Feia 10.000 anys que el planeta no veia res igual. El ritme d'extinció d'espècies a la Terra ha arribat a tal ritme, a causa de la pressió de l'home sobre els ecosistemes, que actualment hi ha fins a un milió d'espècies a la vora desaparèixer per sempre, algunes d'elles abans fins i tot d'haver estat adequadament estudiades. I, no obstant això, no hi ha res d'estrany, en la situació. Els canvis d'usos del sòl i del mar (urbanització, industrialització, desforestació...), l'explotació directa de moltes espècies concretes, la crisi climàtica, la contaminació i la propagació d'espècies invasores són alguns dels principals motius. Al darrere de tots ells, malgrat això, hi ha la mà de l'home.

Fa un any es va donar a conèixer l'escruixidor informe del panell científic de l'ONU sobre tema de biodiversitat, que posava xifres concretes a aquesta tragèdia planetària, i des de llavors les mesures dels governs per aturar aquesta situació continuen sent irrellevants, segons denuncien les entitats ecologistes.

L'informe revela que l'abundància total de biodiversitat en la major part dels hàbitats ha caigut un 20% des del 1900. Més del 40% de les espècies d'amfibis, gairebé el 33% dels esculls de coral i més d'un terç de tots els mamífers marins estan amenaçats. I, a més, ho estan a curt termini. «Queden molt pocs anys» per evitar que es faci realitat un panorama tan funest, adverteix l'informe.

La presidenta del panell intergovernamental IPBES, autor del document, la colombiana Ana María Hernández, ha admès que les conclusions «donen una perspectiva realment trista». «Estem malament, i això cal dir-ho clarament», assenyala. També recorda que quan desapareix una espècie no sols es perd per sempre un tresor biològic patrimoni de tota la humanitat, sinó que això suposa també un impacte sobre la qualitat de vida de l'ésser humà. «Si no fem res, continuarem perdent biodiversitat, per tant, benestar humà i, per tant, anirem cap a l'extinció de la mateixa espècie humana», alerta.

No és una exageració. Avui, un 41% de les espècies d'insectes estan en declivi i es calcula que almenys un 10% de totes elles estan en perill d'extinció. El problema és que «sense insectes, no hi ha menjar per a les persones», adverteixen des de Greenpeace. «La humanitat depèn dels insectes per sobreviure per diversos motius. D'una banda, 87 dels principals cultius a nivell mundial (un 75%) depenen d'insectes i altres animals pol·linitzadors. A més, els insectes predadors controlen les poblacions d'altres insectes, evitant plagues en els cultius», explica Paloma Nuche, de la citada organització conservacionista.

Fracassar en la protecció de la biodiversitat abocarà al planeta a un fracàs generalitzat en la llarga llista d'Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) que s'han fixat des de l'ONU per al 2030. L'informe de l'IPBES alerta que aquesta falta d'avanços en la conservació de la biodiversitat impedirà aconseguir les 20 Metes d'Aichi aquest 2020, acordades per l'ONU per frenar la pèrdua de biodiversitat. Si no s'aconsegueixen tampoc el 2030 suposaria a més incomplir el 80% dels Objectius de Desenvolupament Sostenible relacionats amb la pobresa, la fam, la salut, l'aigua, les ciutats, el clima, els oceans i l'ús de la terra. És, per tant, un problema que va més enllà de la mera pèrdua de riquesa biològica.

L'autor principal de l'informe, David Cooper, ha alertat que no n'hi ha prou amb frenar la desforestació o la contaminació per plàstic per aturar aquesta catàstrofe natural. «Per doblegar la corba hem d'invertir en conservació i restauració, però també cal adoptar mesures serioses quant a producció i consum de béns. Necessitem acció en tota l'economia», assenyala. Per exemple, Cooper al·ludeix a la necessitat d'eliminar els subsidis que atorguen els governs a determinats sectors i empreses que causen greus danys al medi ambient, uns subsidis que arriben als 500.000 milions de dòlars a l'any. I, no obstant això, «allí on s'han pres mesures, es veuen avanços», assenyala l'autor principal de l'informe, que al·ludeix a la reducció de la desforestació global experimentada en aquesta dècada respecte a l'anterior (s'ha alentit en un terç), o a la millora de les espècies marines allà on es protegeixen àrees determinades.

És una amenaça global, que a Espanya afecta un llistat en el qual hi ha tresors de la nostra fauna com l'os bru, el linx ibèric, el trencalòs o l'àguila imperial. Unes poques dècades han estat suficients per posar en perill mil·lennis de presència a la Península ibèrica.

Vell marí: La foca del Mediterrani, que encara podia veure's a les costes espanyoles a principis del segle XX, té ja només uns pocs centenars d'exemplars en tot el Mediterrani. S'estudia la seva reintroducció.

Linx ibèric: Encara que la seva situació ha millorat gràcies a grans esforços des de fa anys, continua sent una de les espècies més amenaçades d'Espanya. La destrucció dels seus hàbitats amenaça la seva supervivència.

Os bru: La caça de l'os bru va ser legal fins a la dècada de 1960, la qual cosa va causar grans estralls en aquesta espècie emblemàtica de la Península. Des de fa anys es lluita per augmentar els seus efectius.

Cigonya negra: La degradació dels aiguamolls d'Espanya, la contaminació i la pressió urbanística en els seus hàbitats ha posat a la cigonya negra en una situació molt delicada. Figura també en la llista d'espècies en extinció. Línies elèctriques, verí il·legal, parcs eòlics mal situats i crisi climàtica, entre els principals perills.

Trencalòs: Només existeix una única població a la serralada pirinenca, que també és la més gran de tot Europa. La seva recuperació té com a repte principal la seva dificultat per colonitzar nous territoris.

Granota pirinenca: Aquest petit amfibi, d'uns pocs centímetres de longitud, pot trobar-se únicament en els rius i rierols d'aigües pristines als Pirineus i en certes zones de Navarra. La pràctica massiva d'esports de risc en aquestes àrees la posa en perill.

«El 7% de les espècies d'ocells espanyols estan amenaçades»

Juan Carlos del Moral

Societat Espanyola d'Ornitologia (SEU)

Espanya constitueix un autèntic tresor per als ocells, per la varietat i abundància d'espècies, però l'assetjament humà als seus hàbitats està perjudicant les seves poblacions. Un 7% de totes les espècies d'ocells que hi ha al nostre país està amenaçat d'extinció en tot el planeta, alerten des de la Societat Espanyola d'Ornitologia (SEU). El canvi climàtic altera el seu comportament i és un dels principals factors que comprometen la seva supervivència.

En quina situació es troben els ocells d'Espanya davant l'amenaça d'una nova extinció global?

Hi ha preocupació per les espècies que estan en les categories més altes d'amenaça i per unes altres que, sense estar incloses en aquestes categories, presenten declivis preocupants. Espècies molt abundants, com orenetes, mussols, perdius, etc. tenen declivis enormes i, encara que les continuem veient en molts llocs, les seves poblacions han descendit en milions d'exemplars. Entorn del 7% de les espècies espanyoles estan amenaçades a nivell mundial.

Quins són els factors més importants que amenacen la nostra avifauna?

Les activitats més impactants sobre l'avifauna són la transformació i sobreexplotació del mitjà. A més de la pèrdua de milions d'exemplars que origina el tipus d'agricultura actual, continua havent-hi una mortalitat abundant per les línies elèctriques, parcs eòlics mal situats i l'ús de verí il·legal. També es preveuen noves amenaces en els medis oberts, amb la implantació de molts milers d'hectàrees de plantes solars.

Com està afectant la crisi climàtica a les poblacions i distribució d'ocells?

De forma molt notable. Cada vegada són més evidents els canvis de comportament en la distribució dels ocells, no sols de manera general, sinó més especialment en els canvis de fenologia i àrees d'ocupació a l'hivern. Són més de cent les espècies que es reprodueixen a Espanya o en el continent europeu que abans passaven l'hivern a l'Àfrica i ja no ho fan en la proporció que ho feien. Ara ja és freqüent veure cigonyes blanques a Espanya i més al nord, en ple hivern, quan en la dècada de 1969 i 1970 era excepcional. Ara romanen en el nostre territori diverses desenes de milers d'exemplars. Però també veiem ja al gener i febrer orenetes al sud d'Espanya, quan abans no s'observaven fins ben entrat el mes de març o l'abril. D'altra banda, hi havia milers d'aus aquàtiques que passaven l'hivern al nostre país, procedents del centre i nord d'Europa, i ara moltes d'elles ja tampoc migren o, almenys, no ho fan fins a les nostres latituds.

Quines són les espècies més amenaçades a Espanya i per què?

Són almenys 26 espècies les que tenen una situació més preocupant. Entre elles hi figuren el xarxet marbrenc, la fotja banyuda, la trenca, el repicatalons, el gall fer, la baldriga balear, l'àguila imperial ibèrica, el trencalòs o el pinsà blau, aquest últim només a Canàries.

És suficient la legislació actual per protegir les espècies?

Sí que és suficient, encara que és millorable. El problema a Espanya és que la legislació s'incompleix en gran manera. Espanya va ser sancionada per la Unió Europea per no declarar espais ZEPA (Zones d'Especial Protecció d'Ocells). A més, la llei 42/2007 exigeix actualitzar els atles de distribució d'espècies, actualitzar els inventaris de fauna i flora, els llibres vermells... El reial decret d'espècies exòtiques invasores exigeix gestionar aquestes espècies i no s'està fent res de tot això./J.L.F