30 de octubre de 2020
30.10.2020
Diari de Girona

L'Amazones, pitjor que mai

El president del Brasil, Jair Bolsonaro, porta la desforestació del pulmó verd del planeta a les cotes més elevades; els grans «lobbies» ramaders, fusters i petroliers veuen eliminades les seves restriccions

31.10.2020 | 00:28
Cada dia s'arrasa l'equivalent a 3.000 camps de futbol.

La destrucció de l'Amazones és un cavall desbocat des que l'ultradretà Jair Bolsonaro va accedir al poder al Brasil, fa gairebé dos anys. Mai el pulmó del planeta ha estat realment fora de perill, ni tan sols sota els governs de Lula da Silva, però la situació actual ha disparat totes les alarmes, perquè no para d'empitjorar.

Fa més d'un any que milers d'incendis forestals a l'Amazones van omplir totes les portades i van provocar un seriós enfrontament diplomàtic entre Europa i el Brasil. L'Amazonia brasilera no apareix ja cada dia obrint els telenotícies, però la tragèdia ecològica continua agreujant-se, però ara en silenci.

De fet, les dades ofertes pels satèl·lits de l'Institut Nacional de Recerques Espacials (INPE) del Brasil revela que la superfície incendiada el 2020 serà superior a la del 2019, que al seu torn ja va superar tots els rècords. La desforestació registrada en l'últim any (d'agost a agost) ja és un 30% superior a la del mateix període de l'any anterior, que ja havia estat la més alta de les últimes dècades. Les xifres són escruixidores: cada dia desapareixen l'equivalent a més de 3.000 camps de futbol des que Bolsonaro va accedir al Govern. L'augment des que va guanyar les eleccions és del 60% respecte a anys anteriors.

Una mare i una filla indígenes de l'Amazones. Pinar Yolacan

Ningú té dubtes sobre la responsabilitat del president, que ha obert les portes de bat a bat a ramaders il·legals, fusters pirata i tot tipus d'empresaris clandestins (a vegades acompanyats d'organitzacions criminals per accelerar la seva activitat), que ara veuen lliure d'obstacles el camí cap a un ràpid enriquiment. L'objectiu dels grans incendis, que el Govern brasiler observa amb esbalaïdora tolerància, consisteix a arrasar les masses forestals més ràpidament que mitjançant la tala convencional. D'aquesta manera, s'aconsegueixen grans extensions de pas per al bestiar boví que després servirà per proveir la indústria càrnia internacional.

L'estratègia de Bolsonaro consisteix a anar desmantellant tota la normativa ambiental que frena l'acció dels lobbies empresarials, deixar d'imposar sancions, legalitzar les invasions de terrenys i reduir els drets dels indígenes.

De fet, les poblacions indígenes (el Brasil té 900.000 nadius) són les principals afectades, perquè continuen veient com els seus territoris, malgrat tenir reconegut un estatus jurídic propi, són constantment violats i destruïts. La quantitat d'incendis produïts en terres indígenes havia pujat a mitjan 2020 un 76% respecte al mateix moment de l'any anterior. A més, la invasió dels fusters, miners i ramaders il·legals està amenaçant als indígenes amb un contagi massiu de coronavirus, malaltia a la qual són especialment vulnerables, perquè manquen d'anticossos per a les malalties que arriben des de fora de la selva, segons ha declarat el prestigiós fotògraf expert en l'Amazones Sebastiao Salgado recentment. Organitzacions com Survival International temen un veritable genocidi si segueix la invasió d'aquests territoris.

«La desforestació a l'Amazonia brasilera s'ha disparat i, tret que el Govern canviï profundament la seva postura sobre el tema, pot créixer encara més el 2020, la qual cosa representaria una reculada de 30 anys respecte a la protecció de l'Amazonia», ha afirmat el director de WWF Brasil, Mauricio Voivodic. WWF alerta que preservar l'Amazones és «fonamental» per al subministrament d'aigua neta, ja que la temperatura en aquesta regió podria augmentar fins a 4,5 graus, la qual cosa afectaria el clima de «tot el planeta», afegeix Voivodic.

És per això que altres experts, com Arie Staal, del Centre de Resiliència d'Estocolm, han advertit que el 40% de la superfície d'aquesta gran selva està en risc de convertir-se en un ecosistema del tipus sabana, si continua l'escalfament de la regió a causa de les emissions contaminants. Els investigadors han vist que, a mesura que augmenten les emissions, més zones de l'Amazones perden la seva resistència natural, es tornen més inestables i és més probable la sequedat i una evolució cap a un ecosistema del tipus sabana.




Els grans enemics que assetgen l'Amazonia brasilera


Un dels principals agents de destrucció de l'Amazones és la creació de grans extensions per a pastures amb les quals alimentar el bestiar de la indústria càrnia, així com per implantar cultius relacionats amb l'alimentació, com la soja. Tot això exigeix desforestar grans extensions de selva. També assetgen aquest paradís les carreteres que continuen travessant-lo per múltiples llocs. Ara hi ha una vintena de projectes de grans carreteres, així com una via fèrria que anirà de costa a costa, des del Brasil fins el Perú. I això sense comptar les innombrables carreteres per accedir a les explotacions forestals que apareixen per onsevulla.

Els incendis, molts provocats deliberadament per a estalviar treball a les excavadores, inverteixen el procés natural del bosc, que passa de ser un «segrestador» de CO2 a ser un emissor net de grans quantitats d'aquest gas, pel fum que es forma. El mateix problema causen la mineria i els jaciments d'hidrocarburs, que destrueixen tant el bosc com la xarxa hidrològica. Un estudi publicat per Amazon Watch revela que cinc dels principals bancs del món han invertit gairebé 6.000 milions de dòlars en projectes d'extracció de petroli a l'Amazonia occidental en els últims tres anys.

Imatge per satèl·lit que mostra la desforestació a Rondonia (Brasil). Nasa

L'explotació directa de la fusta, dedicada a la indústria del moble i a altres activitats és una altra de les causes de la tala massiva d'arbres. Espanya, recorda Greenpeace, és un dels principals països importadors a Europa de fusta tropical amazònica. Espanya és el quart importadora munidal de fusta d'ipé, una espècie singularment valuosa.

Des del 1970 el Brasil ha perdut una quantitat de bosc que supera àmpliament la superfície de tota França, segons la mateixa organització.

Actualment hi ha una vintena de projectes de grans carreteres en tota la selva i una línia de tren de costa a costa./J.L.F.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook