Poc podia imaginar Rudolph Diesel el 1885, quan va utilitzar oli de cacauet com a combustible per alimentar un motor d'ignició-compressió, que 135 anys després el biocombustible a partir de fulla de palma i soia s'hauria convertit en l'epicentre d'una controvèrsia mundial. Això és pel fet que, si bé es tracta d'un combustible amb emissions gairebé zero quant a gasos d'efecte d'hivernacle, la seva producció accelera la desforestació del planeta, sobretot en les grans selves tropicals.

La Unió Europea, que l'any passat va considerar «insostenible» el biodièsel, ha començat a posar limitacions a aquesta producció amb directives per reduir-la en l'horitzó del 2030, però en la resta del món la producció és imparable.

Els biocombustibles representen el 90% de l'augment de la demanda d'oli vegetal, liderada pel Brasil i Indonèsia, i per la indústria de l'aviació. Segons un informe d'Ecologistes en Acció amb dades de la Rainforest Foundation de Noruega, si aquesta demanda s'atengués de manera simultània podria provocar la desforestació de set milions d'hectàrees de boscos, la qual cosa produiria 11.500 milions de tones d'emissions de CO?. És a dir, els biocombustibles són nets, però, en el cas dels derivats de l'oli de palma i soia, tenen unes derivades molt negatives.

Recentment, l'organització Transport and Environment (T&E) ha fet públic un informe en el qual destaca que en els últims deu anys el consum d'olis vegetals com la colza, el gira-sol, la soia o la palma destinats a la indústria alimentària i oleoquímica s'ha estabilitzat en uns 12 milions de tones l'any. En canvi, per produir biodièsel la quantitat va augmentar el 46%,i va passar dels vuit milions de tones del 2009 als 11,7 milions el 2019.

T&E, una de les entitats conservacionistes més prestigioses de la UE, recorda que, si es té en compte la desforestació de boscos tropicals que es du a terme per obtenir els biocombustibles, aquestes substàncies acaben sent el 80% més contaminants que el dièsel tradicional.

El 1912, Diesel va manifestar que «l'ús dels olis vegetals com a combustibles per als motors pot semblar insignificant avui dia, però amb el transcurs del temps pot ser tan important com els derivats del petroli i el carbó en l'actualitat». No es va equivocar, però no va calcular les seves conseqüències. S'estima que entre el 2021 i el 2030 es produiran en el món 61milions de tones de biocombustible, la qual cosa suposa el 90% de la producció actual de l'oli de palma. Escruixidor? El món s'enfronta, per tant, a dues crisis: el canvi climàtic accelerat per l'emissió dels gasos d'efecte d'hivernacle i, d'altra banda, la destrucció dels ecosistemes buscant combustibles alternatius. Un cercle viciós.

El biodièsel i altres biocombustibles estan vivint un auge a nivell mundial. Liderats per la Xina i l'Índia, les dades de producció i consum són cada vegada majors. La independència energètica respecte als països productors de petroli i els objectius mediambientals són els dos motius de la seva gran popularitat. Especialment en països en desenvolupament, on l'alternativa elèctrica per al transport no està tant a l'abast, suposen un important recurs renovable. És un combustible més net que el dièsel habitual. Tots els estudis i mesuraments indiquen que el biodièsel redueix les emissions de CO?, SO2, CO o HC entre altres, segons un informe d'EnergyaUVM.

Quant al CO?, el gas principal d'efecte d'hivernacle, s'ha demostrat que el biodièsel pot ser una arma per frenar aquest contaminant, ja sigui barrejat amb el dièsel tradicional o ben usat al 100% per reduir les emissions.

Algunes estimacions, com les de l'EPA (la Environmental Protection Agency dels Estats Units), calculen reduccions d'entre el 57% i el 86%. Aquestes xifres són coherents amb altres estudis i simulacions sobre aquest tema. Mesuraments reals que s'han recollit en alguns països com el Brasil, que ho usen barrejat en les seves flotes de transport, també han fet palesa aquesta reducció d'emissions. Quant al SO2 (diòxid de sofre, un gas irritant per si sol i molt nociu per a la salut), el biodièsel no l'emet.

La reducció de monòxid de carboni quan s'usa biodièsel també és significativa. Si atenem les dades ja esmentades, les proves donen una reducció del 48% de CO, segons Ecologistes en Acció.

Però tampoc no es tracta d'un combustible net al cent per cent, perquè emet més NOx (òxid de nitrogen). De mitjana s'estima el 10% d'increment. El NOx és un gas irritant que, en grans concentracions, afecta les vies respiratòries i pot exacerbar condicions com l'al·lèrgia i altres afeccions relacionades amb l'aparell respiratori.

Les plantes bio d'Espanya

L'any 1985 es va construir a Silberberg (Àustria) la primera planta pilot productora d'aquesta mena de combustible, i n'és l'oli de colza la matèria primera utilitzada. Des de llavors s'ha experimentat un creixent interès per l'ús d'aquest biocarburant i d'altres energies alternatives complementàries, a causa de la conscienciació col·lectiva per la conservació del medi ambient, els compromisos derivats del Protocol de Kyoto, i la gran dependència del petroli, de la qual és inseparable l'espectacular escalada del seu preu.

Aquesta situació ha provocat que la producció de biodièsel aconseguís a la Unió Europea dos milions de tones el 2018, i n'és Alemanya la productora més important, amb 750.000 tones. A Espanya, a la fi del 2018 ja hi havia més de 40 plantes instal·lades, amb una producció de l'ordre de 185.000 metres cúbics.

Tampoc aquestes fàbriques nacionals se salven de les crítiques ecologistes: «Des del 2013 al 2015 ni un sol litre dels biocombustibles consumits va ser considerat per la Comissió Europea (CE) energia renovable, ja que el Govern espanyol va paralitzar el 2013 el sistema de verificació de la seva sostenibilitat.

El març del 2015, la CE va instar oficialment el Govern espanyol a implementar correctament la sostenibilitat dels biocarburants.

Posteriorment, el Govern espanyol va posar fi a aquesta moratòria irregular, i va establir a partir de l'1 de gener del 2016 un ´règim transitori' per a la verificació de la sostenibilitat dels biocarburants i biolíquids, que es manté de manera indefinida i ofereix poques garanties en basar-se en declaracions responsables que s'exigeixen als agents econòmics», assenyala l'informe del 2019 «Bioenergia a Espanya», de T&E, Ecologistes en Acció i Birdlife.

El món, en definitiva, s'enfronta al repte de bandejar pràctiques que, sem- blant que són ecològiques, en realitat no ho són.

Projecte pilot: el greix animal

Al marge de l'ús de matèria primera vegetal (palma, colza, gira-sol, soia, blat de moro, etc.), la recerca sobre el biodièsel avança per altres camins. En aquest sentit, l'Institut Tecnològic del Producte Infantil i d'Oci (Aiju) coordinarà un projecte per desenvolupar una planta pilot que pro- duirà cinc tones l'any de biodièsel a partir de greix animal. Amb aquesta iniciativa, en la qual participen també la petroliera Cepsa i l'Institut Tecnològic del Calçat (Inescop), s'estima que es podrà reduir fins al 80% la petjada de carboni respecte als actuals carburants. Europa gestiona anualment 17 milions de tones de subproductes animals, que, al seu torn, generen una gran quantitat de greixos, una part important dels quals són eliminats en abocadors o a través de la incineració. Aquests processos generen un problema, tant per al clima com per al medi ambient, a causa de les emissions que es generen.

Amb l'objectiu de fer front a aquesta situació, s'ha posat en marxa el projecte Life Superbiodiesel, l'objectiu del qual és produir biocombustibles derivats d'aquestes restes d'animals, i metanol a través d'una tecnologia catalítica heterogènia. Al capdavant d'aquest projecte hi ha l'institut tecnològic Aiju, si bé també hi participen Cepsa, l'Institut Madrileny d'Estudis Avançats (Imdea), l'Institut Tecnològic del Calçat i Connexes (Inescop), l'Institut de Tecnologia Química (ITQ), Organovac i la Universitat de Múrcia.

Un dels avantatges d'aquesta iniciativa, a més de la producció de biodièsel d'alt valor afegit a partir de greix animal, és la reducció potencial del 80% de la petjada de carboni sobre el dièsel convencional i del 35% respecte al biodièsel de primera generació. El projecte implementarà, a més, un procés de producció simplificat que eviti els costosos passos anteriors i posteriors al tractament. Així mateix, permetrà la reducció, almenys del 96%, del consum d'aigua, utilitzant el procés enzimàtic desenvolupat respecte al procés convencional.

Rubén Beneito, coordinador del projecte en Aiju, destaca que el projecte «desenvoluparà, provarà i demostrarà una nova producció de biodièsel a partir de greixos animals residuals basada en tecnologia supercrítica i catalitzadors heterogenis». Beneito emfatitza que, a més de ser apta per a la seva replicació en el mercat, alleujarà diversos problemes mediambientals. «Entre altres (subratlla) ajudarà a valorar un residu de baix valor comercial, es disminuirà les emissions i la desforestació associada als enfocaments de producció de biodièsel i es reemplaçarà el dièsel mineral en els vehicles de transport, la qual cosa al seu torn reduirà les emissions i contribuirà en última instància a la mitigació del canvi climàtic».