16 de octubre de 2020
16.10.2020
Diari de Girona

La moda amb etiqueta ecològica també és tendència

Creix el nombre d'empreses i firmes que rebutgen els materials produïts de forma poc respectuosa ambientalment i aposten pel cotó orgànic, la reutilització de peces ja usades i mà d'obra que treballi en les condicions laborals adequades

16.10.2020 | 20:09
La moda amb etiqueta ecològica també és tendència

La roba ecològica i sostenible està de moda. Les firmes que han apostat per l'slow fashion comencen a guanyar quota de mercat. Són peces amb etiqueta ecològica perquè estan fabricades a partir d'elements reciclats o respectuosos amb el planeta. Bona prova d'això és que més de cinquanta botigues online a Espanya ofereixen articles de tota mena sota criteris de comerç just, economia circular o sostenibilitat. Un canvi de rumb que cada vegada més és tendència.

Les samarretes, pantalons, dessuadores o jaquetes que porten incorporat el segell «verd» acostumen a estar elaborades amb fibres de baix impacte ambiental o cotó orgànic provinent de cultius exempts de pesticides, tints contaminants i agents tòxics. Els seus fabricants tenen en compte la petjada hídrica, però no només això. Atenen també paràmetres com la contractació de proveïdors compromesos èticament. Una mostra que part de la indústria, encara que encara molt minoritària, comença a moure's per altres rumbs.

Fàbriques auditades

Hi ha empreses tèxtils que treballen perquè els seus productes estiguin confeccionats sense intermediaris, amb un recorregut des de la plantació ecològica fins al teler, on fabriquen amb tints o colors obtinguts per vies naturals. Altres cases espanyoles aposten perquè la seva producció es porti a terme en fàbriques auditades per la FWF (Fair Wear Foundation), una organització que treballa amb marques, treballadors de la confecció i «gurus» de la indústria per millorar les condicions laborals en les plantes de confecció. Fins i tot acostumen a donar un tant per cent dels seus ingressos a entitats que donen suport a les seves causes.

Xarxes i ampolles

Una de les pioneres en economia circular a Espanya és Ecoalf, que des del 2009 i de la mà de Javier Goyeneche, transforma residus com xarxes de pesca, ampolles de plàstic, rodes i, fins i tot, restes de cafè, en teixits per a un segon ús. És, a més, la primera i única firma nacional reconeguda amb el prestigiós certificat B Corp pel seu compromís amb les persones i amb el planeta.

Entre les curiositats, destaca una marca de bosses, Mipoppins, íntegrament fabricada a Madrid amb Piñatex, un dels materials més innovadors creat a partir de les fibres de la fulla de la planta de la pinya. Un element considerat residual en la producció i una alternativa totalment vegana, sostenible i social. El 5% del benefici de cada peça es destina a ONG que lluiten per millorar la vida de les dones en diferents punts del món, com la Fundació Ana Bella i la Fundació Dones per Àfrica.

Un altre exemple, El Naturalista, és una marca de calçat de la Rioja que posa al mercat unes sabates ecosostenibles i veganes amb mètodes de producció respectuosos amb el medi ambient, utilitzant substàncies biodegradables i reciclables. En la mateixa línia destaca Farrapos e contos, nascuda a Galícia l'any 2017 amb una característica diferenciadora: explica contes amb valors. A partir de texans, camises o vestits ja en desús confecciona pitets, carteres, motxilles€ evitant d'aquesta forma que els parracs acabin en contenidors no adequats. A més, realitza donacions a petites ONG i associacions.

La majoria d'aquestes novetats porten al darrere un fort component de recerca i desenvolupament. És el cas de la marca de sabatilles Yuccs, sinònim d'innovació tecnològica, perquè la sola és de canya de sucre, una cosa pionera a Espanya, que es complementa amb l'ús de la llana merina.

Un compromís mundial

Fins a trenta-una companyies de roba del món van signar fa una mica més d'un any, amb el president francès Emmanuel Macron com a promotor i amfitrió al Palau de l'Elisi, el compromís d'aconseguir les zero emissions netes de gasos d'efecte d'hivernacle el 2050 gràcies a l'ús de matèries primeres i energies renovables. Es comprometien també a protegir i restaurar els ecosistemes danyats, una cosa extensible als oceans mitjançant l'eliminació dels plàstics d'un sol ús l'any 2030, entre altres mesures. Un brindis al sol, segons col·lectius conservacionistes com Greenpeace.

Menor vida de la roba

La moda insostenible, unida al fenomen conegut com fast-fashion o «comprar i llençar», implica incomptables i irreparables danys al planeta. Ambientòlegs i ecologistes adverteixen del desmesurat consum de recursos naturals com l'aigua o el sòl per a la producció de més de cinquanta milions de tones de teixit, en gran mesura cotó. Però no només això; també alerten sobre la despesa energètica en petroli i l'alliberament de substàncies tòxiques a l'atmosfera de les fàbriques on es produeix la roba.

La voluntat voraç de comprar articles a preus molt baixos té una altra derivada, el cada vegada menor temps de «vida» de les peces, que agreuja l'impacte ambiental. Els experts calculen que l'ús mitjà d'una faldilla o uns pantalons ha disminuït un 36,3% des de l'any 2002. I una conseqüència encara més greu: l'explotació de mà d'obra en països en vies de desenvolupament, especialment de dones i nens. Una doble agressió als Objectius de Desenvolupament Sostenible que promulga l'Organització de les Nacions Unides en l'agenda 2030.

La vergonya de comprar

La veritat és que cada vegada és més gran la pressió i en països com Suècia, per exemple, ha sorgit un fenomen batejat com a köpskam, «la vergonya de comprar». El moviment pretén reduir la compra de roba pel seu alt cost climàtic i per la irresponsabilitat ambiental que suposa seguir els dictats de la moda. «Es tracta de fer entendre a la indústria que la seva producció ha de ser sostenible», apunten els experts.





Neus Soler

Professora d'Economia i Empresa, col·laboradora a la Universitat Oberta de Catalunya

«La producció sostenible és més costosa, però és ètica, solidària i més duradora»

La professora d'Economia i Empresa, col·laboradora a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), advoca per passar d'un model d'economia lineal a un de circular.

La indústria de la moda és la segona més contaminant del planeta, produeix més emissions de carboni que tots els vols i transports marítims internacionals junts. Aquesta realitat no poden negar-la ni els negacionistes, oi?
La producció tèxtil es troba concentrada als països en vies de desenvolupament, en els quals no es controlen els processos de producció ni la generació de residus ni l'abocament de substàncies tòxiques i perilloses als rius. Tampoc existeixen depuradores que recullin les aigües residuals generades per poder tractar-les.

Cal buscar etiquetes que garanteixin sostenibilitat o cal consumir menys?
Totes dues opcions. Els productors estan començant a indicar a les etiquetes de les peces que utilitzen materials sostenibles i que segueixen processos de producció en favor del medi ambient. Així mateix, als establiments de venda ja es destaca la durabilitat d'algunes de les peces, i s'anima al consumidor a reciclar les peces velles. I, en aquest sentit, el consumidor ha d'entendre que la responsabilitat de preservar el planeta no li correspon únicament a la indústria.

Abaratir el preu de la roba ha permès a les classes menys riques omplir l'armari. La roba sostenible és per a rics?
No es tracta de no comprar. Es tracta de no comprar només per comprar, sinó per necessitat. És a dir, cal acabar amb els dictàmens imposats per la moda ràpida (fast fashion) i amb la cultura del desaprofitament. Comprarem menys roba, però la que comprem tindrà més vida útil. Es tracta de modificar l'economia, passant de l'actual model lineal (basat en la producció, consum i rebuig) a un de circular, que contempli l'alternativa de reciclar i de reutilitzar els productes. La durabilitat dels productes permetrà que aquestes classes menys riques tinguin l'armari igual de ple.

Què es pot fer per a frenar l'hiperconsumisme?
Reparar, reciclar, reutilitzar, i sobretot entendre que en el valor del producte s'hi inclou el seu cost ambiental. Perquè la producció sostenible és més costosa, però el resultat, a més d'ètic i solidari, és més durador, la qual cosa beneficia el consumidor tant de manera individual com social o col·lectiva. Es pot fomentar l'oci cultural, l'esport a l'aire lliure, i activitats, en definitiva, que promoguin un estil de vida que no depengui de les compres solament. /M. M.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook