Els processos industrials vinculats a la fabricació de bateries per a automòbils elèctrics tenen el seu impacte sobre el medi ambient. Comparar aquesta petjada amb la que genera la indústria de l’automoció de combustibles fòssils va ser l’objectiu de l’estudi titulat «Del combustible brut a les bateries netes», realitzat per l’entitat ambiental europea Transport and Environment. La conclusió és que, si bé els cotxes elèctrics no són perfectes, sí que són un bon començament en el procés de descarbonització emprès per mitigar el canvi climàtic.
El suport de la Unió Europea als vehicles elèctrics és adequat i convenient, segons els resultats de l’informe. Les conclusions no deixen lloc al dubte. D’una banda, els automòbils elèctrics necessiten una quantitat significativament menor de matèries primeres que els que funcionen amb combustibles fòssils. Per l’altra, la bateria d’un vehicle elèctric consumeix només 30 quilos de matèries primeres si es té en compte el reciclatge, en comparació amb els 17.000 litres de gasolina que crema un automòbil convencional de mitjana. I, finalment, els cotxes elèctrics són també molt millors per al clima, ja que requereixen un 58 per cent menys d’energia que un automòbil de gasolina durant la seva vida útil.
L’estudi mostra així mateix que l’actual dependència del petroli cru d’Europa supera amb escreix la seva necessitat de matèries primeres per a bateries. Els experts esperen, a més, que la bretxa augmenti encara més a mesura que els avanços tecnològics redueixin la quantitat de liti necessària per fabricar una bateria a la meitat durant la dècada vinent.
Igualment, la quantitat de cobalt que es requereix es reduirà en més de tres quarts i la de níquel en al voltant d’un cinquè, gràcies sobretot al reciclatge, que serà obligatori per llei. La conclusió és que els automòbils elèctrics ajudaran a Europa a ser autosuficient en matèria de mobilitat.
Lucien Mathieu, analista de transport i mobilitat elèctrica de Transport and Environment sosté que quan es tracta de matèries primeres, «no hi ha comparació possible». Perquè durant la seva vida útil, un automòbil de combustible fòssil mitjà crema «l’equivalent a una pila de barrils de petroli de 25 pisos d’altura, mentre que si es té en compte el reciclatge dels materials, en el cas de les bateries només es perdrien al voltant de 30 quilos de metalls, aproximadament la grandària d’una pilota de futbol».
Autonomia energètica
L’informe assenyala que és «probable» que Europa produeixi prou bateries com per a proveir el seu propi mercat de vehicles elèctrics a partir d’aquest mateix any. I ja es planegen a la Unió Europea 22 gigafàbriques de bateries per a la dècada vinent, amb una capacitat de producció total que s’estendrà a 460 GWh el 2025, suficient per al voltant de 8 milions d’automòbils elèctrics.
«Això està molt lluny de la situació actual en la qual la flota d’automòbils d’Europa depèn gairebé per complet de les importacions de petroli cru», ressalta Mathieu, qui creu que l’augment de l’eficiència i el reciclatge de les bateries deixarà a la Unió Europea «significativament menys dependent de les importacions de matèries primeres».
L’avantatge dels vehicles elèctrics sobre els de combustible fòssil és tal que fins i tot a Polònia, país que té el subministrament d’electricitat més brut de la Unió Europea, els vehicles elèctrics emeten un 22 per cent menys de CO? que els cotxes de gasolina, recull l’estudi.
La conclusió de l’informe és contundent en assenyalar que la indústria petroliera s’ha beneficiat durant anys de «estàndards ambientals laxos», i que «ha alimentat guerres i corrupció i que, en última instància, una vegada que es crema el combustible, causa efectes devastadors de llarga durada en termes de canvi climàtic i contaminació de l’aire».
Matisa, no obstant això, que resulta «imperatiu» que la futura normativa de la Unió Europea sobre bateries elèctriques garanteixi que tots els processos utilitzats al llarg de la cadena de valor de la bateria compleixen «amb els més alts estàndards ambientals i socials». I que garanteixi que no acabaran en la naturalesa productes químics nocius; que totes les bateries es bateries es reciclaran «a la màxima taxa possible», i que tots els processos relacionats amb la fabricació de bateries siguin «alimentats per energia neta».
«Amb les bateries, la Unió Europea té una oportunitat única d’allunyar-se de les matèries primeres externes, de dependències d’altres països, com ha ocorregut durant dècades en la indústria dels combustibles fòssils», subratlla l’estudi. Però també s’hi fa un advertiment: això només s’aconseguirà «si Europa inverteix en reciclatge i reutilització, en productes químics millorats que utilitzin menys material, i si utilitza intel·ligentment els seus propis recursos».
Els autors de l’informe confien en la futura Llei de bateries de la UE, perquè garantirà que siguin més netes que en l’actualitat, reciclables, i que s’obtinguin de manera responsable i respectant els drets humans. I si s’aplica amb rapidesa, Europa serà «líder d’aquesta tecnologia estratègica de zero emissions».
Llei per reciclar les bateries
La llei obligarà els fabricants de bateries a informar sobre la petjada de carboni de tota la cadena de valor, des de la mineria fins al muntatge i el reciclatge, dades que després s’utilitzaran per establir la petjada màxima i incentivar l’ús d’energia neta en la producció.
«Malgrat això, l’obligació, per al 2030, de recuperar només el 70 per cent del liti de les bateries usades, suposa un llistó massa baix, quan ja s’ha demostrat en l’actualitat que el 90 per cent és la millor pràctica», segons Transport and Environment.
Aquesta taxa de reciclatge del 70 per cent resulta «insuficient per impulsar la inversió i la innovació que el sector europeu de reciclatge de bateries necessita per a liderar aquesta tecnologia estratègica», així que «els governs i els eurodiputats haurien de revisar-la a l’alça», opina Alex Keynes, gerent de vehicles nets de Transport and Environment.
Malgrat la pandèmia, la venda de vehicles elèctrics va augmentar l’any passat, quan va arribar a més del 10 per cent de les vendes totals d’automòbils a la Unió Europea. I diversos estudis apunten al fet que aquest percentatge augmentarà fins al 15 per cent enguany.
Espanya tindrà una fàbrica de bateries
Extremadura acollirà la primera fàbrica de bateries d’Espanya i del Sud d’Europa, segons l’anunci fet pel Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme. «És un projecte privat en el qual s’hi ha estat treballant des de fa dos anys i que està encapçalat per una empresa espanyola», Phi4Tech, va explicar la ministra Reyes Maroto.
Es tracta d’una gran fàbrica que suposarà més de 1.100 milions d’inversió i crearà fins a 1.615 llocs de treball.
De moment, tindrà com a primers clients al sector de la generació d’energies netes i a centres de dades.
Aquest projecte és diferent de la planta de bateries que s’instal·larà a Espanya a través d’un consorci públic-privat vinculat a VW-Seat i Iberdrola i que, segons el Govern, «estarà prop de Martorell».
La fàbrica extremenya també inclourà dues mines, una d’elles de liti, cap de les quals serà la que es projecta al costat de la capital de Càceres enmig d’una gran polèmica. El liti es traurà de les mines de les Navas, que ha suscitat menor controvèrsia. Altres minerals s’obtindran del jaciment d’Aguablanca.
També inclourà una fàbrica de càtodes per preparar el mineral.
El complex s’aixecarà sobre una superfície de 177.000 metres quadrats a la Plataforma Logística del Sud-est Europeu de Badajoz.
La fàbrica anirà posant-se en marxa per fases i l’objectiu més immediat és inaugurar la primera d’elles d’aquí a dos anys. S’espera que aquesta primera fase compti amb dos gigavats a l’hora per any. En aquell moment, ja estaran treballant a la fàbrica unes 200 persones.
Per a l’any 2025 s’esperen aconseguir els deu gigavat.s, si bé no es descarta fins i tot augmentar aquesta potència en el futur.
El Govern extremeny ha celebrat aquesta decisió, que permetrà un important desenvolupament industrial de la regió. Al mateix temps, sembla esvair-se l’amenaça d’activar la mina de liti de la ciutat de Càceres.
