18 de desembre de 2020
18.12.2020
Diari de Girona

L'impacte ecològic del trànsit digital

Experts alerten sobre l'elevat consum energètic per produir mòbils i ordinadors i de la petjada ambiental de les dades i infraestructures d'internet

19.12.2020 | 00:49
L'impacte ecològic del trànsit digital

La cara oculta de les noves tecnologies. La pandèmia va reduir el trànsit a les carreteres i l'emissió de gasos contaminants a l'atmosfera, però va disparar el teletreball i les videoconferències. Són accions amb un important impacte ambiental si no s'aposta per les energies renovables i per acabar amb l'obsolescència programada.

El trànsit digital també perjudica la salut del planeta. Encara que el confinament va suposar una reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle per la disminució del trànsit rodat, la veritat és que les noves tecnologies no estan exemptes d'un important impacte ambiental.

Greenpeace ja advertia el 2017 que la petjada energètica del sector de les tecnologies de la informació equivalia a un consum d'aproximadament el 7% de l'electricitat mundial. És una situació preocupant «tenint en compte que en els tres últims anys la variació sobre aquest assumpte és gran perquè estem en un moment de transició global energètica», assenyalen ara des del col·lectiu ecologista.

Greenpeace alerta d'una banda del consum desenfrenat de tota mena de productes, inclosos els digitals, tant el maquinari com el programari. «És una de les palanques principals que impulsen la crisi climàtica i de biodiversitat», argumenten.

En segon lloc, posen l'accent en la necessitat de preveure estrictes criteris de sostenibilitat social i ambiental per l'imparable creixement d'aquests productes. I, finalment, aquest consum energètic ha de ser satisfet per un sistema cent per cent renovable, eficient i intel·ligent.

Cada cop més residus


Un dels punts que més preocupen els col·lectius ambientalistes és el dels residus tecnològics, cada vegada més grans, i clarament lligats al fenomen de l'obsolescència programada. El cicle de vida d'un mòbil és massa curt, adverteixen els experts, que calculen que cada dos anys 2.800 milions de persones canvien de telèfon. Ordinadors portàtils, rúters, videoconsoles i televisions són dels productes amb la taxa de reposició més freqüent al mercat.

Fernando Tucho, professor de Comunicació de la Universitat Rei Joan Carles, assenyalava fa uns mesos a l'agència Efe que és «una veritat a crits» que en general les empreses no reconeixen afavorir la «mort planificada» dels nous dispositius per reduir artificialment la seva vida útil i fomentar el consum de matèries primeres importades.

La Comunitat Valenciana va voler posar el fre a l'obsolescència programada en una Llei de Prevenció de Residus i Economia Circular que recollia diverses limitacions sobre aquest tema. No obstant això, al final va decaure amb les esmenes aprovades per la convocatòria anticipada d'eleccions autonòmiques l'abril de 2019. Una normativa que ara mira d'impulsar de nou el Govern valencià, que vol fer prevaldre la reutilització, així com el donar una segona vida als articles elèctrics i electrònics.

Al consum elevat d'energia que es necessita per produir aquests productes s'hi afegeix el fet que acaben convertint-se de forma molt prematura en escombraries tecnològiques. Es transporten en contenidors etiquetats com «mercaderia de segona mà», ja que les lleis de la UE permeten exportar material reutilitzable, però s'estima que entre un 25% i un 75% són equips inservibles. Contenen substàncies químiques molt perilloses que són una amenaça tant per a les persones com per al medi ambient. I amb l'agreujant que es transporten a països amb poca o nul·la legislació sobre gestió de residus. En molts casos acaben a l'aire lliure o manipulats per nens.

Els vídeos contaminen


Segons Tucho, creador del blog www.ecologiaymedia.info, el consum de productes audiovisuals és més contaminant del que aparenta. Només el 2018, la visualització de vídeos a internet va generar més de 300 tones de diòxid de carboni. El seu consell per al ciutadà del carrer és descarregar els arxius en comptes de baixar-los contínuament, realitzar cerques en text i no en vídeo, o utilitzar el cercador d'emprenedoria social Ecosia per compensar emissions.

Enviar una foto per WhatsApp, actualitzar el perfil de Facebook o veure vídeos en YouTube contribueixen a l'escalfament global més del que la ciutadania pugui arribar a pensar. S'estima que cada correu electrònic genera quatre grams de CO? i l'enviament de 65 emails equival a un quilòmetre recorregut amb cotxe, segons dades de la firma d'assessoria empresarial amb seu a Washington FTI Consulting. Per aquest motiu la Unió Europea insisteixi que els centres de dades facin el salt decidit a les energies netes i renovables.

A més, Tucho subratlla la «controvèrsia ambiental» de la tecnologia 5G, més «eficient» però amb un consum elèctric que en una estació base triplica la del 4G. Qüestió en la qual també incideix el Redigit Informàtica Circular. Segons aquest blog especialitzat, la cinquena generació de tecnologies de telefonia mòbil augmentarà el consum total d'energia de les xarxes on sigui implementada fins a mitjanes d'un 150-170% per a l'any 2026. Això demandarà més generació d'energia de fonts renovables o no, amb el seu respectiu impacte mediambiental.

Baixa temperatura


Capítol a part mereix la supercomputació, és a dir, l'ús de supercomputadors i immensos centres de dades per ser usats en camps tan importants com l'ús diari d'internet i les comunicacions, o la ciència mèdica, climàtica, geològica o empresarial. Necessiten d'un enorme consum energètic per mantenir una adequada temperatura de tots els seus components i infraestructures que requereixen ple funcionament les 24 hores del dia tota la setmana.




«Cal una quantitat extraordinària d'energia per fabricar i alimentar els nostres dispositius electrònics»


El creixement «explosiu» de consum digital de la ciutadania està impulsant noves i quantioses inversions en infraestructures, en particular en nous centres de dades, que consumeixen molta energia per servir com a fàbriques de l'economia digital. Aquests alberguen milers de servidors que emmagatzemen i intercanvien els missatges, fotos i vídeos de tauletes i telèfons. Poden variar molt en grandària, però la tendència és cap a instal·lacions cada vegada més grans.

L'allotjament web i de dades en el núvol més grans són capaços de consumir tanta energia com una ciutat de grandària mitjana principalment per refrigerar-se.

La petjada energètica del sector de les tecnologies de la informació augmenta no només pel creixement del consum individual de dades. També cal sumar-hi l'extensió de l'era digital a més població mundial, dels més de tres mil milions de persones fa tres anys a més de quatre mil milions a nivell mundial. «Cal una quantitat extraordinària d'energia per fabricar i alimentar els nostres dispositius, centres de dades i infraestructures que es necessiten per a Internet», assenyalen des de Greenpeace.

El col·lectiu ecologista va començar ja l'any 2009 a avaluar el comportament energètic del sector de les tecnologies de la informació. Greenpeace va desafiar als majors arquitectes i operadors globals d'Internet a comprometre's a impulsar el seu ràpid creixement a través d'energies renovables al 100%. «En última instància, les grans empreses d'aquest sector decidiran si la nostra empremta digital serà alimentada totalment amb energies renovables o, en cas contrari, per combustibles fòssils antiquats i contaminants», assenyalen.

Greenpeace es mostra relativament optimista per l'augment significatiu en la priorització de l'ús d'energies renovables entre algunes de les majors empreses d'internet. «La carrera per construir una xarxa renovable va començar amb líders de plataformes digitals com Facebook, Apple i Google que es van comprometre el 2013 al 100% renovables i se'ls han sumat prop d'altres vint companyies, entre les quals hi figuren també empreses globals que gestionen sistemes d'emmagatzematge en el núvol i de col·locació en centres de dades que s'havien quedat molt enrere», expliquen./M.M.C

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook