22 de octubre de 2020
22.10.2020
Diari de Girona

La derogació de l'«impost al sol» dispara l'autoconsum fotovoltaic

Espanya, amb províncies amb gairebé 3.000 hores de sol a l'any, ofereix les condicions ideals per a l'ús d'aquesta energia neta, que a més permet als usuaris vendre part de la producció sobrant

22.10.2020 | 20:26
Plaques solars al sostre d'un habitatge

La Costa del Sol compta amb una mitjana anual de 2.905 hores de llum solar, la zona més lluminosa d'Espanya, seguida de la província d'Alacant. Quant a ciutats, Huelva és la més assolellada, amb 3.120 hores. La segona és Madrid, amb 2.900 hores de sol a l'any, i a més és la capital europea més lluminosa. Barcelona compta amb 2.513 hores. Espanya és, en general, un país assolellat, com ho demostra el fet que fins i tot Bilbao, la ciutat més fosca, gaudeixi de fins a 1.500 hores de sol a l'any. Les dades de l'Agència Estatal de Meteorologia potser ajuden a explicar per què Espanya ha passat en uns anys de rebutjar l'aprofitament de la força del sol a viure un boom de l'energia fotovoltaica, però no només en les grans empreses, sinó que també s'ha disparat a nivell domèstic. El cost mitjà d'una instal·lació individual és d'uns 6.000 euros, que s'amortitzen en sis anys, segons fonts de la conselleria d'Indústria de la Generalitat Valenciana i les empreses distribuïdores.

El denominat autoconsum elèctric permet autoproveir-se d'energia i, fins i tot, aprofitar la sobrant per vendre-la a la xarxa pública i trobar així una font d'ingressos amb la qual capejar la crisi econòmica que ens assota en aquests temps de pandèmia. A més, es tracta d'una font d'energia neta, ecològica i que, de moment, només té com a detractors als que veuen en els panells un impacte sobre l'agricultura tradicional i el paisatge.

La revolució és tal que a Espanya hem passat en tres anys de la derogació (2018) de l'«impost al sol» del PP (gravava als propietaris d'instal·lacions fotovoltaiques) a trobar-nos des del 2019 amb un decret que regula la figura del autoconsumidor individual i col·lectiu, i amb un règim de compensació econòmica per abocar excedents a la xarxa elèctrica. Tot això afavorit per una baixada dels preus dels panells fotovoltaics. I, com a impuls definitiu, un altre decret, aquest recent, de l'agost passat, pel qual el Govern va flexibilitzar els criteris per col·locar estructures de fins a 100 kw sobre sòl urbà.

Sol, economia i mesures del Govern fan que l'autoconsum elèctric estigui vivint una etapa de creixement sense precedents a Espanya. Segons xifres de la UNEF (Unió Espanyola Fotovoltaica), Espanya va arribar el 2019 als 459 MW de nova potència fotovoltaica per a autoconsum, res menys que el doble de la potència instal·lada el 2018. De ben segur, la xifra es dispararà enguany, encara que cal esperar les conseqüències que pugui tenir la Covid. La descentralització del sistema energètic a través de l'autoconsum i les comunitats energètiques és una de les palanques clau de la transició en què es troba el sector, ja que permet que el consumidor pugui gestionar la producció, l'intercanvi i l'emmagatzematge d'energia neta.

Per a José Donoso, director general d'UNEF, «un redisseny de la tarifa elèctrica que redueixi el pes del terme fix és una mesura clau per incentivar el desplegament de l'autoconsum. Els ciutadans han de pagar pel que consumeixen, la qual cosa suposa veure traduïda en estalvis econòmics l'aposta que fan per l'eficiència energètica». És a dir, ha de pagar-se pel que realment es consumeix, no més. Els períodes d'amortització de les instal·lacions industrials d'autoconsum són d'entre 4 i 7 anys en funció del consum. Però aquesta «febre del sol» va més enllà, com ho demostra que hagin sorgit desenes d'empreses dedicades a impulsar aquesta activitat.

Iberdrola, lider nacional en distribució elèctrica, va dissenyar fa uns anys la denominada solució «Smart Solar» per al segment residencial. Una de les més comunes, segons expliquen des de la companyia, és la instal·lació de tres kW, és a dir, deu panells solars que ocupen una superfície de 20 m?2; a la teulada de l'habitatge. El seu cost aproximat és de 6.000 euros. La instal·lació pot produir una quantitat anual d'energia de 4.950 kWh i l'habitatge pot beneficiar-se de la part que autoconsumeixi de la generació de les plaques. Les emissions evitades serien d'uns 1.700 kg CO2/any. Els estalvis generats amb aquesta instal·lació poden arribar segons asseguren des de la companyia, fins a un 70% de la factura anual, si la casa disposa de bateries per emmagatzemar el que produeix, i fins a un 40% si no en disposa. En aquest cas, no s'han considerat les ajudes municipals i/o autonòmiques disponibles (bonificació d'IBI, a través d'IRPF o ajudes específiques amb pressupost definit). En el cas d'instal·lacions per a empreses, els estalvis estimats poden representar entre un 30% i un 35% enfront del cost tradicional, segons Iberdrola.

La solució d'aquesta i altres empreses (Holaluz, Naturgy...) inclou un estudi personalitzat, el disseny a mesura, muntatge i tramitació administrativa completa d'una instal·lació solar fotovoltaica, ajuda en la tramitació de subvencions, finançament, assessorament sobre l'assegurança, manteniment i monitoratge a través d'eines web i servei d'atenció telefònica. En aquest sentit, l'empresa està facilitant l'accés a un finançament favorable amb acords amb entitats financeres.

«El programa clau en mà està dirigit a consumidors domèstics, comunitats de veïns, i també pimes o grans empreses, que poden generar i consumir la seva pròpia energia elèctrica renovable, optimitzant el consum i millorant l'eficiència energètica de la seva instal·lació. Realitzem un estudi personalitzat de la solució adaptat a les necessitats de cada client», subratllen des de la companyia.

Comunitats de veïns


L'autoconsum, no obstant això, no es limita ja a habitatges individuals, aïllats, com succeïa fins ara, sinó que s'ha obert també a altres modalitats, com el subministrament col·lectiu en comunitats de veïns. La competitivitat de l'autoconsum fa que aquestes solucions siguin aplicables també en edificis residencials, millorant l'eficiència energètica de les instal·lacions.

S'acaba de posar en marxa, per exemple, la primera iniciativa d'autoconsum col·lectiu a Madrid, amb una instal·lació de 20 quilowatts situada en el terrat d'un edifici al districte Retiro de Madrid. Integrada per 60 mòduls fotovoltaics, la instal·lació proveeix d'energia neta als serveis comunitaris de l'edifici (ascensor i il·luminació de l'escala i el portal) i als seus 31 veïns, que reben també una compensació pels excedents de l'energia generada que no consumeixen i aboquen a la xarxa, de manera que al final del període de facturació (com a màxim un mes) el valor d'aquesta energia excedentària es compensa en la factura del consumidor. Amb aquesta iniciativa es promou un model d'habitatge més sostenible, evitant l'emissió de CO? a l'atmosfera, i uns estalvis d'entorn al 30% per a cadascun dels veïns adherits a aquesta modalitat.

Per a Rodrigo Irurzun (Ecologistes en Acció), la sortida del Govern del PP va portar una legislació més assenyada de l'autoconsum. L'autoproveïment d'energia es venia produint des de feia temps, mitjançant generadors de suport, plaques fotoelèctriques, petits aerogeneradors i salts d'aigua, en zones aïllades i desconnectades de la xarxa elèctrica. L'enrenou dels últims anys ve derivat de la baixada de preus, la qual cosa podria portar a una generalització del seu ús, adverteixen des d'Ecologistes en Acció.

D'altra banda, l'autoconsum també pot ajudar a fer de l'agricultura una activitat més sostenible, en substituir les fonts d'energia contaminants, com són els generadors de gasolina o dièsel per panells fotovoltaics. Un exemple és el de la Cooperativa Costa de Huelva, la instal·lació fotovoltaica de la qual amb emmagatzematge permet cobrir al voltant del 30% de la seva demanda energètica i redueix el consum d'aproximadament 93.000 litres de dièsel a l'any. Evita així l'emissió a l'atmosfera de 243 tones de CO? a l'any, la qual cosa equival a la plantació d'uns 15.000 arbres.

Els canvis reguladors introduïts en la legislació han suposat, en definitiva, un revulsiu per a la instal·lació d'energia fotovoltaica per a autoconsum, ja que han reduït els costos i s'han simplificat els processos de tramitació de les instal·lacions i s'han introduït noves modalitats de consum –com l'autoconsum compartit– entre altres mesures. El panorama és, per tant, esperançador.



Com instal·lar-me les plaques


La instal·lació es pot fer en només un parell de dies, encara que la paperassa per poder-la posar en marxa es pot allargar alguns mesos.

Què es necessita?

Simplement, una teulada o un espai, que pot ser propi, compartit amb un veí o en un lloc pròxim. Les plaques es poden instal·lar en cases, però també en empreses, indústries o instal·lacions agrícoles.

Qui m'instal·la les plaques?

Qualsevol instal·lador elèctric pot fer-ho, però cada vegada hi ha més empreses especialitzades a instal·lar plaques fotovoltaiques, que a més s'encarreguen també de realitzar els tràmits burocràtics per obtenir els permisos.

Quant triguen les obres i els tràmits?

Els treballs d'instal·lació es completen en un o dos dies. Els tràmits administratius depenen de cada ajuntament, però varien entre dues setmanes i alguns mesos.

Si no tinc teulada pròpia es poden posar les plaques en la teulada de la comunitat?

Es pot, és l'anomenat autoconsum col·lectiu, recentment legalitzat.

Què es triga a amortitzar la instal·lació?

Segons el consum que es faci, la despesa s'amortitza entre els quatre i els set anys. Actualment, una instal·lació típica per a una família de quatre membres volta els 3.500 euros més IVA, sense comptar les bonificacions que a vegades apliquen els ajuntaments.

Com funciona això d'injectar la meva energia sobrant a la xarxa pública?

L'energia que generi la teva instal·lació i no utilitzis (l'excedent) s'aboca a la xarxa i, si ho sol·licites a la teva companyia, et descomptaran cada mes aquesta energia que has cedit, pagant-te per fer-ho.

Quina vida últil tenen les plaques?

La tecnologia fotovoltaica és cada vegada més eficient. La vida útil arriba als 30 anys i, tenint en compte que l'amortització és ràpida, això suposa tenir energia elèctrica gratis durant molts anys. Els preus dels mòduls han baixat un 90% en els últims deu anys. A part d'això, hi figura l'al·licient insuperable de consumir electricitat de manera ecològica./J. J. B

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook