L'augment del nivell del mar i els fenòmens meteorològics extrems amenacen amb col·lapsar en els pròxims anys zones litorals de tot el món, també a Espanya. Desaparició de platges, marenys i aiguamolls, inundacions costaneres, erosió del litoral, temporals, intrusió d'aigua salobre? Són alguns dels efectes del canvi climàtic que amenacen les costes espanyoles i que han estat recollits en l'informe «Impactes i riscos derivats del canvi climàtic a Espanya», que ha fet públic el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic.
El nivell del mar ja ha augmentat 20 centímetres des de finals del segle XX. Però va a més: ja se situa en fins a tres mil·límetres a l'any de mitjana. Les últimes projeccions globals d'augment del nivell del mar realitzades pels científics apunten al fet que podria arribar el 2100 a entre 29 centímetres en l'escenari més favorable i 110 centímetres en el més desfavorable, amb 53 centímetres com a mitjana més probable, la qual cosa afectaria milers de localitats costaneres a tot el món. Hi ha notables diferències entre les diferents costes. Així, al Delta de l'Ebre la velocitat d'ascens del mar arriba a entre 5 i 8 mil·límetres a l'any, la més alta de tot Espanya.
L'informe quantifica també què suposarà aquest fenomen des del punt de vista econòmic. A Europa, els costos de les inundacions costaneres i l'erosió podrien arribar el 2050 a entre 6.500 milions i 40.000 milions d'euros a l'any, en funció de l'escenari d'emissió i socioeconòmic seleccionat. El nombre de persones afectades podria variar entre 460.000 i 740.000 cada any.
Però cap a finals de segle els costos podrien disparar-se, la qual cosa, segons Transició Ecològica, constata la importància d'impulsar estratègies de mitigació i d'adaptació al canvi climàtic. Sense elles, el 2100 els danys associats a inundacions costaneres podrien arribar a entre 93.000 milions i 961.000 milions d'euros i el nombre de persones afectades pujaria a entre 1,5 i 3,65 milions.
Risc d'inundació
Els fenòmens extrems seran més freqüents i intensos, alerta l'informe ministerial. La costa mediterrània espanyola presenta valors de vulnerabilitat i exposició «alts» o «molt alts» comparats amb els d'altres zones del Mare Nostrum, on les amenaces climàtiques són més grans.
Els experts sospiten que aquesta circumstància té a veure amb l'elevada densitat de població, ja que presenten resultats similars la costa sud-oest francesa i la costa nord de l'Adriàtic. La cota d'inundació podria augmentar a Espanya el 2040 un 8 per cent respecte a l'actual en les costes atlàntica i cantàbrica i al mar d'Alborán; al voltant del 6 per cent a Canàries, i entre un 2 i un 3 per cent en la resta de la costa mediterrània i el Golf de Cadis.
A Bilbao, per exemple, la cota d'inundació podria augmentar dels 3,85 metres de 2010 a 4 metres el 2040, i la seva freqüència augmentarà d'una vegada cada 50 anys (2010) a una vegada cada 15 anys el 2040. A Barcelona, per contra, no s'esperen canvis en intensitat i l'augment de la freqüència serà també menor (passarà de 50 a 40 anys).
L'erosió
Els processos d'urbanització ja estan contribuint a l'erosió de la costa, però aquesta es veurà intensificada pels efectes del canvi climàtic. Canàries, Galícia i la costa cantàbrica són les zones on pot haver-hi una major reculada de la costa, de fins a tres metres el 2040. Al Golf de Cadis i la costa mediterrània la reculada podria ser de dos metres, mentre que serà d'1,5 metres a la resta del litoral espanyol.
El 2040 s'espera un augment de al voltant del 20 per cent en l'erosió, que serà més accentuada a la costa cantàbrica, alguns punts de Catalunya i el Delta de l'Ebre. Per contra, al llevant, Canàries, Balears i la zona del mar d'Alborán i Golf de Cadis l'erosió serà menor, d'entre el 5 i el 10 per cent.
Les platges
La confluència de factors naturals, antropogènics i el canvi climàtic amenacen amb reduir l'extensió de les platges, i moltes d'elles fins i tot podrien desaparèixer. A Espanya s'esperen reculades de platja importants, sobretot al Cantàbric, Galícia i Canàries, segons alerta l'informe. A la costa catalana la línia de costa retrocedirà entorn de 20 metres el 2050, segons les projeccions en l'escenari més favorable, però podria arribar als 41 metres en el pitjor dels casos. A més, l'ascens del nivell del mar i la major freqüència de marees de tempesta afectaran també la funció de protecció que ofereixen les platges enfront de fenòmens costaners extrems.
Els marenys
La notable pèrdua d'hàbitats de vegetació costanera observada durant les últimes dècades ha generat una més elevada vulnerabilitat de les costes davant processos d'erosió i d'augment del nivell del mar. Els marenys tenen la capacitat d'adaptar-se als augments del nivell del mar, servint així de protecció de les costes. Però només fins a cert punt i en funció de que tinguin espai per «desplaçar-se» cap a l'interior, una cosa que en molts punts del litoral espanyol no passa per la intensa urbanització de la costa.
Els marenys són, a més, importants reserves de carboni, per la qual cosa la seva pèrdua provocaria un «efecte de retroalimentació» que podria afectar els objectius de mitigació. Diversos estudis assenyalen que els marenys podrien perdre entre el 20 i el 90 per cent de la seva superfície en els pròxims anys a causa de l'ascens del nivell del mar, la qual cosa donarà lloc a una pèrdua important de biodiversitat.
Els aiguamolls
Les principals pèrdues en aquest apartat s'esperen en els paratges situats en entorns urbans, industrials o els voltants dels que hagin estat antropitzats, «com la ria d'Avilés, Bilbao o Ferrol», apunta l'informe. L'estudi també quantifica les pèrdues d'aiguamolls en tota la costa espanyola i el seu impacte econòmic en termes de pèrdua dels serveis ecosistèmics que proveeixen. Així, per exemple, el 2040, els danys econòmics per inundació permanent podrien arribar al 0,12 per cent del PIB a Cantàbria (sobre el de l'any 2008), la província més afectada de la costa cantàbrica en aquest apartat.
La posidònia
«Les prades submarines es troben actualment sota estrès degut al canvi climàtic», recull l'informe. I les onades de calor provoquen mortalitat massiva en diferents espècies. De fet, a les costes espanyoles un dels impactes més rellevants sobre els ecosistemes del canvi climàtic és la pèrdua de prades de Posidonia oceanica, ecosistema endèmic i emblemàtic del Mediterrani. La densitat d'aquest ecosistema podria reduir-se al 10 per cent de l'actual. L'ús de prades de posidònia com a «mesura verda» d'adaptació al canvi climàtic en estuaris i zones portuàries ha estat testat a Catalunya. S'ha comprovat que atenuen l'onatge i el sobreeiximent de la làmina d'aigua, almenys per a un augment intermig del nivell del mar.
Els ports
Ja el 2014 diversos estudis preveien una pèrdua d'operativitat i fiabilitat de les infraestructures portuàries, especialment al Cantàbric, Canàries i Mallorca, com a conseqüència dels impactes del canvi climàtic tant sobre la pròpia infraestructura portuària com sobre el seu funcionament. A Catalunya, fins i tot un ascens moderat del nivell del mar afectaria la vulnerabilitat de 47 ports, i en diversos d'ells l'altura de les ones serà en uns anys un 20 per cent més gran que en l'actualitat. En alguns ports espanyols es registrarà així mateix una «reducció dràstica» en el temps d'operativitat, xifrada en el 40 per cent sobre l'actual si el nivell del mar augmenta 26 centímetres el 2050 i 63 a final de segle.
La biodiversitat
Hi ha més: «El canvi climàtic representa un gran risc per als ecosistemes i la biodiversitat terrestres, aquàtics i marins, així com per als serveis dels ecosistemes que proveeixen a l'ésser humà», indica l'informe. I generarà «canvis en la distribució geogràfica d'espècies, els patrons de migració, reproducció, abundància i interacció entre espècies, augmentant les taxes d'extinció, especialment en la segona meitat del segle XXI».
Quant als ecosistemes costaners, les principals amenaces són «l'escalfament de l'oceà, l'acidificació, la pèrdua d'oxigen i l'augment del nivell de la mar», apunta el document.
