microplàstics poden ser primaris o secundaris. Els primaris es fabriquen específicament per a ús industrial, com els productes de cosmètica (cremes exfoliantes, sabons o pastes de dents). Quan ens rentem les dents, per exemple, aquests microplàstics acaben en les aigües residuals, perquè els sistemes de depuració no són capaces de retenir aquestes partícules tan petites. Per això, pararan a la mar.

Per part seva, els microplàstics secundaris s'originen a partir de la degradació física, biològica i química de grans objectes de plàstic, com les bosses i ampolles o les xarxes de pesca que arriben a la mar, pel desgast dels pneumàtics i per la rentada de teixits sintètics. Cada vegada que posem una rentadora s'emeten unes 2.000 partícules de fibres de microplàstic.

En els últims deu anys els humans hem produït més plàstic que en tota la nostra història i la producció no para de créixer: el 2015 el món va produir 380 milions de tones de plàstic i per a 2050 es preveu que es generin més de 1.000 milions de tones, la qual cosa podria generar que per a aquesta data en les nostres mars hi hagi més plàstics que peixos.

«Els plàstics d'un sol ús estaran prohibits a la UE en 2021, però crec que el nostre país hauria d'acompanyar aquesta mesura amb unes altres, com una millora en la gestió dels residus plàstics. Ja hi ha molts països a Europa que donen una bonificació als ciutadans que retornen els envasos de plàstic, una encertada mesura que, a més, està tenint molt bons resultats», conclou Débora Sorolla.


Consells sobre guants i màscares


1- Usa màscares reutilitzables per a evitar les d'un sol ús

2- Tracta de substituir els guants per la neteja i desinfecció freqüent de mans

3- Guants i màscares usats es tiren al contenidor gris, no al groc

4- Evita sempre les tovalloletes sintètiques


30 milions d'ampolles i llaunes tirades a Espanya cada dia


No sols hi ha illes de plàstic a l'Atlàntic. De fet, entre un 21% i 54% de totes les partícules de microplàstics del món es troben en la conca del Mediterrani. Durant unes recerques que Greenpeace va dur a terme en 2015, es van recollir una mitjana de 320 objectes d'escombraries per cada 100 metres de platja mostrejada a Espanya, sent el 75% d'aquests residus objectes de plàstic. Cada dia es continuen abandonant 30 milions de llaunes i ampolles de plàstic a Espanya, que passen a contaminar el nostre entorn terrestre, costaner i marí.

Una tortuga marina arrossega un plàstic · Greenpeace

D'altra banda, una recerca internacional amb participació del Consell Superior de Recerques Científiques ha detectat que el 58% de les sardines i el 60% de les anxoves del Mediterrani occidental han ingerit microplàstics. L'estudi, realitzat per investigadors de l'Institut Espanyol d'Oceanografia, de l'Institut de Ciències de la Mar i de l'Institut Français de Recherche pour l'Exploitation de la Mer (Ifremer), s'ha publicat en la revista Marini Pollution Bulletin.

Les àrees on els peixos tenen més probabilitats d'ingerir microplàstics són el Golf d'Alacant, en el cas de les sardines, i el Golf de Lleó-Delta de l'Ebre, en el de les anxoves. En totes dues espècies existeix una relació entre la presència de paràsits i la ingestió de microplàstics, la qual cosa posa de manifest que aquests factors poden afectar tant la salut de les espècies marines com la dels consumidors. L'estudi revela que els individus amb major contingut de microplàstics en el seu sistema digestiu també tenen més paràsits.

Marta Coll, investigadora del ICM-CSIC, subratlla que «es desconeix encara el mecanisme concret pel qual els peixos pelàgics petits amb major incidència de microplàstics presenten també més paràsits intestinals». D'entre totes les espècies de peixos pelàgics petits, la sardina i l'anxova són els peixos més comercialitzats i consumits en el nord-oest de la mar Mediterrània.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook