20 de novembre de 2020
20.11.2020
Diari de Girona

Custòdia del territori: restaurant el planeta

La superfície forestal comprada per entitats conservacionistes es troba en fase d'augment i supera ja el mig milió d'hectàrees a l'Estat espanyol

20.11.2020 | 12:37
Terreny forestal adquirit a Benimantell.

Iniciatives privades contra el canvi climàtic. Espanya se suma als països anglosaxons que des de fa dècades aposten per adquirir parcel·les forestals per a la seva conservació i promoure'n un ús sostenible. És una altra via per preservar la biodiversitat i una arma poderosa contra el canvi climàtic. La superfície custodiada a Espanya supera ja el mig milió d'hectàrees.

Terreny custodiat, terreny blindat. Ni s'hi pot construir, ni especular-hi econòmicament. A més, es frena el seu possible abandó i la degradació posterior. La custòdia del territori suposa la recuperació d'espais guanyats per a la naturalesa i per tant es converteixen en un escut ambiental gens menyspreable. Permet la restauració d'hàbitats de flora i fauna, o la reintroducció d'espècies amenaçades i en perill d'extinció. «Tot això compleix la seva funció per combatre el canvi climàtic», segons José Antonio Larrosa Rocamora, professor del Departament de Geografia Humana en la Universitat d'Alacant.

Larrosa parla des de l'experiència posada en pràctica en una finca de Benimantell, propietat de Fundem, entitat que es dedica a la custòdia del territori a la Comunitat Valenciana i també a Biscaia o Albacete. «La gestió del sòl és un element important per frenar el canvi climàtic, ja que un dels problemes més importants que tenim a Espanya és el de la desertificació, en el qual també hi influeixen les males pràctiques de l'ésser humà al llarg de la història», raona. A Benimantell, per exemple, es va canviar l'arada de la terra pel desbrossament. «Amb aquesta última tècnica evitem la pèrdua de sòl per erosió», explica Larrosa.

Un terreny custodiat a la Comunitat Valenciana

La compra de parcel·les forestals per part de particulars implica una millor gestió de la biodiversitat i s'afavoreix també la prevenció d'incendis. La ciutadania, a més, pot prendre consciència de la importància d'un medi natural protegit, un assumpte no menor amb una crisi sanitària lligada a una d'ambiental que té en suspens al planeta des del febrer passat. «És important la labor d'educació ambiental que fa Fundem en general, i nosaltres com a custodis en particular, ja que en les campanyes de repoblació portem escolars, que col·laboren en la plantació, al mateix temps que se'ls expliquen tots els processos», incideix Larrosa.

La custòdia del territori és el conjunt d'estratègies o tècniques jurídiques, però també de participació ciutadana a través de les quals s'implica els propietaris i usuaris en la seva conservació, així com en l'ús dels valors i els recursos naturals, culturals i paisatgístics. Així ho apunten des de la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic.

La compra d'un determinat espai natural es realitza a través d'acords voluntaris entre les parts. La Plataforma de Custòdia del Territori (PCT), liderada per la Fundació Biodiversitat, «és un projecte l'objectiu del qual és fomentar bona part dels treballs vinculats amb la custòdia del territori a Espanya». «A més, posa en marxa nombrosos projectes i iniciatives en estreta col·laboració amb els agents socials», tal com desgranen des del departament de Teresa Ribera.

En moltes comunitats autònomes els terrenys solen ser gestionats per col·lectius ambientalistes per desenvolupar projectes de restauració. Com passa per exemple amb Fundem, que treballa mà a mà amb Acció Ecologista Agró en les 1.500 hectàrees adquirides a la Marjal d'Almenara. Allà es persegueix la preservació d'espècies autòctones com la fotja banyuda (Fulica cristata), la polla blava (Porphyrio porphyrio), el tòtil o gripau llevadora (Alytes obstetricans), el samaruc (Valencia hispanica) o els petxinots (Unio elongatulus).

A la Comunitat Valenciana la majoria de les entitats de custòdia del territori es troben dins d'Avinença, el desenvolupament del qual de la qual està a més previst en la futura llei autonòmica de Conservació d'Espais Naturals.

Defensa dels boscos


Idèntica situació es produeix amb la Rede Galega de Entitats de Custodia do Territorio, que es va gestar el 2014 a Galícia i persegueix des de la conservació dels boscos fins a la del mitjà fluvial, passant per la gestió de les espècies de flora endèmica o de la fauna amenaçada. Confrontant amb el territori gallec, el 2011 es va formar la Xarxa Transcantàbrica de Custòdia del Territori, formada per persones, empreses, entitats i fundacions interessades en la conservació del territori, el paisatge, la biodiversitat i els hàbitats d'Astúries, Cantàbria, País Basc i el nord muntanyenc de Castella i Lleó. Entre els principis que defensen hi ha l'ús ordenat, responsable i sostenible dels recursos naturals, perseguint la consecució d'un desenvolupament socioeconòmic solidari i respectuós amb els valors naturals i paisatgístics, així com la sensibilització de la societat en la seva òptima gestió.

En l'altre extrem, a les illes Canàries, grups conservacionistes com SEO/BirdLife promou des de fa anys la compatibilitat entre desenvolupament rural i la salvaguarda de la biodiversitat, implicant en la conservació de la Xarxa Natura 2000 a amos i usuaris dels terrenys d'interès estratègic per a la supervivència dels ocells. Per fer-ho se signen acords i mecanismes de col·laboració contínua entre propietaris, entitats de custòdia i altres agents públics i privats.

La custòdia del territori és una pràctica força estesa pel món, sobretot als països anglosaxons des de finals del segle XIX. Una fiscalitat molt favorable amb desgravacions importants per a l'adquisició de terrenys ha permès que al Canadà i els Estats Units hagi crescut de manera important aquesta mena d'iniciatives. El 2016 només als Estats Units hi havia prop de 23 milions d'hectàrees protegides amb acords voluntaris, més del doble de l'extensió dels parcs nacionals americans i sense dependre d'ajudes públiques.

Incentius fiscals


Segons l'últim informe del ministeri, la custòdia del territori segueix in crescendo a Espanya. Les dades de 2019 reflecteixen 218 entitats, amb un increment del 47,3%, amb 3.100 acords, la qual cosa suposa un augment del 29%. Quant a la superfície que abasten ascendeix ja a 577.915 hectàrees, un 56% més. La propietat privada continua sent predominant, amb un 73% d'acords i el 48% de superfície. La Xarxa Natura està íntegrament representada en el 38% d'aquests acords i el 53% de superfície. Molts experts sostenen que haurien de desenvolupar-se els incentius fiscals i mecanismes financers per a fer-la més atractiva, com passa als Estats Units o al Canadà.




«Tots els terrenys que adquirim es reforesten per augmentar la biodiversitat»

Enrique Montoliu

President de Fundem

Enrique Montoliu en sap força, de protecció ambiental i de biodiversitat. Al capdavant de Fundem, entitat privada sense ànim de lucre dedicada a la conservació de la fauna i flora mediterrània des del 1996, persegueix una gestió més responsable del territori. Ho aconsegueix a través de la compra i custòdia de terrenys d'alt interès ecològic per a la seva conservació integral. A més, amb les donacions de socis i col·laboradors, des del 2008 han anat adquirint parcel·les que no estan protegides però que tenen un alt valor natural i paisatgístic.

La custòdia del territori és una manera de lluitar contra el canvi climàtic?

Per descomptat, és una de les més importants. Mitjançant la custòdia del territori tots els terrenys que Fundem adquireix es reforesten, la qual cosa comporta un augment de la biodiversitat. Aquí ni es construeix ni s'intenta treure profit econòmic. A més és tot un exemple per a la ciutadania, perquè valori com es gestiona per i per a la naturalesa.

Comprant terrenys i retornant-los a la naturalesa es fa una tasca importantíssima des de la iniciativa privada perquè no recaigui únicament sobre els governs. Entenc que des de la perspectiva de Fundem, aquesta ha de ser una tasca de tota la societat en el seu conjunt.

A través de tota la història, l'home ha viscut i prosperat explotant els recursos naturals, pensant que aquests recursos eren infinits. És hora que l'ésser humà s'adoni que això no és així. La població mundial no deixa de créixer, però el planeta és el mateix.

El ciutadà ha d'implicar-se més en la defensa del medi ambient?

És fonamental. Sense la implicació de la societat, cap govern pot solucionar el repte del canvi climàtic.

A quins països hauríem de semblar-nos en el tema de la custòdia del territori?

Els països anglosaxons són un exemple de com la iniciativa privada lluita per conservar reductes per a la naturalesa. Països com Anglaterra, Costa Rica, Austràlia, el Canadà o Sud-àfrica desenvolupen polítiques des dels seus governs, però sobretot és la societat civil la que actua, ja que són conscients de la importància d'ajudar a la naturalesa.

Els terrenys forestals a Espanya, autèntics embornals de carboni, estan prou valorats?

La societat espanyola ha de conscienciar-se molt més. Amb la pandèmia que estem sofrint actualment, la societat ha començat a adonar-se de la importància d'estar en contacte amb la naturalesa, respirar aire pur, i que hem d'actuar per a ajudar a aturar el canvi climàtic.

Espanya hauria de tenir més àrees i millor protegides?

Efectivament, s'haurien de protegir més i millor, però insisteixo que ha de ser tota la societat els que ajudin a aquesta protecció, no sols els governs. La societat civil ha d'implicar-s'hi molt més. /M.M.C.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook