El planeta està amenaçat, però, en realitat, allò que de debò està en perill és la humanitat. I no només els habitants de regions remotes com l'Àfrica subsahariana o l'extrem orient. Tots anem plegats en aquest vaixell i a tots ens amenaça per igual el canvi climàtic en curs. L'emigració s'ha produït, fins ara, fonamentalment per raons econòmiques o bèl·liques, però a partir d'ara serà per raons climàtiques i ecològiques. Ja està succeint.

Les dades de l'organització de l'ONU per als refugiats, ACNUR, són eloqüents: el 2019, gairebé 25 milions de persones de 140 països van haver d'abandonar la seva terra i la seva casa per a buscar un altre lloc on viure, com a conseqüència dels fenòmens meteorològics. Però les previsions per al futur immediat són encara pitjors, ja que aquest organisme calcula que els refugiats climàtics poden arribar als 200 milions de persones el 2050 si no es frena l'escalfament global.

No es tracta únicament d'afectats per la progressiva aridesa del terreny, la sequera i altres esdeveniments derivats d'unes temperatures cada vegada més altes. La crisi climàtica genera també huracans més intensos, inundacions més severes i tempestes extremes. Tots aquests esdeveniments són fills del canvi climàtic i obliguen a desplaçar-se a poblacions senceres.

A Àfrica és on més s'aprecien els efectes de la sequera i la desertificació de boscos i pasturatges, que converteix en inhabitables àmplies àrees que abans sí que ho eren. A Àsia és on més es prodiguen les precipitacions extremes. Però també regions insulars es veuen afectades per fets com la pujada del nivell del mar o l'acidificació dels oceans, que afecta la pesca. En tots aquests casos, els seus habitants no tenen més remei que abandonar en massa la seva llar i traslladar-se a altres llocs, on no sempre seran ben rebuts i on el seu futur tal vegada no sigui millor.

El concepte de refugiat climàtic no està encara acceptat en el dret internacional de manera plena, però els experts tenen clar el seu significat. El doctor en Antropologia Social de la Universitat de Barcelona Miguel Pajares recull la següent definició en el seu llibre Refugiats climàtics, un gran repte del segle XXI: «Refugiada climàtica és la persona que ha abandonat la seva llar i es troba fora del seu país, a causa, principalment, que el seu hàbitat ha sofert un deteriorament greu i irreversible provocat pel canvi climàtic».

Agreujat per la covid

Per si fos poc, la situació d'aquests migrants s'ha agreujat amb la pandèmia de la covid i les seves limitacions mitjançant confinaments, tancament de fronteres i limitació de la mobilitat.

Un exemple que posa Miguel Pajares és l'huracà Harold, en la primavera de 2020, que va assolar quatre petits països insulars del Pacífic Sud, només un mes després que l'OMS declarés la pandèmia del coronavirus. Les restriccions i les quarantenes obligatòries van alentir l'arribada de les ajudes i la instal·lació d'albergs per als supervivents va eliminar tota possibilitat de respectar les distàncies interpersonals de seguretat.

Però la desertificació, les inundacions progressives i altres desastres naturals derivats de la crisi climàtica provoquen calamitats afegides: són la metxa de noves guerres. «Quan el canvi climàtic seca els rius, redueix les collites, destrueix la infraestructura crítica i desplaça les comunitats, es disparen els riscos d'inestabilitat i conflicte». Són paraules del secretari general de l'ONU, Antonio Guterres.

El mandatari mundial va recordar un estudi de l'Institut Internacional de Recerca per a la Pau d'Estocolm que va demostrar que vuit dels deu països que acullen les majors operacions de pau per aturar conflictes el 2018 estaven en àrees altament exposades al canvi climàtic.

«Els impactes d'aquestes crisis són més grans on la fragilitat i els conflictes han afeblit els mecanismes de supervivència, on la gent depèn del capital natural, com els boscos i les pesqueres, per al seu manteniment, i on les dones, que suporten la major càrrega de l'emergència climàtica, no gaudeixen dels mateixos drets», va afegir.

Hi ha casos concrets per demostrar aquesta realitat. A l'Afganistan, el 40% de la força laboral es dedica a l'agricultura, però la reducció de les collites allà està deixant gran part d'aquesta població en la pobresa i a costa de ser reclutada per bandes criminals i grups armats. Fam i guerra van de la mà.

A l'Àfrica occidental i el Sahel hi ha 50 milions de persones que depenen de la cria de bestiar per sobreviure, però els canvis que s'hi estan produint i que deterioren els terrenys de pasturatge, augmenten la violència i els conflictes entre ramaders i agricultors, que es disputen el control dels pocs recursos que queden.

A Darfur (Sudan), l'escassetat de pluges i les sequeres recurrents estan augmentant la inseguretat alimentària i disparen la competència pels aliments i l'aigua. Les conseqüències són especialment devastadores per a les dones i les nenes, que representen fins el 80% dels desplaçats climàtics (veure informació adjunta).

Segons informe de l'ONG Save The Children, el 70% dels 45 països més exposats als estralls derivats del canvi climàtic estan en el continent africà. Allà, «l'augment dels fenòmens meteorològics extrems pot provocar nous riscos per a la salut, en un sistema sanitari ja de per si molt fràgil», assenyala aquesta organització, que ha apuntat a la infància com la gran víctima de la fam, la falta d'aigua potable i les malalties derivades de la crisi del clima.

Tota aquesta situació accelera les brutals desigualtats socials que ja existeixen en aquestes regions de la Terra. «Els que ja s'estan quedant enrere, es quedaran encara més enrere», afegia el titular de l'ONU.

L'historiador i ambientalista britànic David Attenborough considera imprescindible adoptar uns nivells de cooperació mundial sense precedents si es vol afrontar amb èxit l'amenaça climàtica: «Haurem d'inventar noves indústries senceres, reconèixer la responsabilitat moral que les nacions riques tenen amb la resta del món i posar un valor a la naturalesa, un valor que va més enllà dels diners».

Les dones són el 80% de les víctimes

Vuit de cada deu desplaçats pel canvi climàtic són dones. Aquesta situació les exposa a més a problemes afegits, perquè es veuen obligades a caminar encara més lluny per recollir aigua, la qual cosa les posa en més risc de patir violència sexual i de gènere, alerta l'ONU. Aquest organisme destaca que els rols de la dona com a cuidadora primària i principal proveïdora d'aliments, aigua i combustible la fan més vulnerable quan ocorren desastres ambientals, com inundacions o sequeres. I no només en les àrees rurals.

Per aquest motiu ha sorgit amb força en els últims anys l'anomenat «feminisme climàtic», que defensa que han de ser les dones les que liderin les solucions al greu problema de l'escalfament global.

En canvi, la representació mitjana de dones en els òrgans de negociació climàtica mundials, nacionals i locals, és encara inferior al 30%. El resultat de tot això és que la immensa majoria dels diners destinats a respondre al canvi climàtic acaba anant a parar a les butxaques dels homes, en comptes dels de les dones, segons admet l'ONU.

Un informe de l'Institut de la Dona d'Espanya destaca que, quan hi ha inundacions, «moren quatre vegades més dones que homes».